Nicolas Malebranche

Nicolas Malebranche (París, 6 d'agost de 1638 - París, 13 d'octubre de 1715) fou un filòsof racionalista francès, seguidor de Descartes i membre de l'Oratori, on va coincidir amb el seu amic Bernard Lamy.

Nicolas Malebranche

Còpia d'un retrat de Malebranche de Jean-Baptiste Santerre feta per Paul Jourdy.
Biografia
Naixement	6 agost 1638 París (Regne de França)
Mort	13 octubre 1715 (77 anys) París (Regne de França)
Religió	Església Catòlica
Formació	Universitat de París (1656–1659) Collège de la Marche (1654–1656)
Director de tesi	Gottfried Wilhelm Leibniz
Activitat
Camp de treball	Filosofia
Ocupació	filòsof, teòleg, escriptor, pedagog
Membre de	Acadèmia Francesa de les Ciències (1699–)
Moviment	Ocasionalisme
Alumnes	Charles René Reyneau, Jean Prestet i Pierre Rémond de Montmort
Influències	René Descartes i Agustí d'Hipona
Influències en	David Hume Leibniz George Berkeley Montesquieu Jean-Jacques Rousseau L'Hôpital Louis Carré Joseph Privat de Molières Pierre Rémond de Montmort
Orde religiós	Oratori de Jesús
Obra
Obres destacables (1674) De la recherche de la vérité (1680) Traité de la nature et de la grâce (1688) Entretiens sur la metaphysique et sur la religion
Estudiant doctoral	Jakob Bernoulli i Pierre Varignon
Família
Pare	Nicolas de Malebranche

Va intentar la unió del cartesianisme i de l'ocasionalisme. Segons l'ocasionalisme de Malebranche, en el qual es troba el centre de la seva filosofia, Déu constituiria l'única causa veritable, i totes les altres són «causes ocasionals». Per això, el coneixement no es deuria a la interacció amb els objectes, sinó que les coses serien «vistes en Déu». "Si no veiéssim Déu d'alguna manera, no veuríem cap cosa" (Recherche de la verité, llibre III, segona part, capítol VI). Déu és conegut no directament, sinó de manera indirecta, com reflectit en un mirall, en les coses creades. L'ésser humà participa de Déu i participant de Déu, participa de les coses. No hi ha cap interacció directa entre les substàncies cartesianes. La congruència entre ambdues és facilitada per la realitat divina. No sóc jo qui percep les coses, sinó que Déu provoca en mi una certa idea. La relació de l'esperit de l'ésser humà amb Déu i amb les coses solament en ell, és la solució decisiva. Així, la visió en Déu de totes les coses resulta la condició necessària de tots els sabers i veritats.

Estatua de Malebranche a la façana de l'Ajuntament de París.

Ja al seu temps, la seva filosofia va trobar-se amb opositors com Simon Foucher, que en la seva obra Critique de la Recherche de la vérité (Crítica de la Cerca de la veritat) del 1675 analitza i cerca solucions per a resoldre les contradiccions entre la fe i l'escepticisme de la ciència. També va mantenir una llarga polèmica intel·lectual amb Antoine Arnauld que representava una altra forma d'entendre el cartesianisme.

Vegeu també

• Pierre Gassendi.

Bibliografia

• Cottingham, John «Nicolas Malebranche: Illumination and Rhetoric» (en anglès). Seventeenth-Century French Studies, Vol. 13, Num. 1, 1991, pàg. 239-245. DOI: 10.1179/c17.1991.13.1.239. ISSN: 1752-2692.
• Moreau, Denis. Deux cartésiens: la polémique Arnauld Malebranche (en francès). Librairie Philosophique J. Vrin, 1999. ISBN 2-7116-1377-1. 
• Nadler, Steven (editor). The Cambridge Companion to Malebranche (en anglès). Cambridge University Press, 2000. ISBN 0-521-62212-3. 
• Pyle, Andrew. Malebranche (en anglès). Routledge, 2003. ISBN 9781134440405. 
• Rodis-Lewis, Geneviève. Nicolas Malebranche (en francès). Presses Universitaires de France, 1963. ISBN 978-2130272618. 
• Séméria, Yves «Le philosophe et l'insecte, Nicolas Malebranche (1638-1715) ou : l'entomologiste de Dieu» (en francès). Bulletin de la Société Linnéenne de Lyon, Vol. 54, Num. 1, 1985, pàg. 1-6. ISSN: 0366-1326.
• Wiel, Véronique «La parole et le don. L'exemple de Nicolas Malebranche» (en francès). Transversalités, Num. 111, 2009, pàg. 117-133. ISSN: 1286-9449.

Les obres completes de Malebranche han estat publicades en 20 volums, incloent-hi els seus manuscrits i la seva correspondència a:

• Malebranche, Nicolas. André Robinet (editor). Œuvres complètes. París: Librairie J. Vrin, 1958-1970. 

Enllaços externs

• O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Nicolas Malebranche» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
• Costabel, Pierre. «Malebranche, Nicolas». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 5 juliol 2014].
• Schmaltz, Tad. «Nicolas Malebranche» (en anglès). Standford Encyclopedia pof Philosophy, 2022.
• Westfall, Richard S. «Malebranche, Nicolas». The Galileo Project, 1995. [Consulta: 18 octubre 2024].