Alain Aspect
Alain Aspect (Agen, 15 de juny de 1947) és un físic i acadèmic francès conegut sobretot per haver realitzat la primera prova concloent relacionada amb una de les paradoxes fonamentals de la mecànica quàntica: la paradoxa Einstein-Podolsky-Rosen.
El 2022 va ser mereixedor del Premi Nobel de Física al costat de John Clauser i Anton Zeilinger «pels experiments amb fotons entrellaçats, establint violacions de les desigualtats de Bell i obrint un camí pioner cap a la informàtica quàntica».[1][2][3]
Biografia
[modifica]Aspect va ser alumne de l'École normale supérieure Paris-Saclay. Va continuar els seus estudis a la Universitat de París i va defensar la seva tesi l'any 1971 a l'Institut d'optique Graduate School.[4] El 1974, va ser nomenat professor ajudant a l'École normale supérieure Paris-Saclay. Del 1975 al 1976 va publicar dos articles en què proposava els experiments que duria a terme uns anys més tard. Va obtenir el doctorat estatal l'any 1983 resolent un vell debat entre Albert Einstein i Niels Bohr sobre els fonaments de la mecànica quàntica i portant a l'obligació de triar entre els principis de causalitat i de localitat atès que els dos no es poden conservar al mateix temps.[5][6][7]
El 1984, va ser nomenat director adjunt de laboratori al Collège de France (associat a la càtedra de física atòmica i molecular de Claude Cohen-Tannoudji). Va treballar al laboratori d'espectroscòpia hertziana de l'École Normale Supérieure en el mètode de refredament d'àtoms per làser anomenat «sota el retrocés del fotó», que li valdria, el 1997, a Claude Cohen-Tannoudji el Premi Nobel de Física.[8]
El 1992 va tornar a Orsay a l'Institut d'optique Graduate School com a director de recerca del Centre Nacional de la Recerca Científica. Allà va establir un nou grup d'investigació dedicat a l'òptica atòmica, els miralls atòmics i els condensats de Bose-Einstein.[8]
Va ser cofundador l'any 2019 de la start-up Pasqal, una empresa especialitzada en informàtica quàntica que treballa en un ordinador quàntic amb àtoms neutres (àtoms no ionitzats refredats a uns quants microkelvins).[9][10]
El 4 d'octubre de 2022 va ser guardonat, juntament amb l'austríac Anton Zeilinger i l'estatunidenc John Francis Clauser, amb el Premi Nobel de Física pels seus experiments sobre l'entrellaçament quàntic i la violació de les desigualtats de Bell realitzats a l'Institut d'optique.[11][12][13][14][8]
Publicacions principals
[modifica]És autor de diversos llibres i articles fonamentals sobre la física quàntica, entre ells:
- (anglès) Bose-Einstein Condensates and Atom Lasers (treball col·lectiu), Londres, Plenum Publishers, 2000;
- (anglès) Lévy Statistics and Laser Cooling: How Rare Events Bring Atoms to Rest (treball col·lectiu), Cambridge, Cambridge University Press, 2002;
- (anglès) Introduction to Quantum Optics: From the Semi-classical Approach to Quantized Light (amb Gilbert Grynberg i Claude Fabre), Cambridge, Cambridge University Press, 2010;
- (anglès) Single-Photon Generation and Detection: Physics and Application (treball col·lectiu), Londres, Academic Press, 2013.
Honors
[modifica]L'asteroide (33163) Alainaspect porta el seu nom.
Referències
[modifica]- ↑ «Alain Aspect» (en anglès). nobelprize.org.
- ↑ «Alain Aspect, un Nobel quantique et charismatique» (en francès). lemonde.fr, 08-10-2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ «Què és la tecnologia quàntica i per què ha guanyat el Nobel de física?». ara.cat, 04-10-2022. [Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ Contribution à l'étude de la spectrographie de Fourier par holographie, thèse soutenue le 24 juin 1971 devant A. Maréchal, P. Bousquet, P. Connes et S. Lowenthal
- ↑ «Alain Aspect» (en francès). lacademie.tv.
- ↑ «Qui est Alain Aspect, ce chercheur français co-lauréat du prix Nobel de physique ?» (en francès). Radio France, 04-10-2022.
- ↑ «Alain Aspect». https://www.enciclopedia.cat/.+[Consulta: 25 octubre 2022].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Alain Aspect, prix Nobel de physique 2022» (en francès). CNRS, 04-10-2022. [Consulta: 6 octubre 2022].
- ↑ Maryse Gros. «Pasqal donne accès à son ordinateur quantique dans le cloud» (en francès). lemondeinformatique.fr, 10-05-2022. [Consulta: 21 maig 2022]..
- ↑ Gautier Virol. «Pasqal, la pépite française du quantique, qui séduit industriels et instituts de recherche» (en francès), 01-06-2021. [Consulta: 5 octubre 2022].
- ↑ Nicolas Cerf. «Le prix Nobel de physique 2022 pour l’intrication quantique» (en francès). theconversation.com, 05-10-2022..
- ↑ Guillaume Grallet, Chloé Durand-Parenti. «Ce que l’on doit au Prix Nobel de physique Alain Aspect» (en francès), 04-10-2022. [Consulta: 25 abril 2018].
- ↑ «Le prix Nobel de physique 2022 attribué au Français Alain Aspect, un Américain et un Autrichien pour leurs travaux sur la révolution quantique» (en francès), 04-10-2022.
- ↑ «Le Français Alain Aspect parmi les trois lauréats du prix Nobel de physique» (en francès), 04-10-2022.
- Persones vives
- Alumnes de la Universitat de París Sud
- Oficials de la Legió d'Honor
- Premis Nobel de Física
- Doctors honoris causa per la Universitat de Haifa
- Doctors honoris causa per la Universitat de Glasgow
- Doctors honoris causa per la Universitat Heriot-Watt
- Doctors honoris causa per la Universitat de Mont-real
- Membres de l'Acadèmia Austríaca de les Ciències
- Físics francesos
- Naixements del 1947
- Persones d'Agen