Veire tanben : lié

Anglés

Etimologia

(verb 1) De l'anglés ancian licgan, vengut d'un protogermanic ipotetic *ligjan-. Parent del neerlandés liggen, de l'alemand liegen, del danés ligge, del suedés ligga o del rus лежать.
(verb 2) De l'anglés ancian lēoġan.

Prononciacion

['ɫaɪ]

Reialme Unit (Southern England) : escotar « lie » Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « lie » Estats Units d'America (Connecticut) : escotar « lie »

Sillabas

lie (1)

 Vèrb 1

to lie

  1. jaire (oc)

Derivats

Traduccions

 Vèrb 2

to lie

  1. mentir (oc)

Derivats

Francés

Prononciacion

/li/

 Forma de vèrb

lie

  1. Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de lier.
  2. Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de lier.
  3. Primièra persona del singular al present del subjontiu de lier.
  4. Tresena persona del singular al present del subjontiu de lier.
  5. Segonda persona del singular a l'imperatiu present de lier.