Vés al contingut

Càlice (satèl·lit)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula objecte astronòmicCàlice
Designació provisionalS/2000 J 2 Modifica el valor a Wikidata
Altres designacionsJupiter XXIII Modifica el valor a Wikidata
Tipussatèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular Modifica el valor a Wikidata
Descobert perScott S. Sheppard
David C. Jewitt
Yanga R. Fernández Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment23 novembre 2000 Modifica el valor a Wikidata
EpònimCalyce (mythology) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cos pareJúpiter Modifica el valor a Wikidata
Època14/07/2004, dj 2453200.5
Dades orbitals
Apoàpside29.246.700 km Modifica el valor a Wikidata
Periàpside18.220.966 km Modifica el valor a Wikidata
Semieix major a23.180.793 km Modifica el valor a Wikidata
Excentricitat e0,214 Modifica el valor a Wikidata
Període orbital P721,02 d Modifica el valor a Wikidata
Inclinació i165,50514 ° Modifica el valor a Wikidata
Característiques físiques i astromètriques
Diàmetre5,2 km Modifica el valor a Wikidata
Magnitud aparent (V)21,8 (banda V) Modifica el valor a Wikidata
Massa190 Pg[1] Modifica el valor a Wikidata
Densitat mitjana2,6 g/cm³ Modifica el valor a Wikidata
Albedo0,029 Modifica el valor a Wikidata

Càlice (del grec Καλύκη) o Júpiter XXIII és un satèl·lit natural retrògrad irregular del planeta Júpiter. Fou descobert l'any 2000 per un equip de la Universitat de Hawaii liderat per Scott Sheppard i rebé la designació provisional de S/2000 J 2.

Característiques

[modifica]

Càlice té un diàmetre d'uns 5,2 quilòmetres, i orbita Júpiter a una distància mitjana de 23,181 milions de km en 721,021 dies, a una inclinació de 166 º a l'eclíptica (165° a l'equador de Júpiter), en una direcció retrògrada i amb una excentricitat de 0,2140.

Pertany al grup de Carme, compost pels satèl·lits irregulars retrògrads de Júpiter en òrbites entre els 23 i 24 milions de km i en una inclinació d'uns 165 °.

Denominació

[modifica]

El satèl·lit deu el seu nom al personatge de la mitologia grega Càlice, filla d'Èol (fill d'Hel·lè) i d'Enàrete.[2]

Rebé el nom definitiu de Taígete el 22 d'octubre de 2002.[3] Anteriorment havia tingut la designació provisional de S/2000 J 2, que indica que fou el segon satèl·lit fotografiat per primera vegada l'any 2000.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
  2. «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature, 08-01-2008.(anglès)
  3. Green, D. W. E «Satellites of Jupiter». 7998, 2, 22-10-2002.(anglès)