Veu en off

La veu en off és un recurs narratiu del cinema i les arts escèniques en el qual algú parla com a part de l'espectacle sense sortir a escena o, en el cas audiovisual, sense que aparegui a la pantalla.

Segons com s'utilitzi, pot equivaler al narrador omniscient de la literatura clàssica o un personatge de la trama. Pot explicar els fets des de fora de l'acció o no, ubicar la història en el temps i l'espai, donar pas als personatges, servir de transició entre les accions, expressar el discurs mental d'un personatge. Serguei Eisenstein va ser un dels primers a utilitzar la tècnica el 1930 en l'adaptació d'Una tragèdia americana de Theodor Dreiser. Al mateix any, a la pel·lícula L'Âge d'or de Luis Buñuel se sent la veu de personatges que no mouen els llavis. Des de l'aleshores va esdevenir un recurs habitual. Tot i ser un recurs útil i eficaç, s'ha d'utilitzar sense exagerar, per evitar que serveixi només per amagar l'incapacitat del realitzador per suggerir i insinuar.

Bibliografia

• «La veu en off». Llibre d'estil de la CCMA. [Consulta: novembre 2016].
• Daney, Serge «Tornar a la veu: sobre les veus en off, in, out, through» (pdf). Cinema Comparat/ive Cinema, n. 3, 2013, pp. 18-20.
• Ganzo, Fernando «Entrevista amb Pierre Léon. Una retòrica de la veu en off i consideracions sobre la veu de l'actor com a matèria fílmica» (pdf) (en català, anglès). Cinema Comparat/ive Cinema, 1, 3, 2013, pàg. 21-29.

Enllaços externs

• «‘Sí, tot és possible’, dos espots de Junts pel Sí amb la veu en off de Mas i Junqueras». Vilaweb, 24-09-2015.