El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany al subordre dels misticets. Amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a 172 tones o més, és l'animal més gran que ha existit mai. El seu cos llarg i esvelt pot tenir una coloració de diverses tonalitats de gris blavós a la part dorsal i una mica més clara a la part ventral. N'hi ha almenys tres subespècies distintes: B. m. musculus del nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, B. m. intermedia de l'oceà Antàrtic i B. m. brevicauda (també coneguda com a rorqual blau pigmeu), de l'oceà Índic i el sud de l'oceà Pacífic. B. m. indica, que viu a l'oceà Índic, podria ser una quarta subespècie. La seva dieta es compon gairebé exclusivament d'uns crustacis petits anomenats krill.
Els rorquals blaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del segle xx. Els baleners les caçaren gairebé fins a l'extinció durant més de 40 anys, fins que la comunitat internacional les protegí el 1966. Un informe del 2002 estimà que hi havia entre 5.000 i 12.000 rorquals blaus arreu del món. - Vegeu informació sobre la imatge
El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany al subordre dels misticets. Amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a 172 tones o més, és l'animal més gran que ha existit mai. El seu cos llarg i esvelt pot tenir una coloració de diverses tonalitats de gris blavós a la part dorsal i una mica més clara a la part ventral. N'hi ha almenys tres subespècies distintes: B. m. musculus del nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, B. m. intermedia de l'oceà Antàrtic i B. m. brevicauda (també coneguda com a rorqual blau pigmeu), de l'oceà Índic i el sud de l'oceà Pacífic. B. m. indica, que viu a l'oceà Índic, podria ser una quarta subespècie. La seva dieta es compon gairebé exclusivament d'uns crustacis petits anomenats krill.
Els rorquals blaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del segle xx. Els baleners les caçaren gairebé fins a l'extinció durant més de 40 anys, fins que la comunitat internacional les protegí el 1966. Un informe del 2002 estimà que hi havia entre 5.000 i 12.000 rorquals blaus arreu del món.
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)
El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany al subordre dels misticets. Amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a 172 tones o més, és l'animal més gran que ha existit mai. El seu cos llarg i esvelt pot tenir una coloració de diverses tonalitats de gris blavós a la part dorsal i una mica més clara a la part ventral. N'hi ha almenys tres subespècies distintes: B. m. musculus del nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, B. m. intermedia de l'oceà Antàrtic i B. m. brevicauda (també coneguda com a rorqual blau pigmeu), de l'oceà Índic i el sud de l'oceà Pacífic. B. m. indica, que viu a l'oceà Índic, podria ser una quarta subespècie. La seva dieta es compon gairebé exclusivament d'uns crustacis petits anomenats krill.
Els rorquals blaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del segle xx. Els baleners les caçaren gairebé fins a l'extinció durant més de 40 anys, fins que la comunitat internacional les protegí el 1966. Un informe del 2002 estimà que hi havia entre 5.000 i 12.000 rorquals blaus arreu del món. - Vegeu informació sobre la imatge
El rorqual blau o balena blava (Balaenoptera musculus) és un mamífer marí que pertany al subordre dels misticets. Amb una llargada de fins a 32,9 m i un pes de fins a 172 tones o més, és l'animal més gran que ha existit mai. El seu cos llarg i esvelt pot tenir una coloració de diverses tonalitats de gris blavós a la part dorsal i una mica més clara a la part ventral. N'hi ha almenys tres subespècies distintes: B. m. musculus del nord dels oceans Atlàntic i Pacífic, B. m. intermedia de l'oceà Antàrtic i B. m. brevicauda (també coneguda com a rorqual blau pigmeu), de l'oceà Índic i el sud de l'oceà Pacífic. B. m. indica, que viu a l'oceà Índic, podria ser una quarta subespècie. La seva dieta es compon gairebé exclusivament d'uns crustacis petits anomenats krill.
Els rorquals blaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del segle xx. Els baleners les caçaren gairebé fins a l'extinció durant més de 40 anys, fins que la comunitat internacional les protegí el 1966. Un informe del 2002 estimà que hi havia entre 5.000 i 12.000 rorquals blaus arreu del món.
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)
Prosseguim amb l'esforç col·lectiu en el Viquiprojecte dels 10 000, el repte per a posicionar la nostra llengua el més amunt possible al rànquing interlingüístic dels deu mil articles fonamentals! (Informació de la imatge)