Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
764.698 articles
1.468 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle xx, que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, amb el qual van ésser els primers moviments de les anomenades “avantguardes històriques” artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes, fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle xix, els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l'artista –l'“expressió”– enfront de la plasmació de la realitat –la “impressió”. - Vegeu informació sobre la imatge

L'expressionisme fou un moviment cultural sorgit a Alemanya a començaments del segle xx, que tingué plasmació en un gran nombre de camps culturals: art, literatura, música, cinema, teatre, dansa, fotografia, etc. La seva primera manifestació fou en el terreny de l'art; va sorgir paral·lelament al fauvisme francès, amb el qual van ésser els primers moviments de les anomenades “avantguardes històriques” artístiques. Més que un estil amb característiques pròpies comunes, fou un moviment heterogeni, una actitud i una forma d'entendre l'art que aglutinà diversos artistes de tendències molt diverses i diferent formació i nivell intel·lectual. Sorgit com a reacció a l'impressionisme, enfront del naturalisme i el caràcter positivista d'aquest moviment de finals del segle xix, els expressionistes defensaven un art més personal i intuïtiu, on predominés la visió interior de l'artista –l'“expressió”– enfront de la plasmació de la realitat –la “impressió”.



Imatge del dia

Imatge del dia

Diploma del Premi Nobel de Física concedit a Pierre i Marie Curie el 1903.

Projecte destacat
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Els 10 000

Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals!
(Informació de la imatge)



11 de desembre

El govern de l'Iran aprova una nova «llei de moralitat» que en alguns casos preveu la pena de mort per a les dones que no compleixin els preceptes vestimentaris.


9 de desembre

S'anuncia que Barcelona acollirà una de les set fàbriques d'IA a la Unió Europea, amb una inversió de 198 milions d’euros al BSC-CNS.

9 de desembre

L'endemà de la caiguda del règim de Baixar al-Àssad en el marc de la guerra civil siriana, s'encarrega a Mohammed al-Bashir de formar un govern de transició com a nou primer ministre.


7 de desembre

Notre-Dame de París reobre cinc anys després de l'incendi amb una cerimònia solemne presidida per líders internacionals i el president Emmanuel Macron.



Maniobres militars dels últims dies a Síria


Tendències


Avui fa 60 anys
Neix Lourdes Fisa, pintora i artista visual catalana, el mateix dia que moren Alma Mahler, pianista, compositora i pintora vienesa (n. 1879) i Sam Cooke, cantant i emprenedor nord-americà (n. 1931).
Avui fa 100 anys
Neix Charles William «Charlie» Bachman III, informàtic nord-americà, conegut pel desenvolupament dels primers sistemes de gestió de base de dades i guanyador del Premi Turing (m. 2017).
Avui fa 175 anys
Avui fa 200 anys
Neix Víctor Balaguer i Cirera, polític liberal, escriptor romàntic i historiador català (m. 1901).