Guitar Wolf
Guitar Wolf (ギターウルフ, llop guitarra) és un grup japonés de rock:[1] fundat l'any 1987 a Nagasaki, el conjunt fa rock de garatge amb un so intencionadament distorsionat que anomenen «Jett rock» en homenatge a Joan Jett. A més, com a amants del cine japonés de sèrie B, el trio ha aparegut en algunes pel·lícules del gènere com Sore Losers o Wild Zero.[2]
(ja) ギターウルフ  | |
.jpg) En viu l'any 2016 a Nova York. | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | grup de música power trio |
| Història | |
| Creació | 1987, Nagasaki |
| Activitat | |
| Activitat | 1987 – |
| Membres | 5 |
| Segell discogràfic | Sony Music Entertainment Japan Matador Records |
| Gènere | Punk rock |
| Format per | |
| Lloc web | guitarwolf.net |
           
 | |
- Membres del grup
-
Bass Wolf U.G. -
Drum Wolf Toru -
Guitar Wolf Seiji
.jpg)
.jpg)
.jpg)
Influït per Link Wray, Seiji enrolà el seu company de faena, Narita, per a acompanyar-lo a la bateria, i un altre entusiasta del punk, Billy, al baix: com els Ramones, el trio decidí usar noms genèrics per als membres del grup, per la qual cosa Narita esdevingué Drum Wolf («llop bateria»), Billy el Bass Wolf («llop baix») i Seiji el Guitar Wolf que dona nom al conjunt; Narita deixà el grup al poc de temps i Toru ocupà el seu lloc com a Drum Wolf; l'any 2005, Billy morí d'un infart miocardíac als trenta-huit anys i els altres dos membres decidiren continuar amb un nou baixiste, U.G.[3]
El 28 de març del 2018 actuaren al Marula Café de Barcelona, telonejats pel duet Hiroshima Rock, per a presentar el T-Rex from a Tiny Space Yojouhan; després dels bisos, Seiji tornà a eixir a soles amb la guitarra per a oferir una cançó més.[4] el mateix any, Seiji protagonitzà la pel·lícula Fonotune: An Electric Fairytale, en la qual uns personatges anomenats Mono, Stereo, Analog i Radio viatgen per un món postapocalíptic per a assistir a un concert.[5]
Llur tretzé àlbum —el primer amb Gotz com a baixiste— els el publicà el segell de Jack White, Third Man Records: els vint-i-sis minuts de Love and Jett es repartixen entre deu cançons, entre les quals el power pop que dona títol al conjunt, l'autodescriptiva "Sex Jaguar", una versió de "Gimme Some Lovin'", les balladores "Bowling in Takada-No-Baba" i "Australopithecus Spark" o l'últim tall, una revisitació del seu èxit "Fire Ball Red" rebatejat "Fireball Red Legend".[6]
Discografia
modifica| • The Guitar Wolf (1991) |
|---|
(maqueta autopublicada en casset)
|
| • Love and Jett (2019) |
|---|
(Third Man Records)
|
Referències
modifica- ↑ «Guitar Wolf: el so més dur del Japó, al Marula Café». Ajuntament de Barcelona, 27-03-2018. [Consulta: 9 novembre 2019].
- ↑ Jon A. Martín. «Los japoneses Guitar Wolf estarán en Bilbao y Pamplona» (en castellà). Mondosonoro, 2017. [Consulta: 16 novembre 2019].
- ↑ Mark Deming. «Guitar Wolf» (en anglés). Apple Music. [Consulta: 10 novembre 2019].
- ↑ «Guitar Wolf, Energía de alto voltaje desde Japón» (en castellà). Dirty Rock, 11-04-2018. [Consulta: 12 novembre 2019].
- ↑ «Fonotune: An Electric Fairytale de Fint». Sitges Film Festival. [Consulta: 9 novembre 2019].
- ↑ Stuart Berman. «Guitar Wolf LOVE&JETT» (en anglés). Pitchfork, 13-05-2019. [Consulta: 21 novembre 2019].
Enllaços externs
modifica- Dena Flows Guitar Wolf