Makalu
El Makalu (nepalès: मकालु; xinès tradicional: 馬卡魯峰, xinès simplificat: 马卡鲁峰, pinyin: Mǎkǎlǔ Fēng), amb 8463 metres d'altitud, és el cinquè cim més alt del món. Està situat a l'Himàlaia, a la frontera entre el Tibet i el Nepal, 22 km a l'est de l'Everest.
| ||||
| Tipus | muntanya  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Himàlaia | |||
| Localització | ||||
| Continent | Àsia | |||
| Entitat territorial administrativa | Kosi (Nepal) | |||
| Localització | Nepal  Tibet  | |||
| ||||
| Serralada | Mahalangur Himal | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 8.485 m | |||
| Prominència | 2.378 m | |||
| Isolament | 17 km | |||
| Classificació dels cims | vuit mil | |||
| Història | ||||
| Cronologia | ||||
| 15 maig 1955 | primer ascens, ⇒ Lionel Terray, Jean Couzy | |||
| Esport | ||||
| Ruta | escalada en gel | |||
El Makalu té dos cims secundaris: el Kangchungtse, o Makalu II, de 7678 msnm i el Chomo Lonzo, de 7818 msnm.
El Makalu és considerat com una de les muntanyes més difícils d'escalar. A la duresa de l'alçada i el clima cal afegir una complicació tècnica elevada, sobretot a la part final.
Primera ascensió
modificaEl 1921 la muntanya havia estat fotografiat per la cara nord i oest durant el reconeixement a l'Everest que va fer Howard-Bury. El 1933 foren fotografiades, des d'un avió, les cares sud i oest. Amb tot el seu coneixement era molt limitat en el moment en què hi arriben les primeres expedicions, el 1954. Aquell any hi hagué dues temptatives: la primera, a càrrec d'una expedició nord-americana per l'aresta sud-est, que arriba fins als 7100 metres. La segona, neozelandesa, no allà més enllà.
A finals d'aquell any una expedició francesa, amb Lionel Terray i Jean Couzy exploraren la zona, tot preparant l'ascens que tenien pensat per a 1955. Durant aquesta exploració assoliren el Kangchungtse i el Chomo Lonzo, els dos cims secundaris del Makalu.
El 15 de maig de 1955 tindrà lloc la primera ascensió, feta per Lionel Terray i Jean Couzy, dins una expedició francesa dirigida per Jean Franco, per la cara nord i l'aresta nord-est. A les 7 del matí partiren del camp VI, a 7800 m, i feren el cim a les 11 del matí. L'endemà tres membres del grup arriben al cim, i encara el dia 17 de març quatre membres més aconseguien fer el cim. Era la primera vegada que tots els membres d'una expedició assolien fer el cim d'un vuit mil.
Altres ascensions
modifica- 1970 - El 23 de maig, primera ascensió de l'aresta sud-est per part de dos escaladors d'una expedició japonesa. És la segona ascensió al cim.
- 1971 - Els francesos Yannick Sagnier i Bernard Mellet, seguint l'aresta oest, fan el cim.
- 1976 - Primera ascensió catalana per Jordi Camprubí, amb dos txecs per l'aresta sud-est, amb oxigen.
- 1990 - Primera ascensió femenina per l'americana Kitty Calhoum Grissom.
- 2006 - El 27 de gener, l'escalador francès Jean-Christophe Lafaille desapareix mentre n'intentava fer la primera ascensió hivernal.
- 2009 - El 9 de febrer, l'escalador italià Simone Moro i l'uzbek Denis Urubko assoleixen la primera ascensió hivernal
Referències
modifica