Awetí
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 170 (2011 ) |
| Autòcton de | Mato Grosso i Parc indígena del Xingu |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües tupí | |
| Característiques | |
| Nivell de vulnerabilitat | 2 vulnerable |
| Codis | |
| ISO 639-3 | awe |
| Glottolog | awet1244 |
| Ethnologue | awe |
| UNESCO | 574 |
| IETF | awe |
| Endangered languages | 684 |
L'awetí o aweti és una de les llengües tupí del centre del Brasil. Parlada pels indígenes que viuen al llarg de l’alt riu Xingu, la llengua corre el perill d’extingir-se amb un descens de 150 parlants vius. Els awetis viuen en una zona multilingüe a causa que s'hi assentaren diversos pobles indígenes de diverses regions.[1] A la recerca de refugi, molta gent s'ha traslladat a la reserva com a resultat del colonialisme europeu.
Situació sociolingüítica
[modifica]El 2002 es va produir un canvi important a la tribu Xingu. Un grup d'awetis es va separar del poble principal i en va construir el propi. Com que la família parlava tant aweti com kamaiurá, va disminuir la quantitat de parlants aweti al poble principal i va continuar disminuint la quantitat de parlants aweti al nou poble a mesura que començaven a comunicar-se només en kamaiura.[1] Per això, molts aweti només parlen kamaiurá avui en dia. La majoria dels awetis són multilingües. El portuguès és l'idioma principal del Brasil, de manera que molts awetis també parlen portuguès, especialment la generació més jove, ja que es parla a l'escola.
Nom de l'idioma
[modifica]La llengua també es pot trobar sota les formes Awety, Awetö, Aueto, Aueti, Auiti, Auití i Auetö, i variants semblants.
El nom de la llengua prové de l'etnònim [aˈwɨtɨ] amb el qual els awetis són coneguts entre els grups veïns. Es diuen [awɨˈtɨʐa], amb el sufix col·lectiu awetí-za, i anomenen la seva pròpia llengua [awɨˈtɨʐa tʃĩˈʔĩŋku], Awytyza ti'ingku (llengua dels awetis).
En els escrits dels primers exploradors alemanys, el nom apareix com “Auetö” o “Auetö́”. (És a dir, la primera [ɨ], sense accent en awetí, era representada com a〈e〉, possiblement per la semblança amb ‘schwa’ [ə], un so comú amb l'alemany. La segona [ɨ] era escrita com a 〈ö〉, una lletra que representa en alemany els sons [œ] i [ø], que també s’acosten una mica a [ɨ].)
La 〈u〉 fou substituï posteriorment per〈w〉 (d’acord amb les regles de representació de noms indígenes establerts per l’Associació Antropològica del Brasil, ABA), i l'〈ö〉, desconeguda en portuguès, fou substituïda per〈i〉, amb menys freqüència per 〈o〉, o de vegades fins i tot per〈e〉o〈y〉.
Actualment, la designació més comuna per al grup i la seva llengua és awetí o aweti (aquest últim s'utilitza més sovint en portuguès).[2]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]| Labial | Alveolar | Retroflex | Palatal | Velar | Glotal | |
|---|---|---|---|---|---|---|
| Nasal | m | n | ŋ | |||
| Oclusiva | p | t | k | ʔ | ||
| Africada | t͡s | ʐ | ||||
| Fricativa | ɣ | (h) | ||||
| Bategant | ɾ | |||||
| Aproximant | l | j | w |
L'aweti no conté oclusives sonores, però la llengua té accent. s i ʃ se substitueixen per ts.[3]
Vocals
[modifica]| Vowels | ||
|---|---|---|
| i ĩ | ɨ ɨ̃ | u ũ |
| ɛ ɛ̃ | ɔ ɔ̃ | |
| a ã | ||
Aquestes són totes les vocals que s’utilitzen en aweti. Com és habitual en les llengües tupí, cada vocal té una contrapartida nasal i plana.[3]
Lexicalitat
[modifica]La subordinació té un gran paper en la parla i el text awetí. La modificació nominal i la complementació de predicats s’utilitzen a través de frases subordinades.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Farfán, José Antonio Flores; Ramallo, Fernando F. New Perspectives on Endangered Languages: Bridging Gaps Between Sociolinguistics, Documentation and Language Revitalization (en anglès). John Benjamins Publishing, 2010. ISBN 978-9027202819.
- ↑ Ethnologue: Languages of the World, Twentieth edition.. Dallas, Texas: SIL International, 2017.
- ↑ 3,0 3,1 Campbell, Lyle; Grondona, Verónica. The Indigenous Languages of South America: A Comprehensive Guide (en anglès). Walter de Gruyter, 2012-01-27. ISBN 9783110258035.
- ↑ O'Connor, Loretta; Muysken, Pieter. The Native Languages of South America: Origins, Development, Typology (en anglès). Cambridge University Press, 2014-03-20. ISBN 9781107044289.
Enllaços externs
[modifica]- Lev, Michael; Stark, Tammy; Chang, Will. The South American Phonological Inventory Database. version 1.1.3. Berkeley: University of California: Survey of California and Other Indian Languages Digital Resource, 2012. «Phonological inventory of Awetí»
| Pobles del Xingu | |
|---|---|
| Llengües | |
| Rituals i arqueologia | |
| Exploradors | |
| Rius | |
| Altres | |
| Arikem | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Tupari | |||||||||||||||||||
| Mondé | |||||||||||||||||||
| Puruborá– Ramarama | |||||||||||||||||||
| Yuruna | |||||||||||||||||||
| Munduruku | |||||||||||||||||||
| Maweti–Guarani |
| ||||||||||||||||||
| Protollengua | |||||||||||||||||||
Cursiva indica llengua extingida | |||||||||||||||||||
