Timpà (arquitectura)
En arquitectura, un timpà és l'espai delimitat entre una llinda i les arquivoltes. Habitualment correspon amb la part alta d'una portada o d'una finestra. També és l'espai delimitat dins el frontó en els temples clàssics.
_-_Right_side_and_front.jpg)
Al llarg de la història s'han fet servir per diferents cultures i adoptant diferents aspectes:[1]
Els més antics es troben a l'antic Egipte de la primera meitat del segle iii aC. Més endavant es troben en l'arquitectura grega, també es van fer servir en les construccions del cristianisme i en l'arquitectura islàmica.[2]
En l'arquitectura de la Grècia i Roma antigues
modificaEn l'arquitectura clàssica el timpà tenia forma triangular o gablet. En podem trobar exemples notables als temples grecs com el Partenó a l'Acròpoli d'Atenes, decorat amb escultures emmarcades per un frontó.
En l'edat mitjana
modifica
A l'edat mitjana, esdevé un espai semicircular a la part superior d'una portalada romànica. L'espai és aprofitat per narrar amb escultures escenes de la bíblia o per representar sants. En l'estil gòtic sol agafar forma apuntada, i manté la decoració escultòrica.
Del Renaixement en endavant
modificaDurant el Renaixement es fan servir sobretot en les finestres de façanes de palaus i desapareix l'ornamentació escultòrica. En l'estil Barroc s'empren tant en edificis civils com en religiosos i es dona més importància a la forma que a la decoració de l'interior.
En l'arquitectura neoclàssica tornen a sorgir els mateixos models triangulars del temples clàssics, però amb decoració de línies més simplificades i aplicat a edificis civils.
-
Timpà sense decoració típic del Renaixement -
Un dels timpans que hi ha a les finestres del palau Palffy de Viena -
Timpà d'influència àrab, església de sant Joan a Campiglia Marittima, Itàlia -
Timpà d'estil barroc, sobre la portalada del Museu d'Art, San Diego,EUA -
Timpà en l'arquitectura neoclàssica, edifici del parlament austríac, Viena
