Uigurs

Uigurs
Tipus	ètnia
Població total	12.314.800
Llengua	uigur i xinès
Religió	sunnisme
Part de	pobles turquesos
Grups relacionats	Uzbeks, altres pobles turquesos
Geografia
Estat	República Popular de la Xina, Kazakhstan, Kirguizstan, Uzbekistan, Rússia i Turkmenistan
Regions amb poblacions significatives
	Xina / Xinjiang, Kazakhstan, Kirguizstan, Uzbekistan, Mongòlia, Turquia, Rússia
Mapa de distribució

Els uigurs (uigur: ئۇيغۇر, xinès tradicional: 維吾爾, xinès simplificat: 维吾尔, pinyin: Wéiwú'ěr, turc: Uygur) són un poble turc de l'Àsia central que pertany a una de les 56 minories ètniques oficialment reconegudes pel govern xinès. Està formada per 8,4 milions d'individus, segons el cens del 2000, que viuen principalment a la Regió Autònoma del Xinjiang Uighur (també Turquestan oriental o Uigurstan), a la Xina.

També hi ha petites, però actives, comunitats escampades per diferents països del món. Segons el cens soviètic del 1989, hi havia 262.000 uigurs a l'antiga URSS, uns 75.000 al Pakistan, Aràbia, Europa i EUA, 3.000 a Afganistan, 1.000 a Mongòlia i uns 500 a Turquia.

Al Kirguizstan estan concentrats a Naryn, on tenen l'Organització de la Llibertat Uigur i el Centre Cultural Ittipak (Unió), suspès uns mesos el 1996. També existeix un Departament d'Uigur a la Universitat de Bishqeq.

S'estima que, d'ençà del 2017, més d'un milió d'uigurs estan detinguts pel govern xinès en camps d'internament.^[1]^[2]^[3]^[4] Aquestes presons es van crear sota la direcció del secretari general de la Xina Xi Jinping amb l'objectiu d'obligar l'adhesió dels uigurs a la ideologia d'estat.^[5]

Activitats polítiques

Poc se sap de l'existència de partits polítics a Xinjiang, llevat del Partit del Turquestan Oriental, actiu a començament dels anys noranta i que va efectuar alguns actes terroristes. Tenia el suport de les ètnies musulmanes del Xinjiang, igual que l'altre més conegut, el Partit Reformista Islàmic. També hi ha un Front d'Alliberament Uigur, independentista i nacionalista, partidari de la descolonització i de la fi de l'espoli pels xinesos. Els exiliats, però, han estat força actius, i s'han fundat les associacions següents:

A Múnic, Congrés Nacional d'Uiguristan, d'Enver Can; East Turkstan Union in Europe, d'Asgar Can, creat el 1999; East Turkestan Information Center, d'Abduljelil Karakash.
A Turquia, East Turkestan Foundation, de Mehmete Riza Bekin a Istanbul; East Turkestan Culture and Soldiarity Association d'Abubekir Türksoy, a Kayseri.
A la resta d'Europa, East Turkestan Association de Faruk Sadikov, a Estocolm; Belgium Uyghur Association, de Sultan Ehmet, a Brussel·les, l'Uyghur House de Shahelil, a Holanda.
A Rússia, l'Uyghur Association, de Serip Hajè, a Moscou.
Als EUA, l'Uyghur American Association, de Turdi, a Washington, la Canadian Uyghur Association, de Mehmetjan Tohti.
A Austràlia, l'Australia Turkestan Association, d'Ahmet Igamberdi.
A Kazakhstan, la Nozugum Foundation, de Dilberim Samsakova, Kazakhstan Regional Uyghur (ittipak) Organisation, de Khahriman Gojamberdi i la Uyghuristan Freedom Association, de Sabit Abdurahman.
A Kirguizstan, la Kyrghyztan Uyghur Unity (Ittipak) Association, de Rozimehmet Abdulnbakiev i el Bishkek Human Rights Committee, de Tursun Islam.

També hi ha alguns grups armats, com el Sharq azat Turkistan (Organització d'Alliberament de Turquestan Oriental, ETLO), fundat el 30 de juny del 2002, i que ha fet alguns atacs a oficines diplomàtiques xineses a Kirguizstan. L'han acusat de formar part de la xarxa d'Al-Qaida, com el Moviment Islàmic de Turquestan Oriental (ETIM), fundat el 1990 i dirigit per Hassan Makhsum, mort el 2003 al Pakistan.

Mapa de la situació dels uigurs i altres minories a la província xinesa de Xinjiang

Història

El 742, els uigurs, els karlucs i els basmils es van rebel·lar contra el Segon Kaganat Turc,^[6] i el 744, els basmils van capturar Ötüken, la capital turca d'Ötüken matant el kagan Ozmich. Més tard aquell any es va formar una aliança de uigurs i karlucs que va derrotar els basmils, matant el seu kagan i fent desaparèixer els basmils com a poble. Les hostilitats entre els uigurs i els karluks van forçar els karlucs a emigrar cap a l'oest cap a Jetissú i a entrar en conflicte amb els türgesh, als quals van derrotar i conquerir el 766.^[7]

A mitjan segle xix els uigurs es rebel·laren contra la Xina, però van ser vençuts. Aleshores molts uigurs migraren a la zona del Kazakhstan entre el 1860 i 1880.^[8]

L'any 1949, després d'aniquilar la República Islàmica Independent de l'est del Turquestan, la Xina comunista inicia un període de repressió que tindrà com a resultat milers de víctimes i la quasi aniquilació de la cultura uigur.

A la dècada dels seixanta del segle xx, es produeixen massives migracions de uigurs i kazakhs cap a l'URSS, per tal de fugir de la repressió maoista. Amb la desaparició del bloc soviètic, quasi tots els pobles de la regió van assolir la seva independència política, tret dels uigurs que han estat sotmesos a una forta pressió migratòria per part de l'estat xinès en favor de l'ètnia han, majoritària a la Xina.^{[cal citació]}

Durant les dècades dels seixanta i setanta ocorregueren dos onades de migració, amb les fronteres obertes dels uigurs cap al Kazakhstan, concentrats a la província d'Almati.^[8]

En l'actualitat, la repressió es fa especialment palesa en l'àmbit religiós (l'any 1997, van ser executats 30 nacionalistes musulmans acusats «d'actuar obertament com a agitadors contra els estaments oficials»).^{[cal citació]}

El 2009 els uigurs eren l'1,9% de la població del Kazakhstan. El 2015 eren el cinquè grup humà més nombrós del Kazakhstan, principalment població rural amb un creixement natural molt alt.^[8]

Referències

↑ Lipes, Joshua «Expert Says 1.8 Million Uyghurs, Muslim Minorities Held in Xinjiang's Internment Camps». Radio Free Asia, 24-11-2019 [Consulta: 28 novembre 2019].
↑ «U.N. says it has credible reports China holds million Uighurs in secret camps». Reuters. [Consulta: 10 agost 2018].
↑ «Data leak details China's 'brainwashing system'» (en anglès). BBC News, 24-11-2019 [Consulta: 21 juliol 2020].
↑ «Former inmates of China's Muslim 're-education' camps tell of brainwashing, torture». www.washingtonpost.com. [Consulta: 17 maig 2018].
↑ ; Buckley, Chris «'Absolutely No Mercy': Leaked Files Expose How China Organized Mass Detentions of Muslims» (en anglès). The New York Times, 16-11-2019 [Consulta: 16 novembre 2019].
↑ Sinor, Denis (1990), The Cambridge History of Early Inner Asia, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-24304-9
↑ Sinor, Denis (1990), The Cambridge History of Early Inner Asia, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-24304-9
↑ ^8,0 ^8,1 ^8,2 Lozano Martín, Antonio M.; Rakiesheva, Botagoz «Identidad étnica y socio-lingüística: Conflictos multiétnicos en Kazajistán». Revista de Paz y Conflictos, 8, 2015, pàg. 134-135. Arxivat de l'original el 2017-09-13 [Consulta: 2 gener 2018]. Arxivat 2017-09-13 a Wayback Machine.

Bibliografia

[1] Li Tang, «A History of Uighur Religious Conversions»

(5th - 16th Centuries)" ARI Working Paper, No. 44, juny 2005, http://www.ari.nus.edu.sg/docs/wps/wps05_044.pdf Arxivat 2006-08-11 a Wayback Machine..

[2] Peter Golden, An Introduction to the History of the Turkic Peoples (Wiesbaden: Harrassowitz, 1992): 94.
[3] Sima Qian, Shiji [Records of the Historian] Vol. 110: Xiongnu; and Ban Gu, Han Shu [History of the Han Dynasty], Vol. 94: Xiongnu.
[4] Jiu Tangshu, Vol. 206: Huigu.
[5] Weishu Vol.130: Gaoche.
Findley, Carter Vaughn. 2005. The Turks in World History. Oxford University Press. ISBN 0-19-516770-8; 0-19-517726-6 (pbk.).
Mackerras, Colin. Ed. and trans. 1972. The Uighur Empire according to the T'ang Dynastic Histories: a study in Sino-Uyghur relations 744–840. University of South Carolina Press. ISBN 0-87249-279-6.
Rall, Ted. "Silk Road to Ruin: Is Central Asia the New Middle East?" New York: NBM Publishing, 2006.
Millward, James A. and Nabijan Tursun, "Political History and Strategies of Control, 1884–1978" in Xinjiang: China's Muslim Borderland (ISBN 0-7656-1318-2).
Rudelson, Justin Ben-Adam, Oasis identities: Uyghur nationalism along China's Silk Road, Nova York: Columbia University Press, 1997.
Ollé, M., Made in China, Destino S.A., Barcelona, 2005.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Uigurs

Viccionari

[1] Lipes, Joshua «Expert Says 1.8 Million Uyghurs, Muslim Minorities Held in Xinjiang's Internment Camps». Radio Free Asia, 24-11-2019 [Consulta: 28 novembre 2019].

[2] «U.N. says it has credible reports China holds million Uighurs in secret camps». Reuters. [Consulta: 10 agost 2018].

[3] «Data leak details China's 'brainwashing system'» (en anglès). BBC News, 24-11-2019 [Consulta: 21 juliol 2020].

[4] «Former inmates of China's Muslim 're-education' camps tell of brainwashing, torture». www.washingtonpost.com. [Consulta: 17 maig 2018].

[5] ; Buckley, Chris «'Absolutely No Mercy': Leaked Files Expose How China Organized Mass Detentions of Muslims» (en anglès). The New York Times, 16-11-2019 [Consulta: 16 novembre 2019].

[6] Sinor, Denis (1990), The Cambridge History of Early Inner Asia, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-24304-9

[7] Sinor, Denis (1990), The Cambridge History of Early Inner Asia, Cambridge University Press, ISBN 978-0-521-24304-9

[kaz-8] 8,0 ^8,1 ^8,2 Lozano Martín, Antonio M.; Rakiesheva, Botagoz «Identidad étnica y socio-lingüística: Conflictos multiétnicos en Kazajistán». Revista de Paz y Conflictos, 8, 2015, pàg. 134-135. Arxivat de l'original el 2017-09-13 [Consulta: 2 gener 2018]. Arxivat 2017-09-13 a Wayback Machine.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]