La Santa Espina (sardana)

sardana amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà


La Santa Espina és una sardana amb música d'Enric Morera i text d'Àngel Guimerà. És la més emblemàtica d'Enric Morera i és considerada pels catalans un himne patriòtic.[1]

Infotaula obra musicalLa Santa Espina
Forma musicalsardana
cançó Modifica el valor a Wikidata
Tiratge23 (curts)
87 (llargs)
55 (salt) Modifica el valor a Wikidata
CompositorEnric Morera i Viura Modifica el valor a Wikidata
Lletra deÀngel Guimerà i Jorge Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Data de publicació1907 Modifica el valor a Wikidata
Gèneresardana Modifica el valor a Wikidata
País d'origenCatalunya Modifica el valor a Wikidata
Part deLa Santa Espina Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 5ae4263f-0c64-4ea0-98ad-32605cfc1719 Musics per la cobla: 1.4MorViu003 Boig Sardanista: 596 Modifica el valor a Wikidata

Formant part de la sarsuela homònima, inclosa en el tercer acte, fou estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona. A causa de les seves connotacions catalanistes i havent adoptat el rol d’himne nacional pel fet que havien estat prohibides Els segadors i altres cançons patriòtiques, La Santa Espina fou prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera[2] i de Franco.[3]

El 5 de setembre del 1924, durant la dictadura de Primo de Rivera, el general Lossada, governador civil de Barcelona, difongué la següent circular:

« Havent arribat a coneixement d'aquest Govern, en forma que no ofereix lloc a dubtes, que determinats elements han convertit la sardana de «La Santa Espina» en himne representatiu d'odioses idees i criminals aspiracions, escoltant la seva música amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals, he acordat prohibir que es toqui i es canti la sardana titulada "La Santa Espina" a la via pública, sales d'espectacles i de societats i en les aplecs o reunions campestres, prevenint als infractors d'aquesta ordre que procediré a castigar-los amb tot el rigor. »
General Lossada, La Publicitat, 5 de setembre de 1924, pàg. 4
 
Sardana

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l'ocell, lo riu, la planta
canten la lluna i el sol.
I tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat ja mai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Referències

modifica
  1. «Escoles al Palau». Palau de la Música Catalana. [Consulta: 4 febrer 2016].
  2. «"La Santa Espina", prohibida». La Publicitat, 05-09-1924, pàg. 4.
  3. Soler, Maridès «Un somni de festa modernista: La santa espina d’Àngel Guimerà». Zeitschrift für Katalanistik: Revista d'Estudis Catalans, 25, 2012, pàg. 259–281. ISSN: 2199-7276.

Enllaços externs

modifica