lie
Veire tanben : lié |
Anglés
Etimologia
- (verb 1) De l'anglés ancian licgan, vengut d'un protogermanic ipotetic *ligjan-. Parent del neerlandés liggen, de l'alemand liegen, del danés ligge, del suedés ligga o del rus лежать.
- (verb 2) De l'anglés ancian lēoġan.
Prononciacion
['ɫaɪ]
Reialme Unit (Southern England) : escotar « lie » Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « lie » Estats Units d'America (Connecticut) : escotar « lie »
Sillabas
lie (1)
Vèrb 1
to lie
Derivats
Traduccions
Vèrb 2
to lie
Derivats
Francés
Prononciacion
/li/
Forma de vèrb
lie
- Primièra persona del singular al present de l'indicatiu de lier.
- Tresena persona del singular al present de l'indicatiu de lier.
- Primièra persona del singular al present del subjontiu de lier.
- Tresena persona del singular al present del subjontiu de lier.
- Segonda persona del singular a l'imperatiu present de lier.