Jean-François Millet
Jean-François Millet (Gruchy, La Hague (Normandia), 4 d'octubre del 1814 - Barbizon, 20 de gener del 1875) va ser un pintor realista i un dels fundadors de l'Escola de Barbizon, a la França rural. Va destacar per les seves escenes de camperols i grangers.[1]
.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 octubre 1814 Gréville-Hague (França) |
| Mort | 20 gener 1875 (60 anys) Barbizon (França) |
| Sepultura | Chailly-en-Bière |
| Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts (1837–1839) |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Barbizon Le Havre Cherbourg París |
| Ocupació | llaurador (–1834), fotògraf, artista gràfic, dibuixant projectista, pintor, gravador, artista visual |
| Membre de | |
| Gènere | Pintura de gènere i paisatge |
| Moviment | Pintura del realisme |
| Professors | Théophile Langlois de Chèvreville i Paul Delaroche |
| Alumnes | Louis Auguste Albert Paul, Henri Rouart, Claude Bourgonnier i Amélie van Assche |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Pauline Virginie Ono-dit-Biot (1841–valor desconegut) Catherine Marie Joseph Lemaire |
| Fills | Marie-Rosalie Millet (  ) Catherine Marie Joseph LemaireJean-François Millet ( ) |
| Germans | Pierre Millet Jean-Baptiste Millet |
| Premis | |
| |
 
 | |
_002.jpg)
Biografia
modificaVa néixer al poble de Gruchy, però es va traslladar a París el 1839. Va rebre el seu ensenyament acadèmic amb Paul Dumouchel i amb Jérome Langlois a Cherbourg. Després del 1840, es va allunyar de l'estil de pintura oficial i va caure sota la influència d'Honoré Daumier, de qui va aprendre el sentit del contrast de llums i ombres, així com la construcció del cos humà, amb simplicitat de volums. El 1849 es va establir a Barbizon i va entrar en el cercle de l'escola que pren el nom d'aquesta localitat. Millet posseïa un profund sentit de la natura, igual que Théodore Rousseau; interpretava la natura, més que no pas reflectir-la, i comprenia les veus de la terra, els arbres o les senderes. Millet afirmava que sentia en la natura més del que els sentits li donaven. Millet i Rousseau prompte van intimar, i Rousseau, amb més recursos econòmics, ajudava el pobre Millet. Tots dos van morir a Barbizon amb pocs anys de diferència i estan enterrats a molt poca distància l'un de l'altre.
Obres destacades
modificaEntre les seves obres es destaquen «El garbellador» (1848, Musée du Louvre), «El dinar de recol·lectors» (1853, Museum of Fine Arts, Boston), «Les espigoleres» (1857), «L'Àngelus» (1857-59), ambdós al Musée du Louvre, i «L'home de l'aixada» (1862, Hillsborough, Califòrnia).[2]
Obra en museus
modificaReferències
modifica- ↑ «Jean-François Millet». Encyclopædia Britannica [Consulta: 28 juny 2017].
- ↑ «Jean-François Millet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
