Ameland
Tipus | municipi dels Països Baixos | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Regne dels Països Baixos | ||||
País | Països Baixos | ||||
Província | Província de Frísia | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 3.746 (2021) (13,95 hab./km²) | ||||
Llars | 1.610 (2015) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 268,5 km² | ||||
Aigua | 77,62 % | ||||
Banyat per | Mar del Nord i mar de Wadden | ||||
Altitud | 4 m | ||||
Limita amb | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 9160–9164 | ||||
Fus horari | |||||
Altres | |||||
Agermanament amb | Clèveris (2014–) | ||||
Lloc web | ameland.nl | ||||
Ameland (frisó It Amelân) és una de les illes situades entre el Mar del Nord i el Mar de Wadden, les illes frisones. A l'oest hi té Skylge mentre que a l'est Schiermonnikoog. Pertany a la província de Frísia, Països Baixos.
Està enterament ocupada pel municipi homònim, de 273,00 km², dels quals 57,57 km² corresponen a terra ferma (essencialment dunes) i els restants 215,43 a aigua. Tenia 3.839 habitants l'1 de juliol del 2024.[1]
Nuclis de població
[modifica]Té quatre nuclis de població Ballum, Buren, Hollum i Nes.
Nom | Població |
Hollum | 1330 |
Nes | 1110 |
Buren | 670 |
Ballum | 310 |
Font: CBS
Història
[modifica]Ameland és esmentada per primer cop com a Ambla al segle viii com a tributària del comtat d'Holanda, fins que el 1424 el seu senyor Ritske Jelmera la va declarar «senyoriu lliure» (vrijheerschap).[2] Tot i que Holanda, Frísia i l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic es van oposar a aquesta condició de quasi-independent, continuà sent un senyoriu lliure fins que l'últim senyor la família governant, Cammingha, va morir el 1708. Després d'això, l'estatúder frisó Joan Guillem Friso d'Orange-Nassau es va convertir en senyor d'Ameland i després d'ell, el seu fill i estatúder dels Països Baixos Guillem IV d'Orange-Nassau i el seu net Guillem V d'Orange-Nassau.[3] Només en la Constitució de 1813 l'illa va ser finalment integrada als Països Baixos (a la província de Frísia). Els reis i reines dels Països Baixos, però, segueixen mantenint el títol de vrijheid van Ameland fins avui.[3]
El 1871 i 1872, es va construir un dic entre Ameland i la terra ferma per una societat per a la recuperació de terres frisones del mar. El dic anava de Holwerd a Bueren i tenia una longitud de 8,7 kilòmetres. La província i el regne neerlandès pagaren acada treballador 200.000 florins. Al final, no va tenir èxit; el dic no va resultar ser durador i el 1882, després de les fortes tempestes d'hivern, es van aturar la reparació i el manteniment de la presa. El dic encara pot ser vist parcialment durant la marea baixa. La presa de Holwerd és el començament d'aquest dic.[4]
El 1940 les tropes alemanyes van ser transportades en ferry fins a l'illa i en qüestió d'hores Ameland estava sota el control de la Wehrmacht. A causa del seu limitat valor militar els Aliats mai van envair Ameland. Les forces alemanyes a l'illa no es va rendir fins al 2 de juny de 1945, gairebé un mes després de la derrota de l'Alemanya nazi.[5]
Administració
[modifica]Des del 16 de gener del 2020, l'alcalde del municipi és Leo Pieter Stoel del VVD.[6] Els 11 membres del consistori municipal són, des del 2022:
Partit | Escons |
---|---|
AmelandEén | 4 |
Algemeen Belang Ameland | 3 |
CDA | 1 |
Ameland '82 | 1 |
PvdA | 1 |
VVD | 1 |
Font:[7] |
Període | Nom | Partit |
---|---|---|
1837 - 1888 | Daniël W. Crommelin, baron van Heeckeren | |
1888 - 1894 | Daniël J.W. Crommelin, baron van Heeckeren | |
... | ||
1906 - 1942 | Johan Benjamin William Bolomeij | |
1942 - 1945 | Bouk Bakker | NSB |
1945 - 1955 | Roel (R.) Walda | |
1955 - 1961 | F.G.A. Huber | |
1962 - 1973 | J. Siderius | PvdA |
1973 - 1976 | Drs. Pieter (P.) Zevenbergen | VVD |
1976 - 1985 | Mr. Hans (J.H.) Lesterhuis | PvdA |
1985 - 1993 | Mr. Michiel (M.) Zonnevylle | VVD |
1993 - 1994 | Bendiks (B.W.) Cazemier (accidental) | CDA |
1994 - 2000 | Mr. Roel (R.S.) Cazemier | VVD |
2001 - 2006 | Paul (P.J.J.) Verhoeven | VVD |
2006 - 2006 | Hans (J.H.) Lesterhuis (accidental) | PvdA |
2006 - 2018 | Albert (A.) de Hoop | D66 |
2018 - 2020 | Gerard (G.) van Klaveren (accidental) | VVD |
2020 - | Leo Pieter (L.P.) Stoel | VVD |
Personatges il·lustres
[modifica]- Jan Bruin, futbolista
- Hannes de Boer, saltador de longitud
- Johannes de Jong, arquebisbe catòlic d'Utrecht
Galeria d'imatges
[modifica]-
Far d'Ameland
-
Tocat tradicional de l'illa
-
Ajuntament
Referències
[modifica]- ↑ «Kerncijfers wijken en buurten 2024» (en neerlandès). Oficina Central d'Estadística, 28-08-2024. [Consulta: 30 agost 2024].
- ↑ «De Plek 2: Ameland» (en neerlandès). VPRO, 14-04-1992. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ 3,0 3,1 Ritsema, A. «De geschiedenis van Ameland: een onafhankelijk ministaatje» (en neerlandès). Scientias.nl, 15-08-2015. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ «Verbindingsdam» (en neerlandès). Oficina de Turisme Ameland. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ Van den Berg, J. «De schimmenrijkjes in de Waddenzee werden een voor een bevrijd. ‘De Duitsers waren opgefokt’» (en neerlandès). De Volkskrant. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ «Ameland haalt nieuwe burgemeester Leo Pieter Stoel binnen met KNRM-boot» (en neerlandès). Omrop Fryslân, 16-01-2020. [Consulta: 2 novembre 2024].
- ↑ «Gemeenteraad 16 maart 2022» (en neerlandès). Kiesraad. [Consulta: 2 novembre 2024].
Enllaços externs
[modifica]- Pàgina de l'ajuntament Arxivat 2021-02-04 a Wayback Machine.