Joseph Maria Olbrich
Joseph Maria Olbrich[1] (Opava, Imperi Austrohongarès, 22 de desembre de 1867 - Düsseldorf, Imperi Alemany, 8 d'agost de 1908) va ser un arquitecte austríac,[2] cofundador de la Secessió de Viena.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 22 desembre 1867 Opava (Txèquia) |
| Mort | 8 agost 1908 (40 anys) Düsseldorf (Alemanya) |
| Causa de mort | leucèmia |
| Formació | Acadèmia de Belles Arts de Viena |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Opava |
| Ocupació | arquitecte, dissenyador, joier |
| Membre de | |
| Participà en | |
| 19 març 1971 | Gold + Silber Schmuck + Gerät von Albrecht Dürer bis zur Gegenwart (en)  |
| Obra | |
Obres destacables
| |
Biografia
modificaOlbrich va nàixer a Opava, a la Silèsia (actualment part de la República Txeca), fou el tercer fill d'Edmund i Aloisia Olbrich. Tenia dues germanes, que moriren abans que ell naixés, i dos germans més joves, John i Edmund Olbrich.
Olbrich va estudiar arquitectura a la Wiener Staatsgewerbeschule i a l'acadèmia de belles arts de la mateixa ciutat, on fou distingit amb diversos premis. En destaca especialment el Prix de Rome, que li va permetre viatjar per Itàlia i el Nord d'Àfrica.[3] L'any 1893 va començar a treballar a l'estudi d'Otto Wagner, on probablement participà en la construcció de bona part dels edificis del metro de Viena.
L'any 1897, Gustav Klimt, Olbrich, Josef Hoffmann i Coloman Moser van fundar la Secessió de Viena. Olbrich en va dissenyar el pavelló d'exposicions, l'edifici de la Secessió de Viena, que va esdevenir un dels símbols característics del moviment.[4] L'any 1899, Ernest Lluís de Hessen-Darmstadt va fundar la colònia d'artistes de Darmstadt, per a qui Olbrich va dissenyar diverses cases i espais expositius. L'any següent, Olbrich va obtenir la ciutadania de Hessen i fou nomenat catedràtic per part del gran duc. Les obres que projectà en aquesta època, especialment els pavellons d'exposició per la Secessió de Viena i la de Darmstadt tingueren una gran influència en el desenvolupament de l'art nouveau.
Posteriorment, Olbrich va atendre diversos encàrrecs arquitectònics, a més d'experimentar en l'àmbit del disseny i les arts aplicades, dissenyant ceràmica, mobles, enquadernacions i instruments musicals. El disseny de pati i interiors que va presentar a l'Exposició Internacional de Louisiana van ser distingits amb el primer premi i foren molt ben vistos per la crítica de l'època.[5][6][7] Poc temps després fou nomenat membre corresponent de l'American Institute of Architects.[6]
L'any 1903 es casà amb Claire Morawe,[8] però poc temps després del naixement de la seva filla Marianne, el 8 d'agost de 1908, Olbrich moria a Düsseldorf, víctima d'una leucèmia.
Referències
modifica- ↑ «Joseph Maria Olbrich». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.129. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014].
- ↑ Sembach, Klaus-Jürgen. Art nouveau: utopia: reconciling the irreconcilable. Taschen, 2002, p. 142. ISBN 3822820229.
- ↑ «Teaching Art Nouveau: Joseph Maria Olbrich». National Gallery of Art (USA). Arxivat de l'original el 25 de setembre 2012. [Consulta: 18 febrer 2013].
- ↑ «Court in the German pavilion (Designed by Olbrich)». St. Louis Public Library. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 18 febrer 2013].
- ↑ 6,0 6,1 Clark, R.J.. The Shaping of art and architecture in nineteenth-century America. Nova York: Metropolitan Museum of Art, 1972, p. 72. ISBN 0870990241.
- ↑ Chu, Petra Ten-Doesschate; Dixon, Laurinda S.. Twenty-first-century perspectives on nineteenth-century art. Associated University Presse, 2008, p. 44. ISBN 0874130115.
- ↑ «Art Nouveau and Secession». Leopold Museum, Austria. [Consulta: 18 febrer 2013].
