El Palau d'Anglesola
El Palau d'Anglesola és un municipi de la comarca del Pla d'Urgell.[1]
| |||||
| Tipus | municipi de Catalunya  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Espanya | ||||
| Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
| Província | província de Lleida | ||||
| Comarca | Pla d'Urgell | ||||
| Capital | el Palau d'Anglesola | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 2.188 (2023) (177,89 hab./km²) | ||||
| Llars | 47 (1553) | ||||
| Gentilici | Palauenc, palauenca | ||||
| Idioma oficial | català | ||||
| Geografia | |||||
| Part de | |||||
| Superfície | 12,3 km² | ||||
| Banyat per | riu Corb i canal auxiliar d'Urgell | ||||
| Altitud | 250 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Organització política | |||||
| • Alcalde | Francesc Balcells i Teixidó (2019–) | ||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 25243 | ||||
| Codi INE | 25158 | ||||
| Codi IDESCAT | 251581 | ||||
| Lloc web | elpalaudanglesola.com | ||||
Història
modificaLes arrels sembla que provenen d'un palau o almúnia àrabs, que, durant la conquesta del territori pels comtes de Barcelona en la segona meitat del segle xi, serien ocupats per Ramon Gombau d'Anglesola (1084).[2][3] Un segle després, durant la política repobladora d'Alfons I el Cast, un dels terratinents del Palau d'Anglesola, Ramon Barrufell, serà nomenat primer comanador de la comanda templera de Barbens.[4]
Al darrer terç del segle xiv i per poc temps, el Palau d'Anglesola juntament amb Sidamon esdevindran possessions d'Enric de Trastàmara, futur rei Enric II de Lleó i Castella. Aquest els traspassarà al comte Joan I d'Empúries[5] que, en data 11 de desembre de 1380, acabarà venent-los al ciutadà barceloní Pere Sacalm, per 13.000 florins d'or d'Aragó.[6] Finalment, serà la milícia hospitalera coneguda amb el nom de Sant Joan de Jerusalem, la que es farà amb la vila del Palau d'Anglesola i el lloc de Sidamon. L'any 1405, el papa d'Avinyó, Benet XIII, crea la comanda hospitalera de l'Espluga Calba, composta per les poblacions de l'Espluga, el Palau i Sidamon.[7]
El Palau d'Anglesola que, l'any 1330, el rei Alfons III el Benigne, havia inclòs a la vegueria de Tàrrega, amb l'arribada dels Borbons i el Decret de Nova Planta, passà a formar part del corregiment de Lleida.[8]
El palau-castell de la vila fou reformat al segle xvii.
Geografia
modifica- Llista de topònims del Palau d'Anglesola (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets…; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc.).
Limita al nord amb el Poal, al sud amb Mollerussa, Fondarella i Sidamon, a l'est amb Vila-sana i a l'oest amb Bellvís i Bell-lloc d'Urgell. La població està situada a 236 m per damunt del mar.
Comunicacions
modifica- Línia regular d'autobusos
- Autovia A-II
Economia
modificaLa base econòmica del Palau d'Anglesola és majoritàriament agrícola i ramadera. També disposa del polígon industrial SAU 3 amb unes quantes empreses bastant rellevants pel que fa al municipi.
Llocs d'interès
modifica- Cal Massot, al carrer del Doctor Pont i Gol, casa senyorial renaixentista (s. XVI) de la qual només es conserva la façana.[2]
- Església parroquial de Sant Joan Baptista, barroca de transició al neoclàssic, bastida entre els anys 1798 i 1805.[9]
- Ermita de Santa Llúcia, s. XVII, de propietat particular.
- Edifici modernista de la Cooperativa del Camp, de l'arquitecte Cèsar Martinell i Brunet, deixeble de Gaudí (1920-1923)[10]
- Nucli antic, amb cases dels s. XVII i XVIII
- Ermita de Sant Roc. Any 2012. L'anterior, del s. XVIII i de propietat particular, s'enrunà a partir del 1960.
- Plaça de la Generalitat, amb el brollador i el monument a La Passió
- Plaça de Catalunya, enjardinada amb un petit bassiol al mig.
- Plaça de l'1 d'Octubre, amb una al·legoria a la històrica Diada. Prop de la residència de Ca la Cileta.
- Formatgeria Camps (es pot visitar per veure com s'elaboren els formatges artesans). Propietat particular.
Patrimoni arquitectònic
modificaEl Palau d'Anglesola compta amb diversos edificis que han estat declarats patrimoni arquitectònic i inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, entre els quals destaquen:
Festes principals
modifica- Cavalcada de Reis (5 de gener)
- Cursa de Sant Blai. El diumenge anterior a la seva festa.
- Festa Major d'hivern. Se celebra el 3 de febrer, en honor de Sant Blai
- Diada dels cassolaires (mes de març)
- Diada de Sant Jordi, 23 d'abril, amb parades de llibres i roses.
- Mare de Déu de Montserrat (27 d'abril).
- Sant Joan. Encesa del foc amb la Flama del Canigó i revetlla.
- Diada de sant Roc (16 d'agost). Missa i aplec a l'ermita.
- Festa Major d'estiu. Se celebra el 29 d'agost, en honor de Sant Joan Baptista
- Fira i mostra de formatges. Primer cap de setmana d'octubre.
- Festa dels Fruits (mes de novembre)
- Santa Llúcia (13 de desembre), missa i esmorzar popular a l'ermita
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
| ||||||||||||||||||||
Personatges il·lustres
modifica- Rogel·li Duocastella i Rosell, sacerdot i sociòleg
- Miquel dels Sants Cunillera i Rius, metge i polític català
- Josep Pont i Gol, arquebisbe de Tarragona i Primat. Tot i ser fill de Bellpuig, l'any 1951 fou declarat Fill Adoptiu i Predilecte del Palau d'Anglesola.
Referències
modifica- ↑ «el Palau d’Anglesola». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 28 maig 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Garralón i Viles, Sebastià «Palau d'Anglesola, un lloc estratègic de control del Mascançà als segles XI-XII». Jornades de Treball del Grup de Recerques de les Terres de Ponent, 2010, pàg. 45–58. ISSN: 2696-645X.
- ↑ Martínez, Albert «Les cartes de poblament del Palau d'Anglesola, Mollerussa, Castellnou de Seana i Golmés. Un estudi comparatiu». Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, 2010, pàg. 51–63. ISSN: 2014-4814.
- ↑ Amorós i Gonell, Francesc «El capellà rural com a agent i confident del poder senyorial a la Catalunya del segle XVIII. Un cas concret a Penelles dins la comanda de Barbens(L'Urgell)». Estudis d'història agrària, 11-01-2004, pàg. 49–66. ISSN: 2385-359X.
- ↑ Baig i Aleu, Maria «L’arxiu comtal de Peralada. Elements per a la seva història». Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 1996, pàg. 305-340.
- ↑ Galera i Pedrosa, Andreu «Senyoriu, sal i safrà. Economia regional i oligarquies urbanes a la vila i comtat de Cardona a l'alba del 1400». Martí l'Humà: el darrer rei de la dinastia de Barcelona, 1396-1410 : l'Interregne i el compromís de Casp. Deputazione di Storia Patria per la Sardegna, 2015, pàg. 533–564.
- ↑ Sans i Travé, Josep Maria «Els ordes militars a catalunya». Catalan Historical Review, 4, 2011, pàg. 201–225. ISSN: 2013-4088.
- ↑ Rebolledo, Francesc «La guerra de Successió al Pla d'Urgell». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 26, 2013, pàg. 23–41. ISSN: 2013-9454.
- ↑ Yeguas i Gassó, Joan «Fragments d’art: una icona al Palau d’Anglesola, l’escultor Escarpenter, una col·lecció a Vilagrassa i pintures a Bellaguarda.». Quaderns de El Pregoner d'Urgell, 36, 04-07-2022, pàg. 111–130. ISSN: 2014-4822.
- ↑ Codina Vall, Núria «"La Farinera" sindicat agrícola de Cervera i sa comarca: estudi i aixecament arquitectònic». Projecte/Treball Final de Carrera - Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona Arquitectura Tècnica (Pla 2002), 2008.
- ↑ Yeguas i Gassó, Joan «Retalls d’Art a Mascançà». Mascançà: revista d'estudis del Pla d'Urgell, 11, 30-11-2020, pàg. 83–96. ISSN: 2014-4814.
Enllaços externs
modifica