L'últim emperador

L'últim emperador
The Last Emperor
Fitxa
Direcció	Bernardo Bertolucci
Protagonistes	John Lone; Joan Chen; Peter O'Toole; Ying Ruocheng (en) ; Victor Wong; Ryūichi Sakamoto; Vivian Wu; Cary-Hiroyuki Tagawa; Lisa Lu; Dennis Dun; Maggie Han; Ric Young; Chen Kaige; Tao Wu (en) ; Henry O; Constantine Gregory; Richard Vuu (en) ; Tijger Tsou (en) ; Jade Go (en) ; Fan Guang (en) ; Henry Kyi (en) ; Alvin Riley III (en) ; Basil Pao; Dong Liang (en) ; Hideo Takamatsu; Hajime Tachibana (en) ; Chen Shu (en) ; Cheng Shuyan (en) ; Li Fusheng (en)
Producció	Jeremy Thomas
Dissenyador de producció	Ferdinando Scarfiotti
Guió	Bernardo Bertolucci, Enzo Ungari i Mark Peploe
Música	Ryūichi Sakamoto i David Byrne
Fotografia	Vittorio Storaro
Muntatge	Gabriella Cristiani
Vestuari	James Acheson
Productora	Recorded Picture Company
Distribuïdor	Columbia Pictures
Dades i xifres
País d'origen	República Popular de la Xina, França, Regne Unit, Itàlia i Hong Kong britànic
Estrena	20 novembre 1987
Durada	165 min
Idioma original	anglès (principalment)
Versió en català	Sí
Rodatge	Pequín
Color	en color
Format	2.35:1
Pressupost	23.800.000 $
Recaptació	44.000.000 $
Descripció
Basat en	The First Half of My Life (en)
Gènere	drama, pel·lícula basada en un llibre, cinema biogràfic, cinema històric, cinema èpic i drama
Tema	Pu Yi
Lloc de la narració	Shanghai
Època d'ambientació	segle XX
Premis i nominacions
Nominacions	Oscar a la millor direcció (1988); Oscar a la millor fotografia (1988); Oscar al millor muntatge (1988); Oscar al millor guió adaptat (1988); Oscar al millor vestuari (1988); Oscar a la millor pel·lícula (1988); Oscar a la millor direcció artística (1988); Oscar a la millor banda sonora (1988); Oscar al millor so (1988); David di Donatello al millor director ;
Premis	Oscar a la millor pel·lícula (1988); David di Donatello a la millor pel·lícula ; César a la millor pel·lícula estrangera ; Oscar a la millor direcció (1986); Oscar a la millor fotografia (1986); Oscar al millor muntatge (1986); Oscar al millor guió adaptat (1986); Oscar al millor vestuari (1986); Oscar a la millor direcció artística (1986); Oscar a la millor banda sonora (1986); Oscar al millor so (1986); premi especial del jurat del Cinema Europeu (1988); National Board of Review a les 10 pel·lícules més destacades ;

L'últim emperador^[1] (títol original en anglès The Last Emperor) és una pel·lícula de Bernardo Bertolucci, estrenada el 1987, guanyadora de 9 oscars. Aquesta pel·lícula ha estat doblada al català.^[2]

Argument

Torre nord-est de la Ciutat prohibida

La vida de Pu Yi, darrer emperador de la Xina, i després de Manxukuo. El període comprèn de 1908 a 1967 (any de la seva mort).

Per ordre de Cixi, el 1908 la moribunda i viuda emperadriu de la Xina és separada de Pu Yi, el seu fill de tres anys que serà destinat a esdevenir el nou emperador. Això no obstant, tres anys després del seu accés al tron, la república és proclamada. Malgrat que Pu Yi és autoritzat a conservar el seu títol d'emperador, el seu càrrec roman només simbòlic i formal, i el jove sobirà és condemnat a romandre a la Ciutat prohibida, on creixerà envoltat dels seus cortesans, aïllat del món exterior.

Els japonesos el reconeixeran com a emperador del Manxukuo i, durant el règim maoista, el destronat sobirà serà reeducat segons els nous valors de la societat comunista. Després de 10 anys d'internament serà finalment posat en llibertat i passarà a exercir de jardiner a la ciutat de Pequín fins a la seva mort.^[3]