El tenebrisme és un estil pictòric que es basa en una aplicació radical del clarobscur, per la qual únicament les figures temàticament centrals destaquen il·luminades d'un fons generalitzadament molt fosc.[1]

La vocació de Sant Mateu, de Caravaggio.

S'ignora si per influència de Caravaggio o per un desenvolupament paral·lel, l'estil cobraria molta rellevància en la pintura espanyola de finals del segle xvi i començaments del xvii, a partir de l'obra del català Francesc Ribalta.[2]

Ribalta empraria el color i la llum per a donar volum a les figures, i per a destacar els protagonistes en els seus frescos religiosos. El seu estil influiria en el del seu fill Joan Ribalta, mort primerencament, i Vicent Castelló.[2]

Indirectament pesaria també en Zurbarán[3] i en el més destacat dels tenebristes espanyols, Josep de Ribera; aquest últim duria a la seva maduresa l'estil, emprant els volums ombrats per a reforçar l'horror i crueltat dels temes.[4][5]

Referències

modifica
  1. «tenebrisme | enciclopèdia.cat». [Consulta: 18 novembre 2018].
  2. 2,0 2,1 «Tenebrismo» (en castellà). EcuRed.
  3. «Tenebrism | art» (en anglès). Encyclopedia Britannica.
  4. «The Art of Tenebrism - Google Arts & Culture». Google Cultural Institute.[Enllaç no actiu]
  5. «Tenebrism». [Consulta: 18 novembre 2018].