Vés al contingut

Megafauna

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
La versió per a impressora ja no és compatible i pot tenir errors de representació. Actualitzeu les adreces d'interès del navegador i utilitzeu la funció d'impressió per defecte del navegador.
El mamut és un exemple de megafauna extinta.
Corbes de supervivència de les poblacions de mamífers de grans dimensions des de l'arribada de l'Homo sapiens a l'Àfrica, Austràlia, Amèrica del Nord i Madagascar, expressades en el percentatge de disminució d'espècies al llarg del logaritme d'un quiloany (ka, mil anys).

La megafauna són el conjunt d'espècies d'animals terrestres grans. El concepte "grans" varia segons l'autor, i va des de 40 kg,[1] passant per 44 kg,[2][3] 45 kg,[4] 100 kg,[5] fins a 250 kg.[6] En aquest darrer cas, s'acostumen a dividir en megafauna petita (250–500 kg), mitjana (500–1.000 kg) i gran (més de 1.000 kg).[6]

La megafauna està constituïda tant d'espècies existents com d'espècies que s'han extingit en temps geològics recents. Els animals classificats com a megafauna són normalment estrategs de la K, amb una llarga longevitat, taxa de creixement baixa, taxa de mortalitat també baixa, i amb pocs depredadors capaços de matar adults. Aquestes característiques han fet a la megafauna extremadament vulnerable a l'explotació humana. Els grans animals amb popularitat, sovint anomenats megafauna carismàtica, són sovint utilitzats pels grups ecologistes per a promoure l'atenció de la gent respecte al mal que estem infligint als ecosistemes.

Referències

  1. Defense of the Earth. Past consequences of climate change: Evolutionary history of the mammals. Arxivat 2008-12-17 a Wayback Machine.
  2. Stuart, A. J. (1991). Mammalian extinctions in the Late Pleistocene of northern Eurasia and North America. Biol. Rev. 66: 453–562.
  3. Anon. Quaternary Paleobiology Update Arxivat 2007-09-27 a Wayback Machine.. The Quaternary Times 29 (1): (1999).
  4. Corlett, R. T. (2006). Megafaunal extinctions in tropical Asia Arxivat 2008-12-30 a Wayback Machine.. Tropinet 17 (3): 1–3.
  5. Martin, P. S. & Steadman, D. W. (1999). Prehistoric extinctions on islands and continents. In: Extinctions in near time: causes, contexts and consequences (MacPhee, R. D. E., ed.), pp. 17–56. New York: Kluwer/Plenum.
  6. 6,0 6,1 Choquenot, D., & Bowman, D. M. J. S. (1998). Marsupial Megafauna, Aborigines and the Overkill Hypothesis: Application of Predator-Prey Models to the Question of Pleistocene Extinction in Australia. Global Ecology and Biogeography Letters 7 (3): 167-180.