Palol de Revardit

Palol de Revardit
	Bandera Escut d'armes
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	42° 04′ 19″ N, 2° 47′ 50″ E / 42.071944444444°N,2.7972222222222°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Girona
Comarca	Pla de l'Estany
Capital	Palol de Revardit
Població humana
Població	469 (2023) (26,06 hab./km²)
Llars	42 (1553)
Gentilici	Palolenc, palolenca
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	18 km²
Banyat per	Revardit
Altitud	152 m
Limita amb	Cornellà del Terri ; Canet d'Adri ; Sant Gregori ; Sant Julià de Ramis ; Camós
Organització política
• Alcalde	Jordi Xargay Congost (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	17843
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	17123
Codi IDESCAT	171236
Lloc web	palol.cat

Palol de Revardit és un dels 11 municipis que constitueixen la comarca del Pla de l'Estany. Està situat al sud-est de la comarca. El municipi de Cornellà del Terri és el seu veí per la banda nord i el de Sant Julià de Ramis, pertanyent al Gironès, li fa límit parcialment pel costat sud; Canet d'Adri el limita per la banda oest.

Geografia

Llista de topònims de Palol de Revardit (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Entitat de població	Habitants
Sant Martí de la Mota	66
Palol de Revardit	246
Riudellots de la Creu	159

La unió de tres pobles, Palol, Riudellots de la Creu i la Mota forma el municipi de Palol de Revardit, que té una extensió total de 18,28 km² amb 400 habitants. Aquest municipi es va conformar el 1846 quan els termes dels tres ens locals resultants de l'antic règim senyorial, corresponents a aquests pobles, van ser units amb capital a Palol.^[1]

El terme estricte de Palol havia estat unit durant uns mesos al de Cornellà del Terri, el 1846/47. Durant el mateix període, els termes estrictes de La Mota i de Riudellots de la Creu havien estat units a Sarrià de Ter.^[1]

Història

El conjunt d'aquest territori ha tingut un poblament antic, com ho demostra l'existència del dolmen neolític de la Mota. Té una superfície molt extensa de boscos suaus, pins i alzines, fet que, amb la combinació controlada d'edificacions, conforma un paisatge natural privilegiat, i que engresca recorre'l sigui a peu o en cotxe.

Llocs d'interès

Els orígens del castell es troben l'any 1075 que hi morí el bisbe Bernat de Carcassona,^[2] fill de Cornellà del Terri. Actualment, d'aquest castell, en resten llenços de muralla i fragments de l'edifici principal que avui s'ha convertit en masia. En destaca, però, la torre gòtica, quadrada, de considerable amplada i alçada que sobresurt davant mateix de l'església de Sant Miquel i que malgrat la seva austeritat és una construcció molt espectacular. Més separada hi ha una antiga torre circular que formava part d'aquest recinte.

El pou de glaç de Palol és una construcció dels segles XVII i XVIII i és un dels més grans d'aquestes característiques en tota la comarca del Pla de l'Estany.^[3]

També es pot visitar la Col·lecció Escubedo-García de ciència i tècnica.^[4]

Orografia

El riu Revardit, del qual pren nom el poble, travessa bona part del municipi fins a desembocar al Terri. No fa pas gaires anys que encara els masos construïts a la riba d'aquest riu aprofitaven enginyosos sistemes artesanals per extreure aigua per al regatge dels camps. Més al sud hi ha la riera de Riudellots, també afluent del Terri que hi enllaça fora de la comarca.

Les petites muntanyes que es ramifiquen des de la serra de Rocacorba i el puig de Sant Dalmau són els referents orogràfics que envolten el municipi.

El fet que la zona industrial s'hagi concentrat al veïnat de la Banyeta, a la part plana, tocant a la gran via de comunicació que és la carretera C-150, ha permès mantenir la resta del territori de manera força inalterada amb la personalitat i les traces encara d'un poble rural, però viu.

Entitats

L'Oficina de turisme comarcal, del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, situada al peu de la carretera C-66, és un element nou per acostar la comarca als visitants. Aquesta oficina és, alhora, punt de sortida de dues rutes del Centre BTT Pla de l'Estany-Banyoles.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
40	30	42	188	434	652	588	496	517	486

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
478	540	515	505	513	502	386	387	370	370

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
365	367	386	388	420	429	478	482	478	474

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
470	467	448	457	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.
↑ Martí, Ramon; Catafau, Aymat. Les sagreres a la Catalunya medieval. Documenta Universitaria, 2007, p. 133. ISBN 8496742164.
↑ «Palol de Revardit inaugura la restauració del pou de glaç més gran del Pla de l'Estany». Diari de Girona, 11-01-2008. [Consulta: 1r gener 2014].
↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palol de Revardit

Pàgina web de l'Ajuntament Arxivat 2008-08-28 a Wayback Machine.
Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya

[:0-1] 1,0 ^1,1 Burgueño, Jesús; Gras, M. Mercè. Atles de la Catalunya Senyorial. Els ens locals en el canvi de règim (1800-1860). Barcelona: ICGC, 2014. ISBN 978-84-393-9138-8.

[2] Martí, Ramon; Catafau, Aymat. Les sagreres a la Catalunya medieval. Documenta Universitaria, 2007, p. 133. ISBN 8496742164.

[3] «Palol de Revardit inaugura la restauració del pou de glaç més gran del Pla de l'Estany». Diari de Girona, 11-01-2008. [Consulta: 1r gener 2014].

[4] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 93. ISBN 84-393-5437-1.

[1]

[2]

[3]

[4]