Ko (kana)

Ko
	;
Caràcter	こ (hiragana) ; Unicode: 3053; ; コ (katakana) ; Unicode: 30B3; ; ｺ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF7A; ; ㋙ (katakana) ; Unicode: 32D9;
Tipus	caràcter hiragana i caràcter Unicode
Part de	gojūon, hiragana i kana
Entitat HTML	こ i こ

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters こ (hiragana) i コ (katakana)^[2] són dues mores que ocupen la desena posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre け i さ; i el 33è en el poema iroha, entre ふ i え.^[3] En la taula a la dreta, que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la segona columna (か行, "columna KA") i la cinquena fila (お段, "fila O"). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

Tant こ com コ provenen del kanji 己.

Poden dur l'accent dakuten: ご, ゴ.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

こ, コ es romanitzen com a «ko».
ご, ゴ es romanitzen com a «go».

Escriptura

	El caràcter こ s'escriu amb dos traços: Traç horitzontal que al final forma angle i es gira una mica cap a l'esquerra. Traç horitzontal a sota del primer. Comença essent corb, ja que se segueix el moviment natural de la mà després d'escriure el primer traç.
	El caràcter コ s'escriu amb dos traços: Traç horitzontal que forma angle ia baixa. Traç horitzontal que toca la part final del primer.

Altres representacions

Sistema Braille:^[6]

－●
●－
－●

Alfabet fonètic: 「子供のコ」 (la «ko de kodomo», on kodomo vol dir xiquet)
Codi Morse: －－－－^[7]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «the Braille Authority of Japan» (en japonès, anglès). [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «the Braille Authority of Japan» (en japonès, anglès). [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]