Aspidolita
Aspidolita | |
---|---|
Fórmula química | NaMg₃(AlSi₃O10)(OH)₂ |
Epònim | escut |
Localitat tipus | (2), Zillertal (Tirol del Nord, Àustria) i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó) |
Classificació | |
Categoria | silicats |
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.EC.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.EC.20 |
Dana | 71.2.2.13 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | monoclínic |
Estructura cristal·lina | a = 5.291Å, b = 9.16Å, c = 10.12Å, β = 105.1° |
Grup puntual | 2/m - prismàtica |
Color | marró clar, blanc, vermell verdós |
Exfoliació | perfecta en {001} |
Tenacitat | elàstica |
Color de la ratlla | blanca |
Densitat | calculada: 2,885 g/cm³ |
Propietats òptiques | biaxial (-) |
Pleocroisme | visible |
Més informació | |
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
Codi IMA | IMA2004-049 |
Símbol | Asp |
Referències | [1][2] |
L'aspidolita és un mineral de la classe dels silicats que forma part del grup de la mica trioctaedral. Va ser anomenada l'any 1869 per Franz von Kobell del grec ασπίδα "escut", i λίθος, "pedra", en al·lusió a l'aparença dels seus cristalls. Durant molts anys va ser coneguda com una varietat de flogopita rica en sodi (Na-flogopita), fins que va ser aprovada com a espècie per la IMA l'any 2005.
Característiques
[modifica]L'aspidolita és un fil·losilicat de sodi i magnesi, de fórmula química NaMg₃(AlSi₃O10)(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic formant els cristalls típics de les miques. La seva tenacitat és elàstica i s'exfolia perfectament en {001}.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'aspidolita pertany a «09.EC - Fil·losilicats amb plans de mica, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques» juntament amb els següents minerals: minnesotaïta, talc, willemseïta, ferripirofil·lita, pirofil·lita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, montdorita, moscovita, nanpingita, paragonita, roscoelita, tobelita, aluminoceladonita, cromofil·lita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, cromoceladonita, tainiolita, ganterita, annita, ephesita, hendricksita, masutomilita, norrishita, flogopita, polilithionita, preiswerkita, siderofil·lita, tetraferriflogopita, fluorotetraferriflogopita, wonesita, eastonita, tetraferriannita, trilithionita, fluorannita, shirokshinita, shirozulita, sokolovaïta, fluoroflogopita, suhailita, yangzhumingita, orlovita, oxiflogopita, brammal·lita, margarita, anandita, bityita, clintonita, kinoshitalita, ferrokinoshitalita, oxikinoshitalita, fluorokinoshitalita, beidel·lita, kurumsakita, montmoril·lonita, nontronita, volkonskoïta, yakhontovita, hectorita, saponita, sauconita, spadaïta, stevensita, swinefordita, zincsilita, ferrosaponita, vermiculita, bileyclor, chamosita, clinoclor, cookeïta, franklinfurnaceïta, gonyerita, nimita, ortochamosita, pennantita, sudoïita, donbassita, glagolevita, borocookeïta, aliettita, corrensita, dozyita, hidrobiotita, karpinskita, kulkeïta, lunijianlaïta, rectorita, saliotita, tosudita, brinrobertsita, macaulayita, burckhardtita, ferrisurita, surita, niksergievita i kegelita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en aureoles de contacte amb el granit, barrejada amb la flogopita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: titanita, escapolita, sadanagaïta, pirrotina, flogopita, pargasita, calcopirita, calcita i apatita. Té dues localitats tipus: Zillertal (Tirol del Nord, Àustria), i la mina Kasuga (Ibigawa-cho, Gifu, Japó).
Referències
[modifica]- ↑ «Aspidolite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 16 setembre 2015].
- ↑ «Aspidolite Mineral Data» (en anglès). Webmineral. [Consulta: 16 setembre 2015].