Partició (heràldica)
En heràldica, s'anomena partició la divisió regular en diverses zones geomètriques d'un camper, d'una càrrega o d'un element d'una partició precedent. Les zones definides es troben en un mateix pla, ja que es consideren situades l'una al costat de l'altra, a diferència de les càrregues, que sempre estan sobreposades damunt el camper o una altra càrrega, o damunt una partició.
N'hi ha de diverses menes: les particions iguals (o regulars, o principals), les particions desiguals (o irregulars) i les particions extraordinàries.
La partició en què hi intervé més d'una línia se sol anomenar repartició.
Particions iguals, o regulars, o principals
modificaL'escut es pot dividir en moltes parts iguals, seguint línies rectes. Les quatre particions bàsiques que divideixen l'espai per la meitat són:
- el partit, mitjançant una línia vertical;
- el truncat, mitjançant una línia horitzontal;
- el trinxat, mitjançant una línia diagonal que va des de l'angle destre del cap fins al sinistre de la punta;[1]
- el tallat, mitjançant una línia diagonal que va des de l'angle sinistre del cap fins al destre de la punta.
Reparticions
modificaA part de les esmentades, que s'aconsegueixen mitjançant una sola línia, n'hi ha moltes d'altres que resulten de la combinació d'aquestes particions bàsiques i divideixen el camper en més de dues parts. En aquest cas es parla de reparticions. Per exemple:
- el tercejat, amb l'espai dividit en tres parts per línies horitzontals, verticals o diagonals, i llavors tenim el tercejat en faixa, el tercejat en pal, el tercejat en banda i el tercejat en barra; el tercejat en perla està format per la unió de les línies del semitrinxat, el semitallat i el semipartit; el cas contrari (és a dir, un semipartit, un semitallat i un semitrinxat) és un tercejat en perla revessada;
- el quarterejat, amb l'espai dividit en quatre (o més) parts iguals mitjançant les línies del partit i el truncat, o bé del tallat i el trinxat; cadascuna de les parts s'anomena quarter, i si només consta de quatre quarters se sol anomenar quarterat; quan en són més, cal especificar-los: «quarterejat de 6 quarters», per exemple
- el quarterat (o quarterat en creu), amb l'espai dividit en quatre parts iguals (o quarters) mitjançant les línies del partit i el truncat;
- el quarterat en sautor, amb l'espai dividit en quatre parts iguals mitjançant les línies del tallat i el trinxat;
- el quarterat en escaire, quan la divisió pren la forma d'una creu gammada i cada quarter recorda la forma d'un escaire;
-
Escut quarterejat de 6 quarters (o truncat i partit de 2) amb escussó sobre el tot -
Escut de Joana de Navarra, quarterejat de 8 quarters (o truncat i partit de 3) -
Escut de Barcelona, quarterat en creu -
Escut de Vic, quarterat en sautor
- el gironat, una combinació del quarterat en creu amb el quarterat en sautor; afegint-hi altres línies divisòries s'obtenen el gironat de deu, el gironat de dotze, etc.; si es desplacen en un cert angle les línies de partició s'obté el gironat en creu (o a l'antiga); si hi falta alguna de les quatre línies de partició, llavors parlem d'un malgironat.
- l'equipol·lat, amb l'espai dividit en nou parts iguals mitjançant dues línies verticals i dues d'horitzontals, amb cinc quarters (o punts) d'un esmalt i quatre d'un altre;
- l'escacat, amb l'espai dividit en dotze parts iguals (si n'hi ha més cal expressar-ho) mitjançant dues línies verticals i tres d'horitzontals, amb els quarters (o punts) alternats d'un esmalt i un altre;
- el losanjat, com l'escacat però amb l'espai dividit tan sols per les dues línies diagonals;
-
Escut gironat d'argent i de gules -
Escut equipol·lat d'or i d'atzur -
Escut de Croàcia, escacat de 25 punts de gules i d'argent -
Escut losanjat d'or i d'atzur
- el capat, que parteix l'escut mitjançant dues diagonals que, sortint del mig del cap, acaben als angles de la punta;
- el calçat, com l'anterior però a l'inrevés: les diagonals surten dels angles del cap i es troben al mig de punta de l'escut;
- l'abraçat, com el capat però amb les diagonals que surten del mig del flanc destre fins als angles del flanc sinistre (abraçat a destra) o a l'inrevés, del sinistre cap al destre (abraçat a sinistra).
- el gaiat, format per dues línies que, sortint dels angles del cap (gaiat al cap) o dels angles de la punta (gaiat a la punta), es troben al cor de l'escut.
-
Escut de gules capat d'or -
Escut d'argent calçat d'atzur -
Escut de gules abraçat a sinistra d'argent -
Escut de sinople gaiat a la punta d'argent
Reparticions per repetició
modificaAquestes particions, anomenades també reparticions convinents, resulten de la multiplicació o repetició de les particions ordinàries. Consten sempre de cinc línies de partició, que donen com a resultat sis peces (si en són més cal especificar-ho). Són:
- el faixat, que resulta de la repetició del truncat; si passen de vuit llavors s'anomena cintat;
- el palat, que resulta de la repetició del partit; si passen de vuit llavors s'anomena verguetat;
- el bandat, que resulta de la repetició del trinxat; si passen de vuit llavors s'anomena cotissat;
- el barrat, que resulta de la repetició del tallat; si passen de vuit llavors s'anomena llistat;
- el xebronat, que divideix l'escut en un nombre parell de divisions iguals que tenen la forma del xebró; si passen de vuit llavors s'anomena xebronetat.
-
Escut del comtat d'Empúries, faixat d'or i de gules -
Escut palat d'argent i d'atzur -
Escut bandat d'atzur i d'argent -
Escut xebronat d'or i de gules
Reparticions mitjançant particions i semiparticions
modificaSón nombroses les divisions del camper obtingudes per una partició i una semipartició, i llavors en resulten parts desiguals. N'hi ha nombroses variants, com ara el partit i semitruncat, el semitruncat i partit, el truncat i semipartit o el semipartit i truncat, exemplificades amb diversos escuts de poblacions dels Països Catalans.
-
Escut de l'Ametlla del Vallès partit i semitruncat -
Escut de Sot de Xera semitruncat i partit -
Escut de Calella truncat i semipartit -
Escut de Rupià semipartit i truncat
Particions desiguals, o irregulars
modificaQuan la partició no resulta igual, tenim:
- el dextrat, amb el camper dividit per una línia paral·lela al seu costat destre (el costat esquerre, segons qui el mira) i situada a un terç de la seva amplària;
- el sinistrat, amb el camper dividit per una línia paral·lela al seu costat sinistre (el costat dret, segons qui el mira) i situada a un terç de la seva amplària.
-
Escut de gules dextrat d'or -
Escut d'argent sinistrat de gules
Particions extraordinàries
modificaParlem d'una partició extraordinària quan està formada per una línia que no és recta i és difícil de blasonar (com, per exemple, un «semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat»).
-
Escut semitruncat, semipartit cap a la punta i semitruncat -
Escut semitruncat, semitrinxat cap al cap i semitruncat
Modificacions de les particions
modificaLes particions, igual que les peces i els mobles, poden estar modificades en el perfil de la línia divisòria, i així tenim, entre d'altres:
- el dentat, quan la línia és traçada en forma de dents d'angles aguts; si en són menys de cinc cal indicar-ne el nombre i dir si són senceres o meitats; si són petites i nombroses, s'anomena dentelat;
- l'engrelat, quan la línia divisòria és formada per petits semicercles units amb les puntes cap enfora de la primera partició; si els semicercles són amb les puntes cap endins, s'anomena acanalat;
- l'entat, quan la línia divisòria és torçada en forma de clavilles;
-
Escut truncat dentat -
Escut truncat engrelat -
Escut truncat acanalat -
Escut truncat entat
- el merletat, quan la línia divisòria és traçada en forma de merlets;
- l'ondat, quan la línia divisòria és traçada en forma d'ondes;
- el potençat, quan la línia divisòria és torçada en forma de potences, o figures en forma de T;
- el viperat, quan la línia és traçada en forma de dents d'angles quadrats.
-
Escut truncat merletat -
Escut truncat ondat -
Escut truncat potençat -
Escut truncat viperat
Referències
modifica- ↑ En heràldica, la destra i la sinistra corresponen a l'esquerra i la dreta de l'escut tal com el mira l'espectador, que el veu com si estigués reflectit en un mirall.
Bibliografia
modifica- Armand de Fluvià: Diccionari general d'heràldica. Amb pròleg de Martí de Riquer. Barcelona: EDHASA, 1982.
- Armand de Fluvià: Manual d'heràldica i tècnica del blasó. Cabrera de Mar: Galerada, 2011.
Enllaços externs
modifica- Les particions Arxivat 2013-02-08 a Wayback Machine., dins la pàgina del Municat, sistema d'informació de l'administració local de la Generalitat de Catalunya.
- Escut i particions Arxivat 2012-07-02 a Wayback Machine., dins la pàgina de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària.