Rafael Moneo
José Rafael Moneo Vallés, més conegut com a Rafael Moneo, (Tudela, 1937) és un arquitecte navarrès.[1]
Biografia
modificaVa estudiar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 obté la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 s'encarrega de la de Madrid fins al 1985, any en què és nomenat Chairman de la Graduate School of Design de la Universitat Harvard, càrrec que manté fins al 1990. Actualment Rafael Moneo és Josep Lluís Sert Professor of Architecture a la Graduate School of Design de Harvard.
De la seva tasca professional se'n pot destacar el Museu Nacional d'Art Romà de Mèrida (1986), l'Estació d'Atocha a Madrid (1992), la Fundació Pilar i Joan Miró a Palma, el Museu Davis del Wellesley College a Massachusetts (1993), els museus d'Art Modern i d'Arquitectura a Estocolm (1998), el nou edifici per a l'Ajuntament de Múrcia (1998), l'Auditori i Centre de Congressos Kursaal de Sant Sebastià (1999), el Museu de Belles Arts a Houston, Texas (2000), la Catedral Nova de Los Angeles (2002), l'Arxiu General de Navarra a Pamplona (2003) i l'Hospital Maternoinfantil Gregorio Marañón de Madrid (2003), entre d'altres.
Obres de Rafael Moneo a Catalunya són la Torre Puig a l'Hospitalet de Llobregat (2014) i, a Barcelona, L'Auditori (inaugurat el 1999), l'edifici L'Illa Diagonal (1993) o la rehabilitació d'un edifici històric situat al carrer de Lledó per a servir com a hotel (2012)
L'activitat de Rafael Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista Arquitecturas Bis, els escrits de Rafael Moneo s'han publicat en nombroses revistes professionals i la presentació de la seva obra en exposicions i conferències l'ha portat a institucions d'arreu del món.
Premis i reconeixements
modificaRafael Moneo ha rebut un bon nombre de distincions, entre les quals el Premi Pritzker d'Arquitectura el 1996, la Creu de Sant Jordi el 1999 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003. L'any 1996 va ser l'encarregat de realitzar el pregó de les Festes de la Mercè de Barcelona, amb un discurs en el qual va destacar el paper dels arquitectes en la construcció de la ciutat.[2] Elegit Acadèmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessió de la plaça al començament del 2005.[3] També li fou concedida la Medalla d'Or de l'Arquitectura atorgada pel Consell Superior del Col·legis d'Arquitectes d'Espanya l'any 2006.[4] L'any 2012 va ser distingit amb el Premi Príncep d'Astúries de les Arts,[5] el 2015 va rebre el Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya[6] i el 2021 va rebre el lleó d'or a la Biennal d'Arquitectura de Venècia.[7]
Disseny
modificaPel que fa al disseny, des dels inicis de la seva carrera, Moneo realitza mobiliari i accessoris per als interiors dels seus edificis, alguns dels quals s'han produït en sèrie. Així per exemple, destaquen el sofà 2 x 2 (1970): la butaca Circa (1990), o la cadira Panticosa (2002).
Referències
modifica- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.92. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ Biosca, Carolina «Moneo obre la Mercè lloant la Barcelona integradora». Avui, 21-09-1996, pàg. 21.
- ↑ «Fitxa al web del Disseny Hub Barcelona». Arxivat de l'original el 2012-11-27. [Consulta: 16 abril 2012].
- ↑ «Medalla de Oro de la Arquitectura» (en castellà). Consejo Superior de los Colegios de Arquitectos de España. [Consulta: 7 desembre 2016].
- ↑ «Fitxa de Rafael Moneo a la pàgina web del Premi Príncep d'Astúries». [Consulta: 9 maig 2013].
- ↑ «Premio Nacional de Arquitectura». Ministerio de Fomento. Arxivat de l'original el 3 de novembre 2019. [Consulta: 3 novembre 2019].
- ↑ «Biennale Architettura 2021 | Rafael Moneo Golden Lion for Lifetime Achievement» (en anglès), 28-04-2021. [Consulta: 30 abril 2021].
Enllaços externs
modifica
- Fitxa Arxivat 2012-11-27 a Wayback Machine. a la col·lecció de disseny industrial del Disseny Hub Barcelona