Vicent Gascó i Massot
arquitecte
Vicent Gascó i Massot (València, 11 de març de 1734 - 6 de juliol de 1802) fou un enginyer i arquitecte, acadèmic de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando des de 1765 i director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de 1776 a 1779, on va ser un dels fundadors de l'escola d'arquitectura.[1]A més ocupà altres càrrecs polítics, va ser alcalde de barri pel «Quarter de Serrans» en 1769 i diputat del comú de la ciutat de València en diverses ocasions entre 1780 i 1790.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1734  València |
| Mort | 1802 (67/68 anys) València |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
Fou un arquitecte molt prolífic que ha deixat nombrosos edificis, sobretot al País Valencià, i que destaca pel seu trencament amb el barroc i la introducció del neoclassicisme.[2]
Edificis civils
modifica
Edificis religiosos
modifica- Església i Palau del Temple (1761)
- Església de la Nativitat de Vilafermosa (1768)
- Capella de Nostra Senyora del Carme, al Convent del Carme de València (1774 - 1783)
- Capella de la Comunió de l'Església de Santa Caterina d'Alzira (1776)
- Església de Sant Miquel Arcàngel de Burjassot (aprox. 1780) Gascó va dissenyar l'altar major.[2]
- Església de l'Assumpció de Nostra Senyora de Riba-roja (1781)
- Església parroquial de la Mare de Déu d'Albuixec (1783) La reforma projectada per Gascó no es va fer, però els plànols es conserven a l'arxiu municipal de València.[2]
- Església de Sant Llorenç de Càlig (1785)
- Església de Sant Jaume de Vila-real (1785 - 1798), s'encarrega de la decoració neoclàssica
- Remodelació de la Catedral de Sogorb (1791 - 1795)
- Església de l'Assumpció d'Alaquàs, és de principis del segle xvi, Gascó va fer la capella de la Comunió en estil neoclàssic al costat de la nau central.[4]
- Església de Nostra Senyora del Roser de Sedaví (1794)[4]
- Capella de la Comunió de l'Església de la Puríssima de Quart de Poblet.
Infraestructures
modifica- Avinguda del Port (València) o «Camí Nou del Grau» (1802)
- Va dirigir les obres de la carretera d'Aragó, on va fer diversos ponts, com el Pont del Barranc de Xiva a Catarroja (1767); així com les carreteres de Madrid, Catarroja i Cullera[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Gran Enciclopèdia Catalana». Enciclopèdia catalana. [Consulta: 31 gener 2016].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Roselló, Tomás «La huella de Vicente Gascó (1734-1802) en l'Horta (I)». Levante L'Horta, 16-05-2015, pàg. 32-33.
- ↑ Arxiu Municipal de Sueca. Signatura: URB-3/1.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «La huella de Vicente Gascó en l'Horta (II)». Levante L'Horta, 22-05-2015.