Província de Girona
Girona[1] és una província amb capital a la ciutat de Girona que aglutina 221 municipis del nord-est de Catalunya, amb una població total de 753.054 habitants.[2] El govern provincial és la Diputació de Girona.
Tipus | província d'Espanya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Capital | Girona | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 786.596 (2021) (133,1 hab./km²) | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 5.910 km² | ||||
Banyat per | mar Mediterrània | ||||
Punt més alt | Puigpedrós (2.915 m) | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Diputació de Girona | ||||
• President | Miquel Noguer i Planas (2018–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 17 | ||||
Fus horari | |||||
ISO 3166-2 | ES-GI | ||||
Codi NUTS | ES512 | ||||
Codi INE | 17 | ||||
Lloc web | ddgi.cat… | ||||
Història
modificaLa delimitació de la província de Girona ja va quedar establerta en la divisió de corregiments del 1810. En la divisió provincial del 1822, el territori de l'antiga vegueria de Girona s'ampliava per l'oest fins al curs del riu Ter, mentre que l'Alt Maresme passava a la província de Barcelona. En la divisió definitiva del 1833 incorporava l'est de la Cerdanya.
La tradicional capitalitat de Girona no tenia competència, malgrat no ser la ciutat més poblada, superada per Olot, condició que va recuperar a mitjan segle xix. A més de la seva posició central, el ressò que va assolir a causa dels setges patits en la Guerra del Francès va ser considerat un mèrit digne de ser tingut en compte.[3]
Territori
modificaMunicipismodificaEls municipis més poblats són:
|
ComarquesmodificaLes comarques que formen la província de Girona són:
|
Partits judicials
modificaLa província de Girona està dividida administrativament en 9 partits judicials.
Partit Judicial | Nombre mun. |
Població (hab) [2011] |
Superfície (km²) |
Densitat (hab/km²) | |
---|---|---|---|---|---|
1 | Figueres | 68 | 140.428 | 1.339,9 | 119,3 |
2 | Girona | 38 | 209.895 | 214.085 | 350,7 |
3 | Bisbal d'Empordà, la | 32 | 85.055 | 560,4 | 142,5 |
4 | Ripoll | 20 | 26.560 | 992,5 | 28,5 |
5 | Santa Coloma de Farners | 24 | 86.050 | 925,7 | 170,2 |
6 | Olot | 21 | 55.597 | 733,6 | 182,1 |
7 | Blanes | 3 | 86.033 | 103,8 | 1.082,1 |
8 | Sant Feliu de Guíxols | 4 | 48.061 | 138,7 | 568,1 |
9 | Puigcerdà | 11 | 14.941 | 250,1 | 72,3 |
Girona | 221 | 756.810 | 5.881,5 | 215,9 |
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Les dades anteriors a la formació de la província (1833) són la suma dels municipis actuals.
Organismes autònoms
modifica- Dipsalut: Organisme Autònom de Salut Pública de la Diputació de Girona.
Referències
modifica- ↑ «Nomenclàtor mundial - Oficina d'Onomàstica - Secció Filològica - Institut d'Estudis Catalans». [Consulta: 8 maig 2024].
- ↑ «Padró 2011 províncies de Catalunya - INE». [Consulta: 26 gener 2016].
- ↑ Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província: La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans, 1790-1850. Barcelona: Rafael Dalmau, 1995. ISBN 84-232-0487-1.