Muralla
Una muralla o murada és un tipus de construcció defensiva destinada a la defensa o protecció d'un indret, entorn d'una població o d'un campament militar com la muralla medieval i moderna de Barcelona, encara que també existeixen muralles per protegir regions senceres,[1] com la Gran Muralla de la Xina, la Muralla d'Anastasi, Mur Atlàntic o el Mur d'Adrià.
.jpg)
Les muralles tenen portes, més conegudes com a portals i algunes vegades per torres. algunes muralles es complementaven amb torrasses i fossats per augmentar-ne l'inexpugnabilitat. La zona superior, practicable, es denomina adarb. Les muralles més antigues solen ser obres de pedra, ciment o maó, encara que existeixen variants fetes en fusta en forma de palissada. Depenent de la topografia de l'àrea a protegir es podien incorporar altres elements naturals com rius o costes a la línia de defensa.[2]
Muralles a l'antiguitat
modificaS'han trobat traces de muralles des de la prehistòria. Servien de defensa militar i reforçaven la divinitat del seu govern i facilitaven la taxació d'impostos al comerç exterior, ostentant la riquesa de la ciutat. Les ciutats amb muralles més antigues que es coneixen son Jericó, cap al 8000 aC[3] i Uruk, cap al 3000 aC.[4]
Durant l'edat mitjana la muralla servia per defensar; per demostrar força i independència política; jurídica (separava els proscrits extramurs); fiscal; conformava un límit físic; i, finalment, servia com a ornament. Mentre les muralles de pedra són les que ens han arribat als nostres dies, la major part de les muralles defensives eren de terra, i les de terra i fusta van ser habituals fins al segle xv. El dret de construir una muralla de pedra en les fortificacions medievals era un privilegi anomenat «dret d'emmerletatge», i es construïen després de barreres de terreny i un fossat, i contenien les mateixes estructures defensives que es trobaven en els castells, i l'obra es finançava amb taxes sobre el comerç, i treball forçat de subdits que havien de dedidar un temps al senyor feudal, així com treball forçat de presoners.[5]
Els atacants que volien capturar una vila, ciutat o castell sovint es trobaven amb muralles imponents. Aleshores la manera més efectiva de prendre-la era encerclar-la i tallar les línies de subministrament, i sotmetre als residents per gana. Es podien dur eines com escales, torres de fusta amb rodes o cavar túnels sota el mur per substituir pedres per fusta i cremar-les per desestabilitzar l'estructura. Més endavant es van crear les màquines de setge. El trabuquet era la més eficient abans de l'arribada de la pólvora.[6]
Les muralles modernes
modificaAmb la utilització de la pólvora contra les muralles a partir del segle xiii, que els turcs van fer servir el 1453 en la conquesta de Constantinoble, al segle xv es va desenvolupar la traça italiana, desenvolupat a la península Itàlica al pas del segle xv al xvi en resposta a l'intent d'invasió francesa de la península. L'exèrcit francès estava equipat amb nous canons capaços de destruir fàcilment les fortificacions medievals, castells amb alts murs que eren un objectiu fàcil per a l'artilleria. Per contrarestar el poder de les noves armes, els murs defensius de les fortificacions es van fer més baixos i amples, construïts generalment amb pedra i sorra que absorbia millor l'impacte dels projectils llançats pels canons. Un altre canvi important en el disseny va ser l'aparició dels bastions i revellins, que van caracteritzar a aquest nou tipus de fortaleses. Per millorar la defensa, els bastions oferien la possibilitat d'efectuar un foc creuat sobre els atacants.[7] Es van construir glacis, terraplens amb un pendent suau construït a la part més exterior de la fortificació envoltant-la totalment,[8] i finalment un fossat, que podia estar ple d'aigua per evitar el minat de la muralla. El resultat va ser el desenvolupament de les fortaleses en forma d'estrella.[7]. Mentre que la muralla medieval tenia diverses funcions, la «muralla de pólvora» tenia una funció específicament militar defensiva. D'altra banda, mentre que la muralla medieval afavoria el comerç a les portes de muralla i mantenia una bona comunicació amb els ravals, la muralla de pólvora aïllava completament la ciutat.
Desaparició de les muralles, de passeig verd a autopista urbana i…
modifica
El creixement de la població de les ciutats europees així com el fet que havien perdut la funció militar als segles xix i xx moltes ciutats van enderrocar-la i reemplaçar-la per «bulevards», com s'ha fet, entre d'altres a Lleida, Barcelona, Girona i Perpinya.[9][10][11][12] La paraula bulevard, d'altra banda, és una reminiscència de l'antiga funció defensiva. Prové del francès boulevard, que al seu torn és un manlleu del neerlandès bolwerk, que significa ‘fortificació’.[13][14] Aquests amples passejos verds, concebuts com llocs de lleure, en moltes ciutats es van transformar en autopistes urbanes i pàrquings a la segona meitat del segle xx i els vianants van ser exiliats a voreres estretes. Des del segle xxi moltes ciutats tornen a transformar aquests espais morts en llocs de vida urbana.[15]
Referències
modifica- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.106. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ «Muralla». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kenyon, Kathleen Mary. Digging up Jericho: the results of the Jericho excavations, 1952-1956. Praeger, 1957, p. 6 [Consulta: 9 juliol 2011].
- ↑ Nightingale, Carl H. Segregation: A Global History of Divided Cities. University of Chicago Press, 2016, p. 24. ISBN 022637971X.
- ↑ Wigelsworth, 2006, p. 100.
- ↑ Wigelsworth, 2006, p. 92.
- ↑ 7,0 7,1 Carpenter, 2005, p. 52.
- ↑ Centurion Guerrero de Torres, Manuel. Ciencia de militares (en castellà). Cadis: Manuél Espinosa de los Monteros, 1757 [Consulta: 3 març 2014].
- ↑ «L’enderroc de les muralles |». Arxiu Històric | de Barcelona. [Consulta: 1r febrer 2024].[Enllaç no actiu]
- ↑ Barrufet, Albert; Enjuanes Alzuria, Yolanda; Sesma, Mònica «De l'enderroc de les muralles de la ciutat de Lleida a l'obra de Josep Fontseré: Plànol geomètric de Lleida». Shikar: revista del Centre d'Estudis Comarcals del Segrià, 4, 2017, pàg. 70–76. ISSN: 2385-412X.
- ↑ Mirambell i Belloc, Enric «Enderrocar muralles, construir ponts». Diari de Griona, 06·05·18.
- ↑ «L'histoire moderne en Roussillon – Démolition des remparts de Perpignan» (en francès). [Consulta: 1r febrer 2024].
- ↑ Veen, P.A.F. van; Sijs, Nicoline van der. «boulevard». A: Etymologisch Woordenboek: de herkomst van onze woorden (neerlandès) (Diccionari etimològic: l'origen dels nostres mots). Utrecht/Antwerpen: Van Dale Lexicografie, 1997, p. 118. ISBN 90-6648-312-1.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «bulevar». A: Diccionari etimològic. 4a edició 2004, 1996, p. 147. ISBN 9788441225169.
- ↑ «Van stadssnelweg naar publieke ruimte - Stappenplan [D'una autopista urbana a un espai públic - Un pla en etapes ]» (en neerlandès). Ajuntament de Brussel·les, 06-05-2016. [Consulta: 1r febrer 2024].
Bibliografia
modifica- Carpenter, Stanley D.M.. Military Leadership in the British Civil Wars, 1642-1651: "the Genius of this Age" (en anglès). Psychology Press, 2005. ISBN 0714655449.
- Wigelsworth, Jeffrey R. Science and Technology in Medieval European Life (en anglès). Greenwood Publishing Group, 2006. ISBN 0313337543.
