Sergi Schaaff i Casals
Biografia | |
---|---|
Naixement | 17 juliol 1937 Barcelona |
Mort | 3 gener 2023 (85 anys) Barcelona |
Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - ciència computacional |
Activitat | |
Ocupació | director de televisió, realitzador de cinema o televisió |
Ocupador | Televisió Espanyola |
Família | |
Cònjuge | Àngels Moll i Esquerra |
Fills | Anaïs Schaaff i Moll |
Premis | |
| |
Sergi Schaaff i Casals (Barcelona, 17 de juliol de 1937 - Barcelona, 3 de gener de 2023) va ser un realitzador i director de televisió català,[1] que va exercir de director del centre de producció de Televisió Espanyola a Catalunya i de professor a la Universitat Pompeu Fabra.[2] Va ser el pare de la guionista Anaïs Schaaff i de la directora Abigail Schaaff.[3]
Biografia
[modifica]Llicenciat en Ciències de la Informació per la Universitat Autònoma de Barcelona,[4] la seva carrera va estar vinculada a Televisió Espanyola (TVE) des dels anys 1960, on va dirigir els espais Aquí el segundo programa (1966) i La carretera es de todos (1967), amb Enrique Rubio, així com algunes de les adaptacions de l'espai dramàtic Novela.
Entrada ja la dècada del 1970, i des dels estudis de Miramar, es va posar al capdavant de nous espais dramàtics com Ficciones (1971), Original (1971) o Teatro Club (1976). També en aquells anys va desenvolupar programes per al circuit català de TVE, com Terra d'escudella (1977) o Festa amb Rosa Maria Sardà (1979). Després del començament de les emissions de Televisió de Catalunya, va rodar per a aquest canal Vídua, però no gaire (1982), amb Àngels Moll, per tornar després a TVE.
En acabat, va ser nomenat director del centre territorial de TVE Catalunya. A part d'un breu pas per Canal 9 (El show de Joan Monleón, 1989), va ser l'artífex d'alguns dels majors èxits de Televisió Espanyola durant les dècades de 1980 i 1990, amb programes com: Si lo sé no vengo (1985 – 1989), amb Jordi Hurtado; El tiempo es oro (1987-1992), amb Constantino Romero; 3x4 (1988 – 1989) i La luna (1989), tots dos amb Júlia Otero; La vida es juego (1992-1994), amb Constantino Romero; Ruta Quetzal (1993), amb Miguel de la Quadra-Salcedo i sobretot, Saber y ganar (1997), un concurs cultural emès des de 1997, que compta amb el suport del públic i la crítica.
Va rebre el Premi Ondas de 1979 per la direcció de Salomé, en versió de Terenci Moix i interpretada per Núria Espert. Fins a 2004 va ser degà dels estudis de Comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra.[4] El 2014 el Govern de Catalunya li va atorgar la Creu de Sant Jordi per la seva «contribució eficaç a la llengua i la cultura catalanes» i «la línia innovadora en la creació de nous formats i l'autoria i adaptació de guions de ficció».[5] Va morir la matinada del 3 de gener de 2023 al seu domicili del barri de Sarrià de Barcelona, a l'edat de 85 anys.[6][7]
Referències
[modifica]- ↑ «Sergi Schaaff i Casals». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Noms propis: Sergi Schaaff, director de Saber y Ganar» (en castellà). RTVE.es, 30-01-2019. [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ «Entrevista a Abigail Schaaff». Observatori de la Producció Audiovisual. UPF, 2020. [Consulta: 20 gener 2024].
- ↑ 4,0 4,1 «Sergi Schaaff» (en castellà). Academiatv.es. Arxivat de l'original el 23-11-2011. [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ «El Govern distingeix amb la Creu de Sant Jordi 27 persones i 15 entitats». Gencat.cat, 01-04-2014. Arxivat de l'original el 2014-04-07. [Consulta: 2 abril 2014].
- ↑ «Mor Sergi Schaaff, creador i director de 'Saber y ganar'». RAC1.cat, 03-01-2023. [Consulta: 3 gener 2023].
- ↑ «Muere Sergi Schaaff, creador de 'Saber y ganar'» (en castellà). LaVanguardia.com, 03-01-2023. [Consulta: 3 gener 2023].