Vés al contingut

Vocal posterior

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 16:30, 16 juny 2023 amb l'última edició de Misterspritz (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
(dif.) ←la pròxima versió més antiga | vegeu la versió actual (dif.) | Versió més nova → (dif.)
Comparació de les posicions de la llengua en les vocals posteriors: tancada [u], semitancada [o], semioberta [ɔ] i la vocal central [a].

Una vocal posterior o velar és un so vocàlic que s'articula amb la llengua retreta, acostant el dors cap al vel. Acústicament, són orals, greus i bemolitzades, i es caracteritzen pel fet que el seu segon formant és inferior a 1200 Hz, enfront de les vocals centrals i anteriors, el segon formant de les quals té una freqüència més alta.

L'AFI identifica nou vocals posteriors:

Bibliografia

[modifica]
  • D'Intorno, F.; Del Teso, E.; Weston, R.. Fonética y fonología actual del español. Cátedra, 1995. ISBN 84-376-1363-9.