Antonio Pirala y Criado

Antonio Pirala y Criado

Antonio Pirala a les pàgines de Historia de la guerra civil, y de los partidos liberal y carlista (1868)
Nom original	(es) Antonio Pirala
Biografia
Naixement	27 març 1824 Madrid
Mort	22 juny 1903 (79 anys) Madrid
Sepultura	cementiri de San Justo 40° 24′ 05″ N, 3° 43′ 45″ O
Governador civil de la província de Biscaia
Dades personals
Es coneix per	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història
Activitat
Ocupació	historiador
Membre de	Reial Acadèmia de la Història
Signatura

Antonio Pirala y Criado (Madrid, 27 de març de 1824 - Madrid, 22 de juny de 1903), historiador i polític espanyol, conegut per les seves obres sobre la història de les Guerres Carlistes.

Biografia

Va ser cap superior d'administració civil i individu de número de la Reial Acadèmia de la Història. Va dirigir a Madrid El Profesorado (1857) i col·laborà en el Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid, Flor de la Infancia (1868), La Ilustración Española y Americana, La España Moderna, Gente Vieja (1902) i altres periòdics i revistes. Liberal progressista, va ser individu d'honor i mèrit de l'Acadèmia de Professors de Primer Ensenyament de Madrid, que va pretendre simplificar l'ortografia en contra dels criteris de la Reial Acadèmia Espanyola, i empleat a la casa i estats del Duc d'Osuna, secretari de la Casa Civil del rei Amadeu I d'Espanya. Governador civil de diverses províncies, tres vegades ho fou de Biscaia: el 1881-1883, el 1885 i el 1887. Va col·laborar a l'Enciclopedia moderna de Francisco de Paula Mellado Salvador.

Gravat de l'obra d'Antonio Pirala: Història de la guerra civil: i dels partits liberal i carlista, v.4. Plànol de la batalla d'Oriamendi.

A Anales de la guerra civil (1853) esbossa la seva futura obra sobre les guerres carlistes i analitza les dues primeres. Història de la guerra i dels partits liberal i carlista augmentada amb la regència de Espartero (1868) és una segona edició tan ampliada que gairebé pot considerar-se una obra nova. El 1875 s'editaria la continuació, Historia de la guerra y de los partidos liberal y carlista aumentada con la regencia de Espartero. Anys més tard la va perllongar fins a la defunció d'Alfons XII.

Pirala va emmagatzemar dades i documents de totes les procedències, ja que va sostenir una gran amistat amb els principals protagonistes de les guerres carlistes i aquests li van cedir els seus documents personals; tanmateix això li va fer basar els seus textos amb força freqüència en una simple còpia de les dades de les quals en disposava en gran abundància i per això oferí de vegades dues versions diferents del mateix fet.

Per aquesta falta d'unitat de criteri, Pirala ha estat molt discutit, encara que sempre s'ha reconegut i valorat el fet que per conèixer de primera mà aquelles guerres és inevitable acudir a la consulta de les seves obres, de manera que és citat i considerat com a font indispensable per al coneixement profund de l'època. De la seva imparcialitat i rigor dona fe que els historiadors de tots dos bàndols van usar i van citar les seves obres amb freqüència.

Es va casar a Sant Sebastià amb una filla de l'ex-alcalde local Ángel Gil Alcain Garro, Laureana Micaela, amb qui va tenir alguns fills.

Obra

• Celinda: novela histórica original, 1843.
• Vindicación del general Maroto y manifiesto razonado de las causas del Convenio de Vergara, Madrid, Imprenta del colegio de sordo-mudos, 1846.
• Sucesos de París: páginas de gloria 1848.
• El Feury en verso, Barcelona, 1848.
• "Historia del Convenio de Vergara", en Enciclopedia Moderna del Señor Mellado. Madrid, 1852.
• Historia de la guerra civil y de los partidos liberal y carlista. Madrid: Mellado, 1858-56, 5 tomos.
• Historia de la guerra civil y de los partidos liberal y carlista. 2.ª ed. aumentada con la Regencia de Espartero. Madrid: Mellado, 1868-71, 6 tomos. (Esta edición es la más apreciada por los coleccionistas, según Azcona)
• Historia de la guerra civil y de los partidos liberal y carlista. 3.ª edición corregida y aumentada con la historia de la regencia de Espartero. Madrid, 1890, 3 tomos.
• Historia de la guerra civil y de los partidos liberal y carlista. Madrid: Ediciones Turner, 1984, 6 tomos.
• Historia contemporánea. Anales desde 1843 hasta la conclusión de la actual guerra civil. Madrid: Imprenta Manuel Tello, 1875-79, 6 tomos.
• Historia contemporánea. Segunda parte de la guerra civil. Anales desde 1843 hasta el fallecimiento de Don Alfonso XII. Madrid: Felipe Rojas, 1892-1906, 6 tomos.
• En 1847 dirigió la parte biográfica de la Galería militar contemporánea. Madrid: Sociedad tipográfica de Hortelano y Compañía, 1846, 2 tomos.
• Historia de España desde la muerte de Fernando VII hasta nuestros días. Diccionario Enciclopédico Hispano-Americano, Barcelona: Montaner y Simón, 1887-1899.
• España: Sus monumentos y artes, su naturaleza e historia. Provincias Vascongadas, 1885.
• Vida y obras de Quintana, 1892.
• Discursos leídos ante la Real Academia de la Historia en la recepción... de D. Antonio Pirala..., González Rojas, 1892.
• Anales de la guerra de Cuba, 1895.
• El Libro de Oro de las niñas, Perlado Paez y Ca., 1915.

Bibliografia

• Vindicación del general Maroto y manifiesto razonado de las causas del convenio de Vergara, Urgoiti Editores, Pamplona, 2005.
• Azcona, José María: Zumalacárregui. Estudio crítico de las fuentes históricas de su tiempo, Madrid: Instituto de estudios políticos, 1946.
• Del Burgo, Jaime: Bibliografía del siglo XIX. Guerras carlistas. Luchas políticas Pamplona: Imprenta de Navarra, 1978, 2.ª ed. ISBN 84-235-0342-9.

Premis i fites
Precedit per: Manuel Cañete	Acadèmic de la Reial Acadèmia de la Història Medalla 19 1892 - 1903	Succeït per: Vicente Santamaría de Paredes