Esbarzer
Rubus ulmifolius  | |
|---|---|
 Fulles d'un esbarzer. | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Rosales |
| Família | Rosaceae |
| Gènere | Rubus |
| Espècie | Rubus ulmifolius Schott |
| Espècies | |
| Nombroses, però principalment, R. ulmifolius i R. caesius | |
L'esbarzer[1] o albarzer[2] (Rubus ulmifolius) és una espècie de planta del subgènere Rubus[3] (també anomenat Eubatus) dins del gènere Rubus i la família de les rosàcies. El seu fruit és la mora. En moltes comarques s'anomena romeguera.[4]
Descripció
Es tracta d'una planta arbustiva sarmentosa, de tiges llargues, robustes, arcades, anguloses i amb forts aculis (punxes) amb forma de falç. És perenne semicaducifoli, resten moltes fulles a la planta durant l'hivern, les fulles són molt variables normalment amb de 3 a 5 folíols dentats de color verd fosc i glabres, a la part de dalt, i amb pèls blancs a la part de sota. Les flors, rosades o blanques, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos i apareixen de la fi de la primavera fins a començ d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada i és un dels tipus que pot arribar a ser considerada, si la proporció del seu pol·len és suficient, mel monofloral.
Els fruits, formen una pluridrupa dita móra, verda al la primeria, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible i astringent. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.[3]
Usos
La decocció de les fulles s'utilitza tradicionalment per les seves propietats antidiarreiques.
Els fruits, les móres, són molt populars, i s'utilitzen per a preparar pastissos, confitures, xarops i licors. Les flors són mel·líferes.
Fitoquímica
Les móres contenen nombrosos compostos fitoquímics tals com Polifenols, flavonoides, antocianina, àcid salicílic, àcid el·làgic i fibra.[5][6] L'antocianina produeix el color fosc del fruit.
Ecologia
És la planta dominant de la majoria de bardisses.[7] Les espècies que trobem a les contrades mediterrànies del nostre país són Rubus caessius i, sobretot, Rubus ulmifolius, però als Països Catalans se'n troben catorze espècies autòctones,[3] si bé, com que hi ha molts híbrids naturals la classificació exacta n'és problemàtica fins i tot per als botànics especialistes.
Ultra la reproducció sexual per via de les llavors de les móres, també s'estén vegetativament, ja que la mateixa planta enterra l'extrem de les tiges i forma una altra planta.
És planta indicadora de terrenys profunds i lleugerament humits. Es considera com vegetació invasora que ocupa grans extensions i no es destrueix ni tallant-la ni cremant-la. Tampoc no és fàcil d'eliminar-la amb herbicides, però puix que és una planta molt heliòfila no tolera l'ombra dels arbres, per això sempre es fa als marges dels boscos i camins.
-
Detall de les pues. -
Esbarzer (Rubus ulmifolius) florit -
Detall de la flor. -
Detall del fruit. -
Esbarzer amb fulles, fruits i pues -
Detall del fruit de l'esbarzer
Referències
- ↑ «esbarzer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Diccionari normatiu valencià». [Consulta: 7 octubre 2020].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 de Bolòs, Oriol [et al.].. Flora manual dels Països Catalans. 2a edició. Barcelona: Pòrtic, 1993. ISBN 84-7306-400-3.
- ↑ Alcover, Antoni M.; Moll, Francesc de B. «romeguera». A: Diccionari català-valencià-balear. Palma: Moll, 1930-1962. ISBN 8427300255.
- ↑ Sellappan S, Akoh CC, Krewer G. «Phenolic compounds and antioxidant capacity of Georgia-grown blueberries and blackberries.». J Agric Food Chem, Vol. 50, num.8, 2002, pàg. 2432-8. DOI: 10.1021/jf011097r. PMID: 11929309.
- ↑ «Nutrition facts for raw blackberries». Conde Nast, 2012.
- ↑ Folch i Guillèn, Ramon. Vegetació dels Països Catalans. 1986a ed.. Barcelona: Ketres, 1980, p. 541 pàgines + mapa. ISBN 84-85256-62-X.
