Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
771.291 articles
1.196 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del sistema solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic: Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del sistema solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi. Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i nombrosos satèl·lits. - Vegeu informació sobre la imatge

Urà és el setè planeta des del Sol, el tercer més gran i el quart més massiu del sistema solar. S'anomena en honor de la divinitat grega del cel Urà (grec antic: Οὐρανός) el pare de Cronos (Saturn) i l'avi de Zeus (Júpiter). Encara que és visible a ull nu com els altres cinc planetes clàssics, mai no va ser reconegut com a planeta pels observadors antics a causa de la lentitud de la seva òrbita. Sir William Herschel va anunciar el seu descobriment el 13 de març de 1781, expandint els límits coneguts del sistema solar per primera vegada en la història moderna. També va ser el primer descobriment d'un planeta utilitzant un telescopi.

Urà és similar en composició a Neptú, i els dos tenen una composició diferent dels altres dos gegants gasosos (Júpiter i Saturn). Per això, els astrònoms de vegades els classifiquen en una categoria diferent, els gegants gelats. Com els altres planetes gegants, Urà té un sistema d'anells, una magnetosfera, i nombrosos satèl·lits.



Imatge del dia
Desfilada d'una de les confraries durant la Processó de la Sanch de Perpinyà de 2017. - Vegeu informació sobre la imatge

Imatge del dia

Desfilada d'una de les confraries durant la Processó de la Sanch de Perpinyà de 2017.

Projecte destacat
Reduïm el biaix de gènere editant entrades d'obres, descobriments, institucions o qualsevol altra manifestació feta o protagonitzada per dones. Ajudeu-nos-hi!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Les dones fan coses

Reduïm el biaix de gènere editant entrades d'obres, descobriments, institucions o qualsevol altra manifestació feta o protagonitzada per dones. Ajudeu-nos-hi!
(Informació de la imatge)



28 de març

Mandalay, a Myanmar, pateix un terratrèmol de magnitud 7,7 en l'escala de Richter i un hipocentre de 10 km de profunditat. Altres països del sud-est asiàtic també en sofreixen els efectes.


26 de març

Després de dos anys i mig de reforma, el monestir de Santa Maria de Sixena reobre exposant 33 de les obres traslladades des de Catalunya el desembre de 2017.


26 de març

El Suprem Tribunal Federal del Brasil acusa formalment Jair Bolsonaro i 4 exministres dels crims d'abolició violenta de l'estat de dret, cop d'estat i organització criminal.


24 de març

El día del Watusi, adaptada i dirigida per Iván Morales, s'enduu els sis Premis de la Crítica de les Arts Escèniques als quals optava.


Epicentre del terratrèmol de Myanmar


Tendències


Avui fa 5 anys
Moren Arnau Puig i Grau, artista, crític d'art i filòsof català (n. 1926), i Krzysztof Penderecki, compositor polonès (n. 1933).
Avui fa 25 anys
Mor Anna Sokolow, ballarina i coreògrafa nord-americana (n. 1910).
Avui fa 80 anys
Neix Llorenç Planes, escriptor i polític nord-català, introductor del terme Catalunya Nord (m. 2016).
Avui fa 100 anys
Neixen Françoise Choay, professora d'urbanisme, art i arquitectura a les Universitats de París, crítica d'art i assagista (m. 2025), i Liudmila Liàdova, compositora, pianista i cantant soviètica i russa (m. 2021).