Maria Teresa Gibert i Perotti
Maria Teresa Gibert i Perotti (Barcelona, 27 de setembre de 1904 - Sant Cugat del Vallès, 2 de gener de 1991)[1] va ser una periodista i política catalana.[2][3]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | p. 1904  Barcelona |
| Mort | 1991 (86/87 anys) Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, política |
| Partit | Esquerra Republicana de Catalunya |
 | |
Després d'estudiar a l’Institut de Cultura i Biblioteca Popular de la Dona, començà a publicar articles en diferents mitjans: Imatges, La Humanitat, L'Opinió, Fornal, Foment, Evolució, La Rambla, Companya, La Campana de Gràcia, Meridià, i els seus articles versaven sobre política i feminisme, principalment.[4][2][5]
Políticament, era militant d'Esquerra Republicana, partit del qual va ser membre del comitè executiu.[4] Va participar en la campanya per aconseguir l'Estatut del 1932 fent de ponent als mítings, sobretot per demanar l'adhesió de les dones.[3]
Era sòcia de l’Ateneu Barcelonès, de l’Associació de Periodistes de Barcelona, del Club Femení i d’Esports, de la Lliga Femenina Catalana per la Pau i la Llibertat, Va ser la presidenta de la Unió de Dones de Catalunya en el moment del Primer Congrés Nacional de la Dona, en el qual va presentar una ponència. Va ser vocal del Patronat Català de Protecció de la Dona de la Generalitat de Catalunya.[4][2][6]
Després del naixement de la filla que tingué amb Rafael Castelltort, deixà la política, tot i que no totalment. El seu compromís polític i el del seu company, al Parlament de Catalunya, la portaren després de la Guerra Civil a haver d'exiliar-se a França, a Montpeller, i després a París, on va contribuir juntament amb la Unión de Mujeres i la Union des Femmes Françaises a la creació d’un organisme internacional similar a la Unió de Dones de Catalunya.[2] Tornà a Barcelona el 1948, amb la seva família, i gràcies a la seva companya de files Carme Nicolau, que havia tornat abans, va poder treballar a Ràdio Barcelona com a mecanògrafa fins a la jubilació. En aquests anys va escriure guions, algun dels quals fou premiat.[2][5]
Referències
modifica- ↑ Real, Neus. Dona i literatura a la Catalunya de preguerra. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006 [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Maria Teresa Gibert Perotti». Diccionari històric de periodistes catalans, DHPC - Institut d'Estudis Catalans, 27-08-2020. [Consulta: 27 novembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 Vinyes i Roig, Pau. «Biografia Maria Teresa Gibert i Perotti». Memoriaesquerra.cat. [Consulta: 10 agost 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Maria Teresa Gibert i Perotti». Diccionari Biogràfic de Dones. Barcelona: Associació Institut Joan Lluís Vives Web (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 25 març 2015].
- ↑ 5,0 5,1 Díaz Nosty, Bernardo. Voces de mujeres: periodistas españolas del siglo XX nacidas antes del final de la Guerra Civil. Valencina de la Concepción (Sevilla): Renacimiento, 2020. ISBN 978-84-17950-58-3.
- ↑ Real Mercadal, Neus. El Club Femení i d'Esports de Barcelona, plataforma d'acció cultural. 1. ed. Barcelona: Publ. de l'Abadia de Montserrat, 1998. ISBN 978-84-7826-952-5.
Enllaços externs
modifica- Maria Teresa Gibert Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine. a memòriaesquerra.cat Arxivat 2017-02-05 a Wayback Machine.