Willem Einthoven
Willem Einthoven (Semarang, (Java), 21 de maig del 1860 - Leiden, 28 de setembre del 1927)[1] fou un metge i professor universitari neerlandès guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1924.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 21 maig 1860 Semarang (Indonèsia) |
| Mort | 29 setembre 1927 (67 anys) Leiden (Països Baixos) |
| Sepultura | Oegstgeest |
| Rector Magnífic de la Universitat de Leiden | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat d'Utrecht |
| Director de tesi | Franciscus Cornelis Donders |
| Activitat | |
| Camp de treball | Fisiologia |
| Ocupació | inventor, fisiòleg, metge, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Leiden, professor ordinari neerlandès (1886–1927) |
| Membre de | |
| Família | |
| Cònjuge | Frédérique Jeanne Louise de Vogel |
| Premis | |
 | |
Biografia
modificaVa néixer el 21 de maig de 1860 a la ciutat de Semarang, ciutat situada a l'illa de Java i actualment forma part d'Indonèsia però que en aquells temps formava part de la colònia de les Índies Orientals Neerlandeses. Després de la mort del pare la família va retornar al seu país d'origen, i Einthoven va estudiar medicina a la Universitat d'Utrecht, on es graduà el 1885. L'any següent fou nomenat professor de fisiologia i histologia a la Universitat de Leiden.
Einthoven morí el 28 de setembre de 1927 a la ciutat de Leiden, situada a la província d'Holanda Meridional.
Recerca científica
modificaL'any 1901 va publicar el seu primer article científic comunicant les seves experiències sobre el galvanòmetre de corda i la seva utilitat per al registre de camps electromagnètics. Així mateix descriví amb detall les seves aplicancions mèdiques, especialment en els potencials cardíacs i les cardiopaties, esdevenint una eina útil i imprescindible en l'anàlisi cardiològic.[2] Mitjançant la formulació del Triangle d'Einthoven determinà els mecanismes del funcionament de l'electrocardiograma.
L'any 1924 fou guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus estudis sobre el mecanisme de l'electrocardiograma.[3]
Posteriorment centrà la seva recerca científica al voltant de l'acústica.
Reconeixements posteriors
modificaEn honor seu s'anomenà el cràter Einthoven sobre la superfície de la Lluna.[4]
Referències
modifica- ↑ «Overlijden Willem Einthoven op 28 september 1927 te Leiden» (en neerlandès). Open Archieven. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ W. Einthoven «Het tele-cardiogram». Nederlands Tijdschrift voor Geneeskunde, vol. 22, 1906, pàg. 1517-47.
- ↑ «Willem Einthoven» (en anglès). The Nobel Foundation. [Consulta: 17 juliol 2022].
- ↑ Einthoven, Gazetteer of Planetary Nomenclature, International Astronomical Union (IAU) Working Group for Planetary System Nomenclature (WGPSN)
Enllaços externs
modifica- «Willem Einthoven» (en anglès). The Nobel Prize. The Nobel Foundation.
- (anglès) Formulació del Triangle d'Einthoven
