Josep Pernau i Riu
Josep Pernau i Riu (Lleida, 26 de desembre de 1930[1] - Barcelona, 14 de novembre de 2011)[2] fou un periodista català.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 desembre 1930  Lleida |
| Mort | 14 novembre 2011 (80 anys) Barcelona |
 2n Degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya | |
| 1991 – 1997 ← Carles Sentís i Anfruns – Salvador Alsius i Clavera → | |
| Dades personals | |
| Formació professional | Escola Oficial de Periodisme de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista |
| Organització | Diari de Barcelona, Tele/eXpres, Mundo Diario, El Correo Catalán, El Periódico de Catalunya |
| Premis | |
Biografia
modificaIngressà el 1952 a l'Escola Oficial de Periodisme de Barcelona.[3] El 1966 va ser cofundador del Grup Democràtic de Periodistes i durant la transició fou president de l'antiga Associació de Premsa de Barcelona. Exdegà del Col·legi de Periodistes (1991-1997), expresident de la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya (1978-1979) i exdirector del Diari de Barcelona, també va treballar a Tele/eXpres, Mundo Diario, El Correo Catalán i El Periódico de Catalunya, on mantingué la seva columna diària, després que al mes de maig de 2001 va jubilar-se amb 71 anys.
Va morir el 14 de novembre del 2011 a la clínica Sagrada Família de Barcelona, a causa d'una malaltia que l'afectà els últims dos anys de la seva vida.[2][3]
Obra i reconeixements
modificaVa ser promotor del Codi Deontològic dels periodistes i del Consell de la Informació de Catalunya. Fou autor dels llibres Historia Mundial des de 1939, Diari de la Caiguda de Barcelona i del programa de televisió Los Niños del 36 i obtingué els premis Ortega y Gasset i el Ciutat de Barcelona (1991) de Periodisme i el Premi Josep Maria Lladó a la Llibertat d'Expressió (2002).
El 2004 va publicar les seves memòries, Memòries. D'Arbeca a l'Opus Mei,[4] on narra les seves infantesa i joventut a Lleida i Arbeca, les seves vivències de la Guerra Civil i de com va viure la mort del seu pare durant els bombardejos de Lleida, el seu inici com a periodista a la premsa escrita, els viatges que va fer pel món i el seu pas per diverses publicacions.
El 2005 va rebre la Creu de Sant Jordi i el Premi Manuel Vázquez Montalbán de periodisme.
La Paeria de Lleida convoca amb caràcter anual el Concurs Periodístic Josep Arnau a fi de fomentar la reflexió crítica de l'alumnat de secundària de la ciutat.[5]
Referències
modifica- ↑ «Condol per la mort de Josep Pernau». Generalitat de Catalunya, 14-11-2011. Arxivat de l'original el 25 de gener 2012. [Consulta: 16 novembre 2011].
- ↑ 2,0 2,1 «Josep Pernau mor als 80 anys a Barcelona». El Periódico de Catalunya, 14-11-2011. [Consulta: 14 novembre 2011].
- ↑ 3,0 3,1 «Es mor el periodista Josep Pernau». Vilaweb, 14-11-2011. [Consulta: 14 novembre 2011].
- ↑ Gutiérrez, Àlex «Mor Josep Pernau, figura clau del periodisme de Transició». Diari Ara [Barcelona], núm., 15-11-2011, p.44. ISSN: 2014-010X.
- ↑ Segre. «Convocada una nova edició del Concurs Periodístic Josep Pernau per a estudiants». [Consulta: 10 octubre 2018].