Vés al contingut

Portada

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar.
772.686 articles
1.147 participants actius

Col·labora-hi

Viquipèdia
L'enciclopèdia lliure que tothom pot editar

Article del dia
(243) Ida és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal. Va ser descobert el 29 de setembre del 1884 per Johann Palisa i rebé el nom d'una nimfa de la mitologia grega. Posteriors observacions telescòpiques classificaren l'asteroide Ida com un asteroide de tipus S, el tipus més nombrós en el cinturó interior d'asteroides. El 28 d'agost del 1993, Ida va ser visitat per la nau espacial Galileu, amb destinació a Júpiter. Va ser el segon asteroide visitat per una nau espacial i el primer que es va descobrir que tenia un satèl·lit, anomenat Dàctil. Igual que tots els asteroides del cinturó principal, l'òrbita d'Ida es troba entre els planetes Mart i Júpiter. El seu període orbital és de 4,84 anys, i el seu període de rotació de 4,63 hores. Ida té un diàmetre mitjà de 31,4 quilòmetres. És de forma irregular i allargada. - Vegeu informació sobre la imatge

(243) Ida és un asteroide de la família Coronis del cinturó principal. Va ser descobert el 29 de setembre del 1884 per Johann Palisa i rebé el nom d'una nimfa de la mitologia grega. Posteriors observacions telescòpiques classificaren l'asteroide Ida com un asteroide de tipus S, el tipus més nombrós en el cinturó interior d'asteroides. El 28 d'agost del 1993, Ida va ser visitat per la nau espacial Galileu, amb destinació a Júpiter. Va ser el segon asteroide visitat per una nau espacial i el primer que es va descobrir que tenia un satèl·lit, anomenat Dàctil.

Igual que tots els asteroides del cinturó principal, l'òrbita d'Ida es troba entre els planetes Mart i Júpiter. El seu període orbital és de 4,84 anys, i el seu període de rotació de 4,63 hores. Ida té un diàmetre mitjà de 31,4 quilòmetres. És de forma irregular i allargada.



Imatge del dia

Imatge del dia

Pont de la Margineda, que condueix per l'antic camí ral de Sant Julià de Lòria a Andorra la Vella.

Projecte destacat
A proposta de Wikimedia Estònia, concurs d'edició per crear i millorar continguts relacionats amb aquesta república bàltica a la Viquipèdia. Ajudeu-nos-hi!
(Informació de la imatge)

Projecte destacat: Estònia 2025

A proposta de Wikimedia Estònia, concurs d'edició per crear i millorar continguts relacionats amb aquesta república bàltica a la Viquipèdia. Ajudeu-nos-hi!
(Informació de la imatge)



17 d'abril

La Universitat de Cambridge publica que ha trobat marcadors químics de gasos produïts hipotèticament per vida marina extraterrestre a K2-18b, un exoplaneta que es troba dintre de la zona d'habitabilitat de la seva estrella i a 124 anys llum de la Terra.


16 d'abril

Llanos Massó, presidenta de les Corts Valencianes, suprimeix els actes institucionals de la Diada del 25 d'abril d'enguany emparant-se en la «polarització» de la societat valenciana arran de la gota freda de l'octubre.


15 d'abril

L'exbatlle de Puigcerdà, Albert Piñeira, és nomenat director de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà.


13 d'abril

El Club Gel Puigcerdà guanya la Copa del Rei en derrotar per 7-2 el Club Gel Jaca a la final disputada al Pavelló de Gel de Jaca, i fa un doblet havent guanyat també el trofeu de Lliga.


Palau de Benicarló, seu de les Corts Valencianes


Tendències


Avui fa 40 anys
Neixen Maria Fernández Vidal, periodista esportiva catalana, i Tom Hughes, actor de cinema i televisió anglès, el mateix dia que mor Gertrude Caton-Thompson, arqueòloga anglesa (n. 1889).
Avui fa 70 anys
Avui fa 120 anys
Neixen George Herbert Hitchings, bioquímic estatunidenc, Premi Nobel de Medicina l'any 1988 (m. 1998), i Margarida de Grècia, princesa de Grècia i de Dinamarca (m. 1981), el mateix dia que mor Juan Valera y Alcalá Galiano, diplomàtic, polític i escriptor espanyol (n. 1824).