Guaix
Guaix és una pintura opaca soluble a l'aigua, de diferents colors, que ans al contrari de l'aquarel·la, cobreix el suport, generalment paper, cartó o més rarament pergamí. També es diu guaix d'una obra feta amb aquesta tècnica de pintura.[1]
L'opacitat del guaix es fa en barrejar pintura d'aquarel·la transparent amb un blanc opac. A l'inici s'utilitzava calç i goma aràbiga. Des del segle xix va utilitzar-se litopó o òxid de zinc. Al contrari de l'oli, el guaix no és permanent, si entra en contacte una altra vegada amb aigua queda tacat.[2] També permet fer correccions i posar una nova capa de colors clars damunt colors foscs, cosa que és impossible amb l'aquarel·la. Com que és soluble a l'aigua, el guaix s'utilitza sovint en l'ensenyament de les arts.[3]
El mot prové del francès gouache, un derivat del llatí aquatio o de l'italià guazzo. Quan es tracta d'una obra monocroma, es parla d'aiguada.
Uns guaixos destacats al llarg del temps
modifica-
-
La lectura, Pierre Antoine Baudouin, vers 1760 -
Autoretrat de Friedrich Schwinge, segle XIX -
Franz Marc, Paisatge amb animals, 1913
Referències
modifica
- ↑ Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.266. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 30 novembre 2014].
- ↑ «Guaix» (PDF). Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya, s.d.. [Consulta: 7 juliol 2014].
- ↑ Balada i Monclús, Marta. «Els mitjans i les tècniques pictòriques». A: Didàctica de l'expressió plàstica I. vol. 177. Edicions Universitat Barcelona, 2000, p. 65 (Textos docents). ISBN 9788483381618.