Museu Tàpies

Museu Tàpies
	;
Epònim	Antoni Tàpies i Puig
Dades
Tipus	museu d'art
Història
Creació	1984
Governança corporativa
Seu	Aragó, 255; Edifici Montaner i Simon (Barcelonès);
Altres
	Premis (2000) premi Dècada d'Arquitectura ;
Lloc web	https://www.museutapies.org

El Museu Tàpies és un museu i centre cultural situat a l'antiga seu de l'editorial Montaner i Simon, al carrer d'Aragó, 255 de Barcelona. Està dedicat principalment a la vida i l'obra del pintor català Antoni Tàpies^[1] (1923-2012) i va ser fundat pel mateix artista el 1984 amb el nom de Fundació Antoni Tàpies, amb la idea de crear un centre per a l'estudi i la promoció de l'art contemporani. Compta amb més de 300 obres originals, donades pel mateix pintor i per Teresa Tàpies i va obrir les seves portes el mes de juny de 1990. A més de les exposicions permanents dedicades al pintor barceloní, el museu realitza nombroses exposicions temporals que abasten tots els gèneres artístics. També disposa d'un club d'amics de la fundació, els Amics de la Fundació Antoni Tàpies.^{[cal citació]}

Història

La fundació es va constituir legalment com a tal el mes de novembre de 1984, mesos després que Antoni Tàpies visités per primera vegada l'edifici que seria la seva seu, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. El 1987 es va signar un conveni on s'estipulava que l'Ajuntament s'ocuparia de les despeses de restauració del mateix i cedia l'espai a la fundació. Institucions com la Generalitat de Catalunya i el Ministeri de Cultura Espanyol també van assumir part de la inversió necessària, sobretot les de nivell museogràfic.^{[cal citació]}

Entre els anys 1987 i 1990 va ser reformat pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech i Girbau,^[2] i Tàpies va realitzar l'escultura Núvol i cadira, que actualment corona la façana. El 1997 va ser declarat monument històric.^[3]

El 2008 va tancar per obres de remodelació a càrrec dels arquitectes Iñaki Ábalos i Renata Sentkiewicz, per adequar-lo a les normes actuals d'accessibilitat i més llum i suficiència energètica,^[2]^[3] i va obrir les portes de nou el 3 de març de 2010 amb l'exposició Tàpies. Els llocs de l'art.^[4] En aquesta ocasió, l'obra estrella fou l'escultura Mitjó, situada a la terrassa.^[3] Aquest era un vell projecte de Tàpies, encarregat el 1992 per l'Ajuntament de Barcelona per a decorar la Sala Oval del Palau Nacional de Montjuïc, seu del MNAC. L'artista projectà una escultura en forma de mitjó, de 18 m d'alçada; segons ell, la seva significació era la d'un humil mitjó a l'interior del qual es proposa la meditació i amb el que vull representar la importància en l'ordre còsmic de les coses petites". Malgrat tot, a causa del rebuig popular al projecte i a l'oposició de la Generalitat de Catalunya, l'obra finalment no es dugué a terme. Tot i així, anys més tard l'artista reprengué el projecte, que llavors passà a una versió reduïda de 2,75 m.^[5]

Part central de la façana
Antoni Tàpies. Núvol i cadira

Directors

El seu primer director va ser Manuel Borja-Villel (1990-1998), seguit de Núria Enguita (1998-2008), Laurence Rassel (2008-2015), Carles Guerra (2008-2019).^{[cal citació]} Des de la tardor de 2023 n'és la directora Imma Prieto, impulsora del canvi de denominació pública de Fundació per Museu per tal d'assenyalar que «un museu o un centre d'art avui ha de ser un espai que genera coneixement i activa l'esperit crític».^[6]

Col·lecció

La col·lecció mostra l'evolució de l'artista des dels anys 40 del segle xx fins a l'actualitat. El seu fons reuneix més de 800 obres, entre les quals es troben escultures, pintures, gravats, dibuixos i llibres de bibliòfil. Cada any l'artista donava una obra a la fundació per anar enriquint el fons.^[7]

Obres destacades

Zoom, 1946
Porta metàl·lica i violí, 1956
Matèria en forma de peu, 1965
Palla i fusta, 1969
Armari, 1973
Taronja sobre decorat de teatre, 1978
1/2, 2003
Dues cadires, 2009^[8]
Mitjó, 2010

Exposicions temporals

Les exposicions temporals de la fundació es divideixen en dos tipus, les que mostren artistes contemporanis o històrics i les que profunditzen sobre un aspecte en concret de l'obra de Tàpies. Un exemple d'aquest tipus són les exposicions d’Antoni Tàpies en les seves diverses vessants: des de les grans obres matèriques fins als vernissos (Comunicació sobre el mur, Celebració de la mel) passant pel dibuix, el collage i el grattage (El tatuatge i el cos), els cartells (Els cartells de Tàpies i l'esfera pública), els llibres d’artista (Escriptura material. Llibres), l’obra més política (Biografia política), la seva relació amb les arts escèniques (Teatre) o la més recent dedicada als gravats (L’àcid és el meu ganivet). També cal destacar les presentacions periòdiques de la col·lecció que han posat en relleu la riquesa de materials i suports amb què va treballar (Objectes, Certeses sentides, entre d’altres). Han passat per la fundació artistes com Ibon Aranberri, Merce Cunningham, James Coleman, Louise Bourgeois o Hans Haacke, entre d'altres.^{[cal citació]}

Biblioteca

La biblioteca, ubicada a l'antic magatzem de l'editorial, és especialitzada en art modern i contemporani. Compta també amb una important secció dedicada a l'estudi de la cultura i l'art asiàtics, africà i oceànic. Recull el fons més extens sobre l'obra d'Antoni Tàpies: monografies, catàlegs d'exposicions, invitacions, articles de premsa i material d'arxiu divers.^{[cal citació]}

Va ser inaugurada el juny de 1990 amb un fons inicial de més de 5.000 volums procedents de la donació de la biblioteca particular d'Antoni Tàpies.^[9]

El fons actual el constitueixen més de 55.000 volums. Disposa, a més, de 560 títols de publicacions periòdiques i una col·lecció d'audiovisuals amb més de 800 títols.^{[cal citació]}

Les col·leccions inclouen llibres sobre pintura, escultura, dibuix, gravat, arquitectura, disseny, arts decoratives, performance, fotografia, cinema i vídeo, així com les arts emergents més recents.^{[cal citació]}

Col·laboracions

La Fundació té establerts diversos marcs de col·laboració amb altres entitats museístiques, universitats i centres de coneixement, com el Museu Serralves, el Witte de With, el Museu Reina Sofia, La Casa Encendida o la Universitat Politècnica de València, entre d'altres.^{[cal citació]}

Patronat ^{[cal citació]}

Antoni Tàpies Puig, Patró fundador †
Ferran Rodés, President (des de 2022)^[10]^[11]
Teresa Barba Fàbregas, Vicepresidenta
Manuel J. Borja-Villel
Carles Castells i Oliveras
Àlex Nogueras de Ugarte
Antoni Tàpies Barba
Clara Tàpies Barba
Miquel Tàpies Barba †
Teresa Tàpies Domènech
Elsa Ibar i Torras, representant de la Generalitat de Catalunya
Marta Clari i Padrós, representant de l'Ajuntament de Barcelona
Raimon Bergós i Civit, Secretari no patró

Referències

↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 21. ISBN 84-393-5437-1.
↑ ^2,0 ^2,1 «Editorial Montaner i Simón (Fundació Tàpies)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
↑ ^3,0 ^3,1 ^3,2 «Edifici». Fundació Antoni Tàpies. Arxivat de l'original el 30-01-2012.
↑ «La Fundació Tàpies reobrirà les seves portes el 3 de març». Bonart [Girona], núm. 125, 3-2010, pàg. 47. ISSN: 1885-4389.
↑ «Antoni Tàpies cuelga su 'calcetín' en la remozada fundación». El País, 02-03-2010.
↑ Tesé, Teresa «Imma Prieto: "Hemos de pensar el mundo de hoy a través de la obra de Tàpies"». La Vanguardia, 05-10-2023.
↑ Vallès Rovira, Josep «La T en tau = 3+3». Bonart [Girona], núm. 131, 9-2010, p.26-27. ISSN: 1885-4389.
↑ Hurtado, Joana «Un 10 en Art». Time Out Cultura [Barcelona], núm. 006, 02-01-2011, p. 70-77. ISSN 2014-010X.
↑ Domènech, Gloria «La Biblioteca de la Fundació A ntoni Tàpies: la otra historia del Arte». Métodos de Información, Vol. 8, núm. 45/46, 2001 [Consulta: 15 agost 2015].
↑ Ribas Tur, Antoni «Ferran Rodés, nou president de la Fundació Antoni Tàpies». Ara, 22-02-2022, p. 27.
↑ «Xavier Antich substitueix Miquel Tàpies com a president de la Fundació Tàpies». Ara, 01-12-2011. [Consulta: 7 desembre 2011].

Bibliografia

DDAA. Fundació Antoni Tàpies Barcelona. Edicions de l'Eixample i Fundació Antoni Tàpies, 2004. ISBN 978-8488786920. «edició en català»

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu Tàpies

Museu Tàpies - Lloc web oficial

[1] AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 21. ISBN 84-393-5437-1.

[:0-2] 2,0 ^2,1 «Editorial Montaner i Simón (Fundació Tàpies)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.

[:1-3] 3,0 ^3,1 ^3,2 «Edifici». Fundació Antoni Tàpies. Arxivat de l'original el 30-01-2012.

[4] «La Fundació Tàpies reobrirà les seves portes el 3 de març». Bonart [Girona], núm. 125, 3-2010, pàg. 47. ISSN: 1885-4389.

[5] «Antoni Tàpies cuelga su 'calcetín' en la remozada fundación». El País, 02-03-2010.

[6] Tesé, Teresa «Imma Prieto: "Hemos de pensar el mundo de hoy a través de la obra de Tàpies"». La Vanguardia, 05-10-2023.

[7] Vallès Rovira, Josep «La T en tau = 3+3». Bonart [Girona], núm. 131, 9-2010, p.26-27. ISSN: 1885-4389.

[8] Hurtado, Joana «Un 10 en Art». Time Out Cultura [Barcelona], núm. 006, 02-01-2011, p. 70-77. ISSN 2014-010X.

[9] Domènech, Gloria «La Biblioteca de la Fundació A ntoni Tàpies: la otra historia del Arte». Métodos de Información, Vol. 8, núm. 45/46, 2001 [Consulta: 15 agost 2015].

[10] Ribas Tur, Antoni «Ferran Rodés, nou president de la Fundació Antoni Tàpies». Ara, 22-02-2022, p. 27.

[11] «Xavier Antich substitueix Miquel Tàpies com a president de la Fundació Tàpies». Ara, 01-12-2011. [Consulta: 7 desembre 2011].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]