Viquipèdia

Llista de reis de Castella

article de llista de Wikimedia

El que segueix és una llista cronològica dels sobirans castellans, des de la formació vers l'any 930 del comtat de Castella fins a la posterior formació el 1029 com a regne de Castella; la formació de la corona de Castella el 1217, per la seva unió amb el regne de Lleó; i la unió dinàstica amb la Corona d'Aragó fins a Carles II.

Escut del regne de Castella des de 1390 fins al segle xv

Castella dividida en comtats

modifica

El regne de Lleó estava dividit en districtes territorials denominats commisa. El comte, subordinat del rei, era el títol personal conferit pel sobirà pel qual governava diversos commisa formant un territori més extens. El títol comtal era personal amb independència del territori assignat.[1]

Comtat de Castella

Comtat de Burgos
Sorgí com una divisió a Castella[4]

Comtat d'Àlaba

Els títols emprats pels comtes al govern d'Àlaba eren els de comtes a Àlaba, a Lantarón i a Cerezo.[6]

Comtat hereditari de Castella

modifica
 
Escultura de Ferran González a l'arc de Santa Maria de Burgos

Dinastia dels Lara

modifica

La família Lara aconsegueix unificar els comtats de Burgos, Castella, Lantarón i Cerezo, així com el comtat d'Àlaba, formant el gran comtat de Castella.[7]

Dinastia dels Ansúrez

modifica

Dinastia dels Lara

modifica

Casa de Navarra o dinastia Ximena

modifica

El 1028, el rei de Pamplona Sanç III es feu amb el govern del comtat com a rei, pel dret de la seva esposa Múnia I, i designà al seu fill Ferran com a comte el 1029.[8]

Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
  Ferran I de Lleó

el Magne

ca. 1016 1029 1065
  • Rei de Lleó (1037-1065). Com a rei de Lleó, es va reservar el territori de Castella personalment, sent administrat per oficials.[9]

    • Regne de Castella

    modifica

    Dinastia Ximena

    modifica

    A la seva mort, Ferran I de Lleó va llegar al seu primogènit Sanç II el seu estat patrimonial, el comtat de Castella, elevat a la categoria de regne. El 1071, Sanç II de Castella i el seu germà Alfons VI de Lleó es van repartir el regne del seu germà Garcia de Galícia. Al començament de 1072, a la batalla de Golpejera, Sanç va derrotar i va aconseguir apoderar-se dels territoris del seu germà Alfons VI de Lleó, restaurant els territoris del regne de Lleó del seu pare, Ferran I. Després de la seva mort al setge de Zamora, el va succeir el seu germà Alfons VI i el seu regne es va mantenir fins a la mort del seu net, Alfons VII, qui llegà el regne de Castella al seu fill major, Sanç III.

    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
      Sanç II

    el Fort

    		ca. 1037 1065 1072
  • Rei de Galícia (1071-1072)
  • Rei de Lleó (1072)

    • Casa de Borgonya

    modifica
    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
      Sanç III

    el Desitjat

    		Toledo, 1134 1157 1158
      Alfons VIII

    el Noble

    		Sòria, 11 de novembre de 1155 1158 1214 Regències[a] de:
      Enric I Valladolid, 14 d'abril de 1204 1214 6 de juny de 1217 Regències de:
      Berenguera I Segòvia, 1 de juny de 1180 6 de juny de 1217[b] 1 de juliol de 1217[13]

    Corona de Castella

    modifica
     
    Amb Ferran III, els regnes de Castella i de Lleó quedaren units definitivament. A la imatge, representació del rei a l'Índex de Privilegis Reials de Santiago de Compostel·la.

    La corona de Castella, com a entitat històrica, se sol considerar que comença amb l'última i definitiva unió dels regnes de Lleó i Castella l'any 1230, després de la coronació de Ferran III com a rei de Lleó. El dit Ferran III el Sant hereta Castella, per renúncia de la seva mare i posteriorment adquirex Lleó mitjançant un pacte amb les seves germanes Sança i Dolça, les quals havien rebut el regne del seu pare Alfons IX de Lleó.[14]

    Casa de Borgonya

    modifica
    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
      Ferran III

    el Sant

    		Peleas de Arriba (Zamora) o Bolaños de Calatrava (Ciudad Real), 5 d'agost de 1199 1217 1252
  • Rei de Lleó a partir de 1230.
    •   Alfons X

    el Savi

    		Toledo, 23 de noviembre de 1221 1252 1284
  • Deposat del govern pel seu fill Sanç .[15][16] Guerra civil (1282-1284)
    •   Sanç IV

    el Brau

    		Valladolid, 12 de maig de 1258 1284 1295
  • Alfons de la Cerda, pretendent al tron. Amb el suport d'Alfons III d'Aragó fou proclamat rei de Castella a Jaca el 1288;[17][18] però les seves aspiracions foren aparcades pel tractat de Monteagudo (1291).[19][20][21]
    •   Ferran IV

    l'Emplaçat

    		Sevilla, 6 de desembre de 1285 1295 1312
  • Regència de María de Molina (1295)
  • Regència d'Enric de Castella[22] (1295-1301)
  • Alfons de la Cerda, rei rival de Castella (1296-1304) proclamat a Sahagún,[23] però no ho fou a Lleó, on es feu proclamar com a rei davant de Ferran IV, l'infant Joan de Castella el de Tarifa.[24][25][26] En guerra civil (1296-1304)[27][28][29] contra Ferran IV. La sentència arbitral de Torrellas significà el cessament de les seves pretensions castellanes.[30]
    •   Alfons XI

    el Justicier

    		Salamanca, 13 d'agost de 1311 1312 1350
  • Regència de Pere de Castella i Joan de Castella (1313-1319).[31]
  • Regència disputada[c] de María de Molina (1319-1321).[33]
  • Regència disputada[d] de Felip de Castella (1321-1325).[33][35]
    •   Pere I

    el Cruel o el Justicier

    		Burgos, 30 d'agost de 1334 1350 1366[36]
      Enric II

    el de les Mercès

    		Sevilla, 13 de gener de 1333 1366[e] 1367[f]
  • De la casa de Trastàmara
    •   Pere I

    el Cruel o el Justicier

    		1367[g] 1369
  • En guerra civil contra Enric II, rei rival.[38]

    • Casa de Trastàmara

    modifica
    Imatge Nom Naixement Inici Final Comentaris
      Enric II

    el de les Mercès

    		1367[h] 1379
  • En guerra civil (1367-1369) contra Pere I
    •   Joan I Épila (Saragossa) o Tamarit de Llitera (Osca), 1358 1379 1390
  • Rei rival de Portugal (1383-1385)
  • Consell de regència[i] (desembre de 1383- setembre de 1384) durant la campanya del rei a Portugal.
  • Campanya (1386-1388) de Joan de Gant i Constança de Castella, pretendents al tron.¡[42]
    •   Enric III

    el Malalt

    		Burgos, 4 d'octubre de 1379 1390 1406
  • Consell de regència aprovat a les Corts de Madrid (1391-1392)[j]
  • Consell de regència aprovat a les Corts de Burgos (1392-1393)[k]
    •   Joan II Toro (Zamora), 6 de març de 1405 1406 1454
  • Regència de Catalina de Lancaster (1406-1418) i Ferran d'Antequera (1406-1416).[l] Amb la mort de Catalina de Lancaster, el Consell Reial es constituí en Consell de Regència (1418-1419).[46]
    •   Enric IV

    l'Impotent

    		Valladolid, 25 de gener de 1425 1454 1474
  • En guerra civil (1465-1468) contra Alfons de Castella, rei rival.[47]
    •   Alfons de Castella

    l'Innocent

    		Tordesillas (Valladolid), 17 de novembre de 1453 1465 1468
  • Rei rival de Castella proclamat a Àvila
  • En guerra civil (1465-1468) contra Enric IV de Castella.[47]
    •   Isabel I

    la Catòlica

    		Madrigal de las Altas Torres (Àvila), 22 d'abril de 1451 1474 1504
  • Alfons V de Portugal i Joana la Beltraneja pretendents al tron, proclamats a Plasència, i en guerra (1475-1479).[48]
    •   Ferran V

    el Catòlic

    		Sos del Rey Católico (Saragossa), 10 de març de 1452 1475
  • Rei de castella de iure uxoris
  • Rei d'Aragó com a Ferran II (1479-1516)
  • Rei de Navarra (1513-1516)
    •   Joana I

    la Boja

    		Toledo, 6 de novembre de 1479 1504 1555
  • Reina d'Aragó (1516-1555)
  • Reina de Navarra (1515-1555)
    •   Felip I

    el Bell

    		Bruges (Flandes), 22 de juliol de 1478 1506 1506
  • De la casa d'Àustria
  • Rei de Castella de iure uxoris

    • Casa d'Àustria

    modifica
    Imatge Rei Naixement Inici Final Comentaris
      Carles I Gant (Flandes), 24 de febrer de 1500 1516 1556
  • Rei juntament amb la seva mare Joana
  • Rei d'Aragó (1516-1555)

    • Si bé la unió dinàstica d'Isabel de Castella i Ferran d'Aragó no va unificar els regnes, els seus diferents territoris (Regne de Lleó, Regne de Castella, Regne de Navarra, Regne d'Aragó, Regne de València, Regne de Mallorca, Regne de Granada Regne de Portugal i Principat de Catalunya) van quedar integrats en l'anomenada Monarquia d'Espanya o Monarquia Hispànica, que continuaria emprant oficialment la numeració castellana dels monarques i que acabaria prevalent davant les altres. A la mort de Carles II sense descendència s'inicià la Guerra de Successió Espanyola, entre el pretendent francès Felip d'Anjou, hereu segons el testament del darrer Habsburg, i l'arxiduc Carles d'Àustria. L'entronització de Felip V va significar l'establiment dels Decrets de Nova Planta, reduint els regnes de la monarquia a les lleis i costums de Castella,[49] i la progressiva denominació del monarca com a rei d'Espanya.

    Notes

    modifica
    1. ↑ Com a manente super negotia regni.
    2. ↑ Por successió hereditària.[12]
    3. ↑ Disputada amb tres regents: Felip de Castella, Juan el Tort i Don Juan Manuel[32]
    4. ↑ Disputada amb dos regents: Juan el Tort i Don Juan Manuel[34]
    5. ↑ Proclamat a Calahorra el 16 de març[37]
    6. ↑ Derrota a la batalla de Nájera.
    7. ↑ Victòria a la batalla de Nájera.
    8. ↑ Tornà a entrar a Castella per Calahorra el 27 de setembre.[39]
    9. ↑ El marquès de Villena, l'arquebisbe de Toledo i el majordom del rei[40][41]
    10. ↑ Compost pels senyors, cavallers i procuradors de les ciutats. Pels senyors: el duc de Benavente, el marquès de Villena, el comte de Trastàmara, l'arquebisbe de Toledo, l'arquebisbe de Santiago, el maestre de l'orde de Santiago, el maestre de l'orde de Calatrava, el maestre d'Alcántara i el comte de Niebla. Pels cavallers s'establia un torn de vuit membres; la primera meitat de l'any formarien part del consell: Pedro López de Ayala, Diego Hurtado de Mendoza (almirall major del rei), Juan de Velasco, Alvar Pérez de Osorio, Alfonso Enríquez, Ramiro Núnez de Guzmán, García González de Herrera (mariscal) i Diego Fernández (mariscal); i l'altra meitat de l'any: Juan Hurtado de Mendoza (majordom major del rei), Fernando Pérez de Andrada, Gómez Manrique (avançat major del rei), Diego López de Estúñiga, Alonso Fernández (senyor d'Aguilar), Pedro Suárez (avançat de Lleó i d'Astúries), Ruy Ponce de Léon i Juan González de Avellaneda. Les ciutats de Burgos, Toledo, Conca, Lleó, Sevilla, Còrdova, Múrcia-Jaén, Valladolid, Extremadura castellana, Salamanca i Zamora, designaren cadascuna dos procuradors per tornar-se la meitat de l'any la pertinença al consell.[43]
    11. ↑ Compost per 6 tutors: l'arquebisbe de Toledo, l'arquebisbe de Santiago, el maestre de l'orde de Calatrava, Juan Hurtado de Mendoza (majordom major del rei), el marquès de villena i el comte de Niebla; més els procuradors de les ciutats de Burgos, Toledo, Lleó, Sevilla, Còrdova i Múrcia, que es tornarien cada sis mesos la presència al consell.[44]
    12. ↑ En ser escollit rei d'Aragó, Ferran d'Antequera deixà com a representants seus a la regència castellana (1412-1416): el bisbe Juan de Sigüenza, el bisbe Pablo de Santa María de Cartagena, Enrique Manuel de Villena i Perafán de Ribera, avançat major d'Andalusia.[45]

    Referències

    modifica
     
    A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de reis de Castella
    1. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 192-203.
    2. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 196.
    3. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 303.
    4. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 194.
    5. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 271.
    6. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 199.
    7. ↑ Salas Merino, 2007, p. 77-78.
    8. ↑ Martínez Díez, Gonzalo (2007). Sancho III el Mayor: rey de Pamplona, Rex Ibericus. Marcial Pons Historia, p.150. ISBN 9788496467477
    9. ↑ Martínez Díez, 2005, p. 715 i 737.
    10. ↑ Procter, Evelyn S. (2010). Curia and Cortes in León and Castile 1072-1295. Cambridge University Press. p.74. ISBN 9780521135320
    11. ↑ VV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.363.
    12. ↑ Alfonso Antón, Isabel; Escalona, Julio; Martin, Georges (2004), Lucha política: condena i legitimación en la España medieval. ENS Editions. p.28. ISBN 9782847880724. — VV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.365.).
    13. ↑ Rivero, Isabel (1982). Compendio de historia medieval española. Ediciones AKAL. p.171. ISBN 9788470901256.
    14. ↑ Salas Merino, 2007, p. 106-107.
    15. ↑ Muñoz Machado, Santiago (2002). Los grandes procesos de la historia de España. Editorial Critica. p.40. ISBN 9788484323471.
    16. ↑ de Francisco Olmos, José María; Novoa Portela, Feliciano (2008). Historia i evolución del sello de plomo. Real Academia Matritense de Heráldica i Genealogía. p.86. ISBN 9788488833044.
    17. ↑ D.A.S., 1797, p. 238.
    18. ↑ Ortiz i Sanz, Joseph (1797). Compendio Cronológico De La Historia De España: Desde Los Tiempos Mas Remotos, Hasta Nuestros Días. 4. Imprenta Real, p.221.
    19. ↑ Ortega Villoslada, Antonio (2008). El reino de Mallorca i el mundo Atlántico, 1230-1349: evolución político-mercantil. Netbiblo. p.52. ISBN 9788497453264.
    20. ↑ Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua i media[Enllaç no actiu]. 1. Ediciones Rialp. p.213. ISBN 9788432118821.
    21. ↑ Menjot, Denis (2002). Murcie castillane: une ville au temps de la frontière : (1243-milieu du XVe s.). Casa de Velázquez. p.231. ISBN 9788495555267.
    22. ↑ VV.AA. (1862). Historia general de España i de sus Indias: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días.... 3. Librería española. p.629.).
    23. ↑ D.A.S., 1797, p. 260.
    24. ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2005). Entre la paz i la guerra: la Corona catalano-aragonesa i Castilla en la Baja Edad Media. CSIC. p.33. ISBN 9788400083885.
    25. ↑ Muñoz Machado, Santiago (2002). Los grandes procesos de la historia de España. Editorial Critica. p.44. ISBN 9788484323471.
    26. ↑ de Ayala Martínez, Carlos; Buresi, Pascal; Josserand, Philippe (2001). Identidad i representación de la frontera en la España medieval, siglos XI-XIV. Casa de Velázquez, Universidad Autónoma de Madrid. p.29. ISBN 9788495555212.
    27. ↑ Ferrer i Mallol, Maria Teresa (2005). Entre la paz i la guerra: la Corona catalano-aragonesa i Castilla en la Baja Edad Media. CSIC. p.35. ISBN 9788400083885.
    28. ↑ Masià i de Ros, Ángeles (1994). Relación castellano-aragonesa desde Jaime II a Pedro el Ceremonioso. 1. CSIC. pp.73, 99.ISBN 9788400074456.
    29. ↑ Nieto Soria, José Manuel; López-Cordón, María Victoria (2008). Gobernar en tiempos de crisis: las quiebras dinásticas en el ámbito hispánico, 1250-1808. Silex Ediciones, p.347. ISBN 9788477372158.
    30. ↑ O'Callaghan, Joseph F. (1983). A history of medieval Spain. Cornell University Press. p.402. ISBN 9780801492648.
    31. ↑ Manrique, Cayetano (1862). Historia de la legislación i recitaciones del derecho civil de España. 3. Imprenta Nacional. p.170.
    32. ↑ Manrique, Cayetano (1862). Historia de la legislación i recitaciones del derecho civil de España. 3. Imprenta Nacional. p.209 — Rábade Obradó, María del Pilar; Ramírez Vaquero, Eloísa; Utrilla Utrilla, Juan F. (2005). La dinámica política. Ediciones AKAL. p.140. ISBN 9788470904332.)
    33. ↑ 33,0 33,1 Cortés Martínez, Inmaculada (2006). Ibn Jaldún. El Mediterráneo en el siglo XIV: Auge i declive de los Imperios. La Península Ibérica. El entorno mediterráneo. Fundación El legado andalusí. p.83. ISBN 9788496395237.
    34. ↑ Manrique, Cayetano (1862). Historia de la legislación i recitaciones del derecho civil de España. 3. Imprenta Nacional. p.209 — Cortés Martínez, Inmaculada (2006). Ibn Jaldún. El Mediterráneo en el siglo XIV: Auge i declive de los Imperios. La Península Ibérica. El entorno mediterráneo. Fundación El legado andalusí. p.83. ISBN 9788496395237.)
    35. ↑ Fulgosio, Fernando (1869). Crónica de la provincia de Valladolid. Rubio. p.30.
    36. ↑ Weber, Georg (1853). Compendio de la Historia Universal. 1. Imp. de Díaz i Compañía. p.316.
    37. ↑ Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua i media[Enllaç no actiu]. 1. Ediciones Rialp. p.392. ISBN 9788432118821.
    38. ↑ Los Trastamara i la Unidad Española[Enllaç no actiu] (1981). Ediciones Rialp. p.298. ISBN 9788432121005.
    39. ↑ Nieto Soria, José Manuel; López-Cordón, María Victoria (2008). Gobernar en tiempos de crisis: las quiebras dinásticas en el ámbito hispánico, 1250-1808. Sílex Ediciones, p.24. ISBN 9788477372158. — Suárez Fernández, Luis (1976). Historia de España antigua i media[Enllaç no actiu]. 1. Ediciones Rialp. p.392. ISBN 9788432118821.
    40. ↑ Los Trastamara i la Unidad Española[Enllaç no actiu] (1981). Ediciones Rialp. p.315. ISBN 9788432121005
    41. ↑ Montes Romero-Camacho, Isabel «La polémica del testamento de Juan I de Castilla i sus implicaciones castellanas». Historia. Instituciones. Documentos. Universidad de Sevilla, Secretariado de Publicaciones, 25, 1998, pàg. 437. ISSN: 0210-7716.
    42. ↑ Mínguez Fernández, José María (2000). Alfonso VI: poder, expansión i reorganización interior. Editorial NEREA. p.33. ISBN 9788489569478
    43. ↑ Colección de Cortes de los Reinos de León i de Castilla: Cortes de Madrid celebradas en el año del Nascimiento del Señor de 1391 por Enrique III durante su menor edad (1840). Imprenta de la Viuda de M. Calero. p.15
    44. ↑ Cascales, Francisco. Discursos Históricos de la Muy Noble Y Muy Leal Ciudad de Murcia. Editorial MAXTOR, 2007, p. 208. ISBN 9788497613460. 
    45. ↑ Lafuente, Modesto (1852). Historia general de España: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. 8. Establecimiento Tipográfico de Mellado. p.107.)
    46. ↑ Bermúdez Aznar, Agustín (1974). El corregidor en Castilla durante la Baja Edad Media. Departamento de Historia del Derecho, Universidad de Murcia. p.120.
    47. ↑ 47,0 47,1 Suárez Fernández, Luis «Primera etapa en la institución del Principado de Asturias». Boletín de la Real Academia de la Historia.. Real Academia de la Historia, CXCVII, III, 2000, pàg. 443. ISSN: 0034-0626.
    48. ↑ Cordero Alvarado, Pedro. «El origen de la bordura englandada de los Carvajales extremeños». A: Anales de la Real Academia Matritense de Heráldica i Genealogía (1996-1997). 4. Real Academia Matritense de Heráldica i Genealogía, 2001, p. 128. ISSN 11331240. 
    49. ↑ Moreno Cullell, Vicente. «L'Espanya centralista del segle XVIII». Sàpiens, 2012. [Consulta: 14 novembre 2013].

    Bibliografia

    modifica

    Vegeu també

    modifica
    Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_reis_de_Castella&oldid=32770188»