Teatre Principal (Lleida)

El Teatre Principal és el teatre més antic de la ciutat de Lleida. Situat a Plaça Paeria, número 7. Actualment, funciona també com a sala d'exhibició de cinema amb projeccions diàries, i en ell es van projectar les primeres edicions de l'Animac, la Mostra Internacional de Cinema d'Animació de Catalunya.

Infotaula edifici Teatre Principal
Dades
Tipus	Teatre
Arquitecte	Manuel Cases Lamolla
Obertura	29 de desembre de 1951
Construcció	segle xx (1950)
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Lleida
Localització	Pl. Paeria, 7
41° 37′ N, 0° 38′ E
BCIL
Identificador	IPAC: 14388
Lloc web	www.jcacinemes.com
Bé cultural d'interès local Id. IPAC 14388

L'antic Teatre Principal

L'actual Teatre Principal que coneixem no és el primer teatre que amb aquest nom s'ha aixecat a la capital de les Terres de Ponent. L'antic Teatre Principal es va incendiar l'any 1876 i estava situat molt a prop de l'actual, també al ben mig del Carrer Major. L'edifici del teatre s'havia adaptat a la construcció ja existent de l'antic convent que l'Orde dels Agustins havia aixecat entorn el 1778 i que amb la Llei de Desamortització passà a mans de l'estat.

Fou d'aquesta manera com un grup d'afeccionats a les arts escèniques i el mateix ajuntament hi instal·laren el Teatre Principal, amb una capacitat de 80 persones, on l'escenari ocupava l'espai del presbiteri mentre que la nau i les capelles servien de pati de butaques i de llotges. D'altra banda, la part de la sala Capitular i les dependències contigües es va convertir en un cafè molt freqüentat.

Malauradament, la matinada del 22 d'octubre de 1876 va patir un greu incendi que el calcinà per complet i el va deixar en estat ruïnós. Les cròniques de l'època mai van concretar l'origen de les flames.

L'actual Teatre Principal

Sala del Teatre Principal abans de les obres del 1986

L'any 1876 Lleida va perdre el seu teatre i no va ser fins al 29 de desembre de 1951 que es va inaugurar el Teatre Principal que coneixem en l'actualitat.

Durant els anys 40 i 41 tothom va pensar que Lleida necessitava un teatre, i alguns particulars, d'una banda, i la Paeria, de l'altra, varen posar en marxa diversos projectes. No va ser fins al 15 d'abril de 1947 que es va decidir obrir la convocatòria per a l'execució del teatre. Es van presentar dos projectes: un de Jaime Baldomá Vinós i un altre d'Humbert Puig Farrán i Manuel Cases Lamolla. Es va aprovar finalment el segon projecte.

El gener de 1948, Cases Lamolla i Puig Farran van dur a terme un gran pas per intentar desmarcar-se de la gran passivitat de l'ajuntament i van decidir continuar amb el projecte amb iniciativa privada, amb el suport municipal, però sense el caràcter públic i oficial amb el qual intervenia directament la societat “Teatro Principal, S.A.” de la qual formaven part.

De seguida van començar les tasques de compra de les propietats particulars, la formació d'una societat i la confecció del projecte, que finalment va reunir personalitats del món de Lleida, advocats, metges, comerciants, industrials, contractistes i propietaris.

Finalment, un cop acabat el teatre, que fou construït per Miquel Puigdevall amb els materials més nobles d'aquells moments, va ser inaugurat el 29 de desembre de 1951.

La iniciativa va tenir una acollida extraordinària i el Teatre Principal ha enriquit des d'aleshores l'oferta cultural a Lleida i ha viscut els batecs de la ciutat.

Arquitectura

Construcció del Teatre Principal de LLeida 1949

La construcció del nou teatre va comportar una sèrie de problemes que a poc a poc van anar-se resolent. El principal entrebanc fou l'adequació del projecte a un solar molt difícil, en què hi havia 12 finques de diferents propietaris; una d'elles, la número 13, que resultava gairebé impossible d'adquirir.

El solar tenia una superfície de 1.200 metres quadrats, en la qual es calculava un aforament de 1.500 espectadors. L'ample i alt de la sala en la part anterior eren de 20 metres i el fons de la platea, de 25 metres. L'espai de l'amfiteatre que el separava de l'escena en el seu fons era de 35 metres.

Durant les obres es van trobar restes dels baixos de la Casa del General construïda per la Generalitat a final del segle XVI.

Hi havia galeries de llotja al primer i al segon pis, i una galeria general amb entrada a part de la resta de localitats en un tercer pis. Es disposava de sis sortides i cinc escales. L'escenari disposava d'un espai de 9,50 metres per 18 metres.

La decoració exterior de la sala, salons i vestíbul es va fer a base de guix, ferro forjat i marbres; les pintures, a base de daurats, esmalts i estucats, i al sostre de la sala uns efectes de llum negra simulaven la nit exterior.

Damunt de la boca de l'escenari, unes pintures a l'estil de Josep Maria Sert evoquen els temes teatrals: la comèdia, la tragèdia, la farsa i l'òpera.

Tot l'edifici, tant l'exterior com l'interior, està ambientat amb elements clàssics. Els porxos tenen un pilar principal situat a la cantonada que dona a la Plaça de Sant Joan, i que en la seva reconstrucció ha estat reivindicat pel Governador Blondel, de qui s'hi pot trobar un bust. Tothom coneix aquest indret com el “Pilar del General”.

A l'entrada del teatre es van construir unes vitrines de diferents mides, als dos costats de la primera escalinata, dedicades a la mostra de propagandes d'espectacles i que van servir antigament com a reclam de les marques comercials de la ciutat de Lleida. Una d'elles estava ocupada pels productes de Suquets; una altra, més gran, feia de taquilla i en una altra es venia loteria.

Ja començada l'explotació del teatre, la direcció tècnica fou encarregada als germans Miquel i Jordi Cortada Argilés, persones ja enteses en afers culturals després de trenta anys de ser propietaris del Teatre Victòria.

Música

La construcció del Teatre Principal responia a unes necessitats evidents de la societat de la ciutat, amb una visió política de futur creixement de la població. Fins aquell moment, Lleida s'abastia de petites sales que cobrien les aportacions culturals (teatre, música, dansa, etc.)

El nou teatre va ser concebut amb els avenços tecnològics d'infraestructura que corresponien al moment i amb un aforament que permetia fer actes de més magnitud. Va ser un respir per poder dur a terme activitats que requerien muntatges més complexos.

Pel que fa a l'aspecte musical, el fet de tenir un escenari gran amb uns equipaments de tramoies i també una fossa per a l'orquestra, el dotà d'uns avantatges molt valorats al moment de fer sarsueles, òperes, dansa i música simfònico-coral. Cal remarcar, també, que el públic podia gaudir d'un confort fins llavors poc usual, i que l'acústica era molt bona.

El teatre ha estat, també, un punt de llançament d'entitats i de persones de la vida cultural i musical de la ciutat. Per exemple, el concert de presentació oficial a la ciutat de l'Orfeó Lleidatà, el 9 de gener de 1953, en la seva segona etapa, després de la Guerra Civil, sota el mestratge del jove Lluís Virgili i Farrà; també el concert de presentació de la nova coral Sícoris el 19 de gener de 1969, sota la direcció d'Antoni Virgili i Farrà. Exponents referencials importants per a Lleida, sense oblidar músiques, músics i altres agrupacions vocals i instrumentals que s'hi ha presentat.

Actes inaugurals del Teatre Principal

29/12/1951	Byron en Venecia Orquestra Filharmònica de Barcelona	Compositor: Eduardo Aunós Pérez Companyia: Ballet Español d'Emma Malesas
30/12/1951	Marina (Arrieta) Cavalleria rusticana, de Pietro Mascagni Orquestra Filharmònica de Barcelona	Repartiment: L. Huarte, P.Civil, A.Cabanes, Ch. Gonzalo. Companyia: Ballet Español d'Emma Malesas Repartiment: T. Valt, T. Rosado, R. Gómez, P.Civil, A. Cabanes

Òperes i sarsueles

11/5/1952	La montería El cantar del arriero Orquestra Filharmònica de Barcelona	Companyía de Arte Lírico i la col·laboració de Marcos Redondo
13/5/1952	La Gran Vía El canastillo de fresas (J. Guerrero)	Compañía de Arte Lírico i la col·laboració de Marcos Redondo
29/8/1952	Molinos de viento (Pablo Luna) Cadetes de la reina (Pablo Luna) Cançó d'amor i de guerra	Compañía Lírica L. Calvo y E. Vendrell Repartiment: E. Vendrell (fill) i A. Aguilà
30/9/1952	Carmen (Bizet)	Compañía de Ópera G. Velazquez y P. Civil. Repartiment: C.Velázquez, P. Civil, H. Esquerra, L. Torrentó
9/5/1953	La alegría de la huerta La Dogaresa	Compañía Lírica Francisco Bosch
10/5/1953	Maruxa Los Bohemis El pájaro azul	Compañía Lírica Francisco Bosch
11/5/1953	Don Gil de Alcalá Los gavilanes	Compañía Lírica Francisco Bosch
12/5/1953	La reina mora La canción del olvido La campana rota	Compañía Lírica Francisco Bosch
12/5/1953	Madame Butterfly	Director: Mestre Sabarter
3/10/1953	Black el payaso	Compañía: Lírica P. Sorozabal
8/5/1954	La tabernera del puerto Entre Sevilla y Triana	Compañía: Lírica P. Sorozabal
9/5/1954	Katiuska La eterna canción	Compañía: Lírica P. Sorozabal
15/12/1954	Chateau margaux La tempranica Sucedió en Mallorca	Compañía: Lírica A. Navarro
14/12/1954	El barbero de Sevilla Moros y cristianos La Dolorosa Al dorarse las espigas	Compañía: Lírica A. Navarro
6/2/1957	Goyescas. Homenatge a E. Granados Gran Teatre del Liceu de Barcelona	Repartiment: D Pérez, G. Terrano, A. Ausensi, R. Gómez Director: E. Toldrà; Regidor P. Civil Director del cor: V Barbiere, Mestre de ball: J Magrinyà
7/5/1959	La Dolorosa Luisa Fernanda	Compañía Lírica Juan Gual
11/5/1959	Peces de Mozart i Beethoven Orquestra Simfónica de Madrid, grup de cambra	Director i solista: José Iturbi
Data a determinar (1959 - 1960)	El canastillo de fresas Goyescas La Serva Padrona Amatil y los visitantes nocturnos	Director musical: Adrià Sardó Director del cos de ball: M. Obiols
12/5/1961	La Bohème Gran Teatre del Liceu de Barcelona	Repartiment: M. Lacambra, F. Granero, J. Simorra, M. Aguirre, J. Rico, D. Monjo
6/9/1963	Los claveles La Dolorosa La del manojo de	Compañía Lírica Juan Gual
11/5/1965	La Cabesera (Alonso)	Teatro de la Zarzuela de Madrid
12/5/1965	La rosa del azafrán	Teatro de la Zarzuela de Madrid
8/5/1966	La del soto del parral	Teatro de la Zarzuela de Madrid
9/5/1966	Marina (Arrieta) amb Alberto Grau	Teatro de la Zarzuela de Madrid
6-8/5/1968	Luisa Fernanda La rosa del azafrán Molinos de viento Gigantes y Cabezudos	Compañía y Orquesta del Teatro de la Zarzuela de Madrid Director musical: Jorge Rubio
14-15/5/1969	La Revoltosa Bohemios Canción del olvido La alegría de la huerta	Compañía y Orquesta del Teatro de la Zarzuela de Madrid
9-11/5/1970	El violinista sobre el tejado Maruxa	Compañía y Orquesta del Teatro Lírico de Madrid Adaptació i direcció; J. Deus
8/5/1986	La Dolorosa "Antología lírica"	Carles Munguía
9/5/1987	Cançó d'amor i de guerra	Companyia del mestre Damunt
29/9/1987	La del manojo de rosas	Companyia Ases Líricos de Evelío Esteve
14/5/1988	La taberna del puerto	Companyia Ases Líricos de Evelío Esteve (Albert Grau)
15/5/1988	La del soto del Parral	Companyia Ases Líricos de Evelío Esteve (Albert Grau)
6/5/1989	Los Gavilanes	Companyia de sarsuela Arte Lírico
7/5/1989	Luisa Fernanda	Companyia de sarsuela Arte Lírico
15/6/1989	Tosca	Repartiment: Floria Tosca: M Colalillo; Mario Cavaradossi: F Ortíz;etc.
13/2/1990	La Bohème	Repartiment:Mimi: I. Egido etc.
11/5/1990	Carmen	Repartiment: Carmen: S.Salazar etc.
12/5/1990	Katiuska	Companyia de sarsuela Arte Lírico
30/9/1990	Don Quichotte	Repartiment: Don Quichotte: J.P Courtis; Sancho: J.M Frémeau etc.
12/2/1991	Norma (Bellini)	Repartiment: Norma: P. Torreolanca etc.
19/11/1992	Cavalleria rusticana	Repartiment: Santuzza: E. Castelló etc.
11/2/1993	La fada	Repartiment: fada: R. Nonell; Jauspert: C. Gaspà etc.
7/11/2000	Il trovatore (G. Verdi)	Repartiment: Manrico: B. Jae-Chu; Leonora: J. Borràs etc.
14/3/2001	Rigoletto (G. Verdi)	Repartiment: Rigoletto: C. Almaguer
10/5/2001	La traviata (G. Verdi)	Repartiment: Violetta: R. Mateu etc
6/11/2001	L'italiana in Algeri (G. Rossini)	Repartiment: Isabella: S.Santiago etc

Bibliografia

• Abadal, Luis G.: "Equivocaciones ciudadanas", Rev. Ciudad, Cuad. XII, vol. VII, any 1955, pàgs. 178-179
• "Ayer fue inaugurado el Teatro Principal", La Mañana, 30 de desembre de 1951, Lleida.
• Barta, José; "Don Manuel Cases Lamolla", La Mañana, 16 de novembre 1969, Lleida
• Cases Lamolla, Manuel; Montsenyn José: "Teatro Principal de Lérida", Lleida, 1951
• Cases Lamolla, Manuel, "El general Blondel y la casa Mensa", Rev. Labor, núm.211, 1958
• Lladonosa i Pujol, Josep; "Història de la ciutat de Lleida", Curial, Barcelona, 1980
• Rabasa i Fontseré, Josep; Rabasa i Reimat, Francesc: "Història del Teatre a Lleida", Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida, 1985

Enllaços externs

• Teatre Principal - Lloc web oficial