Felip III de França

Felip III de França, dit l'Ardit (Poissy 1245 - Perpinyà 1285), fou rei de França (1270-1285).

Felip III de França

Miniatura de la consagració de Felip III. París, segle XIV-XV.
Nom original	(fr) Philippe III de France
Biografia
Naixement	3 abril 1245 Poissy (França)
Mort	5 octubre 1285 (40 anys) Perpinyà (Catalunya del Nord)
Causa de mort	disenteria
Sepultura	basílica de Saint-Denis
Rei de França
25 agost 1270 – 5 octubre 1285 ← Lluís IX de França – Felip IV de França →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Activitat
Ocupació	sobirà
Carrera militar
Conflicte	Vuitena Croada
Altres
Títol	Rei de França
Família	Dinastia Capet
Cònjuge	Maria de Brabant (1274, 1274 (Gregorià)–1285) Elisabet d'Aragó i d'Hongria (1262, 1262 (Gregorià)–1271)
Fills	Lluís de França  () Elisabet d'Aragó i d'Hongria Felip IV de França  () Elisabet d'Aragó i d'Hongria Carles I de Valois  () Elisabet d'Aragó i d'Hongria Lluís d'Evreux  () Maria de Brabant Blanca de França  () Maria de Brabant Margarida de França  () Maria de Brabant
Pares	Lluís IX de França   i Margarida de Provença
Germans	Blanca de França i de Provença Margarida de França Blanca de França Agnès de França i de Provença Isabel de França i de Provença Joan de França Lluís de França Robert de França i de Provença Joan Tristany de França Pere I d'Alençon

Orígens familiars

Fill quart del rei Lluís IX de França i Margarida de Provença. Per línia paterna era net de Lluís VIII de França i Blanca de Castella, i per línia materna del comte Ramon Berenguer V de Provença i Beatriu de Savoia.

Ascens al tron

A la mort del seu pare el 1270 a Tunis amb motiu de la seva participació en les croades fou proclamat rei. El 15 d'agost de 1271 fou coronat rei a la Catedral de Reims.

Heretarà del seu oncle Alfons de Poitiers el comtat de Tolosa i de Poitou, així com una part de l'Alvèrnia, que seran incorporats al domini reial. Negocià diversos anys amb Eduard I d'Anglaterra sobre les demandes angleses d'Agenais, i es finalitzà amb la victòria anglesa amb el tractat d'Amiens de 1279.

Núpcies i descendents

Es casà el 28 de maig de 1262 a Clarmont d'Alvèrnia amb Elisabet d'Aragó, filla del rei d'Aragó Jaume I el Conqueridor i Violant d'Hongria. D'aquest matrimoni van néixer cinc fills:

• el príncep Lluís de França (1267-1276)
• el príncep Felip IV de França (1268-1314), rei de França
• el príncep Robert de França (1269-1271)
• el príncep Carles I de Valois (1270-1325), comte de Valois i comte d'Anjou

El 27 d'agost de 1274 es casà, en segones núpcies, a Vincennes amb Maria de Brabant, filla d'Enric III de Brabant i Adelaida de Borgonya. D'aquest matrimoni naixèren tres fills:

• la princesa Margarida de França (1275-1317), casada el 1299 amb Eduard I d'Anglaterra
• el príncep Lluís d'Evreux (1276-1319), comte d'Evreux
• la princesa Blanca de França (1278-1305), casada el 1299 amb Rodolf III d'Àustria.

Regne de Navarra

A la mort d'Enric I de Navarra el 1274 intervendrà al Regne de Navarra on aquest deixarà com a hereva la seva filla Joana I de Navarra, que restarà sota la tutela de la seva mare Blanca d'Artois, neta de Lluís IX de França. Aquesta intervenció permetrà concertar el matrimoni entre el fill segon de Felip III, i hereu de la corona, i Joana de Navarra.

Problemes amb la Corona d'Aragó

Va donar suport així mateix a la política siciliana del seu oncle Carles I d'Anjou, rei de Sicília, després de les Vespres Sicilianes de 1282. El Papa excomunicà el rei d'Aragó Pere el Gran, com a instigador de la massacre angevina, i va donar el seu regne a Carles I de Valois, fill de Felip III.

Després de l'afer sicilià, Felip III engegarà la Croada contra la Corona d'Aragó, atacant Catalunya el 1285, i posant setge a la ciutat de Girona el 7 de setembre d'aquell any. Felip III va morir a Perpinyà, a l'actual llogaret 'El Clos Banet'- que era llavors masia important -el 5 d'octubre de 1285, enmig d'una retirada desastrosa, causada per les epidèmies i per la falta d'avituallament. Fou 'descarnat' (cos partit en quatre amb 4 destinacions diferents) a Perpinyà a la 'Casa Julià' abans de marxar - en un trajecte d'uns mesos- nord enllà fins a ser enterrat (el ossos) el 3 de desembre del mateix any a la Basílica de Saint-Denis.

Va ser un governant pietós, com son pare. Fou també un polític i governant exemplar, amb molt de tacte i encert en els seus actes, decisions i accions. Lamentablement, es deixà influenciar per la personalitat i el caràcter de la seva segona esposa, Maria de Brabant.

Precedit per: Lluís IX

Rei de França 1270-1285

Succeït per: Felip IV

Cronologia dels reis de França, reis dels Francesos i emperadors dels Francesos del 987 a 1870

987 996 1031 1060 1108 1137 1180 1223 1226    Hug Capet Robert II Enric I Felip I Lluís VI Lluís VII Felip II Lluís VIII

1226 1270 1285 1314 1316 1316 1322 1328 1350    Lluís IX Felip III Felip IV Lluís X Joan I Felip V Carles IV Felip VI

1350 1364 1380 1422 1461 1483 1498 1515 1547 1559    Joan II Carles V Carles VI Carles VII Lluís XI Carles VIII Lluís XII Francesc I Enric II

1559 1560 1574 1589 1610 1643 1715 1774 1792    Francesc II Carles IX Enric III Enric IV Lluís XIII Lluís XIV Lluís XV Lluís XVI

1792 1804 1814 1824 1830 1848 1852 1870      -   Napoleó I Lluís XVIII Carles X Lluís Felip I - Napoleó III

Regne de França - merovingis - carolingis - Capets - Valois - borbons - Bonaparte