Joan XXII
Joan XXII (Caors, 1249 – † Avinyó, 4 de desembre de 1334) és el nom que va prendre Jacme Duesa (o d'Euse), en occità, o Jacques Duèze, en francès, en ser elegit papa; el segon del pontificat d'Avinyó, que va transcórrer des del 7 d'agost de 1316 fins al 4 de desembre de 1334.
 (1316, Palais du Roure)  | |
| Nom original | (la) Ioannes PP. XXII |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Jacques Duèze 1244 Caors (França) |
| Mort | 4 desembre 1334 (89/90 anys) Avinyó (França) |
| Sepultura | Catedral d'Avinyó |
 196è Papa | |
| 15 agost 1316 – 4 desembre 1334 (Gregorià) ← Climent V – Benet XII → | |
| Cardenal | |
| 23 desembre 1312 – | |
| Bisbe d'Avinyó | |
| 18 març 1310 – ← Bertran de Saint-Martin – Jean de Cojordan → Diòcesi: bisbat d'Avinyó | |
| Bisbe de Frejús | |
| 4 febrer 1300 – ← Bertran de Saint-Martin Diòcesi: bisbat de Frejús | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Antiga Universitat d'Orléans |
| Activitat | |
| Ocupació | bisbe catòlic (1300 (Gregorià)–), sacerdot catòlic, escriptor |
| Ocupador | Universitat de Tolosa |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Participà en | |
| 1r maig 1314 | Conclave de 1314-16 |
| Família | |
| Pare | Arnaud Duèze |
 | |
 | |
Biografia
modificaFill d'un sabater de la localitat francesa de Caors, va estudiar teologia i dret a Montpeller i a París, per a després convertir-se en professor de dret a Tolosa de Llenguadoc. Va iniciar la seua trajectòria a l'església com a arxipreste de Caors, i posteriorment fou nomenat bisbe de Frejús i arquebisbe d'Avinyó el 1310, càrrec des del qual va actuar com a canceller de Carles II d'Anjou de Sicília.
Fou elegit cardenal el 23 de desembre de 1312 pel papa Climent V. Dos anys després de la mort de Climent va ser nomenat papa l'any 1316. S'instal·là a Avinyó, d'on havia estat bisbe. Afavorí els interessos de França. Va enviar missioners a Ceilan i Núbia. Sanejà les finances papals, centralitzà l'administració curial i creà moltes diòcesis noves. Va canonitzar Tomàs d'Aquino i instituí la festa de la Santíssima Trinitat i el tribunal de la Sagrada Rota. A instància de Dionís I de Portugal va crear l'Orde de Crist com a successors dels templers a Portugal.
Lluís de Baviera
modificaL'any 1314 Lluís de Baviera i Frederic d'Àustria van ser elegits com a emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic. L'any 1322 Lluís de Baviera derrotava Frederic d'Austria i es proclamava emperador del Sacre Imperi. Joan l'excomunicà dient que s'havia nomenat sense el seu permís (1324). Lluís va conquerir Roma i va proclamar papa a Nicolau V, el primer antipapa italià de la història. L'any 1328 Lluís es va haver de retirar de Roma i l'any 1330 Nicolau V dimitia del càrrec papal.
Els franciscans
modificaA l'orde franciscà n'havia sorgit una branca, els espirituals, que rebutjaven tota mena de possessió material. Joan, el 12 de novembre de l'any 1323, va publicar el decret Cum inter nonnullos que deia que afirmar que Jesucrist i els apòstols no havien tingut res de domini temporal era heretgia.
Michele de Cesena (cap dels franciscans) va buscar la protecció de l'emperador. Joan va excomunicar-lo i va donar a l'orde un nou superior general. També va estar enfrontat amb els teòlegs de l'època a causa de la seva opinió sobre la visió beatífica, ja que opinava que els justos no podrien veure Déu fins al judici final.
Paper en la supressió de la bruixeria
modificaTot i que, segons Alan C. Kors, el papa Joan XXII era un «organitzador i administrador brillant» i el pensament de la bruixeria semblava estar en les seves primeres etapes en aquell moment, Kors afirma que el papa tenia una raó personal per proposar-se aturar la bruixeria. Kors assenyala el fet que el papa Joan havia estat víctima d'un intent d'assassinat per enverinament i bruixeria.[1] Com a tal, la implicació del papa Joan amb la persecució de la bruixeria es pot remuntar oficialment a la seva butlla papal de 1326 Super illius specula en la qual va exposar una descripció d'aquells que es dedicaven a la bruixeria. El papa Joan també va advertir a la gent no només d'aprendre màgia o ensenyar-la, sinó de l'acte més «execrable» de fer màgia. El papa Joan va declarar que qualsevol persona que no fes cas a la seva advertència «més caritativa» seria excomunicat.[2] El papa Joan va declarar oficialment que la bruixeria era heretgia, i així es podria jutjar sota la Inquisició.
La guerra catalanogenovesa
modificaDavant de l'escalada de les hostilitats entre la Corona d'Aragó i la República de Gènova, va intentar sense èxit aconseguir la pau entre els contendents en 1331.[3]
Va morir el 4 de desembre de 1334
Referències
modifica- ↑ Witchcraft in Europe, 1100-1700: A Documentary History. Editat per Alan C. Kors i Edward Peters. Filadèlfia: University of Pennsylvania Press, 1972.pg 80
- ↑ Witchcraft in Europe, 1100-1700: A Documentary History pàg. 82 traducció del Decretal del papa Joan XXII Super illius specula
- ↑ Mutgé Vives, Josefa. Política, urbanismo y vida ciudadana en la Barcelona del siglo XIV. Editorial CSIC, 2004, p. 75. ISBN 8400082184.
