Se (kana)

Se
	;
Caràcter	せ (hiragana) ; Unicode: 305B; ; セ (katakana) ; Unicode: 30BB; ; ｾ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF7E; ; ㋝ (katakana) ; Unicode: 32DD;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	hiragana, gojūon i kana
Entitat HTML	せ i せ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters せ (hiragana) i セ (katakana)^[2] són dues mores que ocupen la 14a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre す i そ; i el 46è en el poema iroha, entre も i す.^[3] En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la tercera columna (さ行, «columna SA») i la quarta fila (え段, «fila E»).

Tant せ com セ provenen del kanji 世.

Poden dur l'accent dakuten: ぜ, ゼ.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[4] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

せ, セ es romanitzen com a «'se».
ぜ, ゼ es romanitzen com a «ze».

Escriptura

	El caràcter せ s'escriu amb tres traços: Traç horitzontal. Traç vertical curt que talla al primer traç i es corba cap a l'esquerra. Traç vertical a l'esquerra del segon que talla el primer traç i en la part inferior del caràcter gira a la dreta. S'assembla a una L lleugerment corba.
	El caràcter セ s'escriu amb dos traços: Traç horitzontal encara que lleugerament ascendent que al final es torça cap avall a l'esquerra formant un angle. Traç en forma d'una L lleugerament corba.

Altres representacions

Sistema Braille:^[5]

●●
●●
－●

Alfabet fonètic: 「世界のセ」 (la «se de sekai», on sekai significa món)
Codi Morse: ・－－－・^[6]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.

Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[5] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[6] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]