Ermengol VI d'Urgell
Ermengol VI d'Urgell, anomenat el de Castella (Valladolid, 1096 - Regne de Castella, 28 de juny de 1154), fou comte d'Urgell (1102-1154).[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1096 (Gregorià)  Valladolid (Espanya) |
| Mort | 28 juny 1154 (Gregorià) (57/58 anys) Regne de Castella |
 Comte d'Urgell | |
| 1102 (Gregorià) – 1154 (Gregorià) ← Ermengol V d'Urgell – Ermengol VII d'Urgell → | |
| Activitat | |
| Ocupació | aristòcrata |
| Família | |
| Família | Casal d'Urgell |
| Cònjuge | Arsenda de Cabrera (1119–) Elvira Rodríguez de Lara |
| Fills | Maria d'Urgell (  ) Elvira Rodríguez de LaraSibil·la d'Urgell ( ) Arsenda de CabreraEstefania d'Urgell i Cabrera ( ) Arsenda de CabreraErmengol VII d'Urgell ( ) Arsenda de Cabrera |
| Pares | Ermengol V d'Urgell i Maria Pérez Ansúrez |
| Germans | Estefania Ermengol d'Urgell Teresa d'Urgell |
Orígens familiars
modificaFill d'Ermengol V d'Urgell i Maria Pérez Ansúrez. Durant la seva minora d'edat va restar sota la tutoria del seu avi i senyor de Valladolid, Pedro Ansúrez.
Núpcies i descendents
modificaEl 1119 es casà amb Arsenda de Cabrera, filla de Guerau III de Cabrera, vescomte d'Àger, i de Berenguera de Queralt. D'aquest matrimoni en nasqueren:
- l'infant Ermengol VII d'Urgell (?-1184), comte d'Urgell
- la infanta Estefania d'Urgell (?-1177), casada amb Arnau Mir de Pallars Jussà, comte de Pallars Jussà
Vers el 1135 es casà en segones núpcies amb Elvira Rodríguez de Lara, filla de Roderic de Lara i la infanta Sança de Castella. D'aquest matrimoni nasqueren:
- la infanta Isabel d'Urgell. El 1152, els seus pares Ermengol i Elvira realitzen pactes matrimonials per casar-la amb Ramon Folc III de Cardona, vescomte de Cardona (m. 1175). D'aquest matrimoni naixeria Guillem I de Cardona. En el seu testament datat el 18 de juliol de 1177, el comte Ermengol VII nomena a Guillem de Cardona com el seu sobirà. També esmenta al sobirà fill de Maria d'Almenara, la seva mitja germana, tots dos com a hereus en cas que el seu propi fill no tingués descendència legítima.
- l'infant Galceran d'Urgell i Sales (?-v1184)
- la infanta Maria d'Urgell (?-1196), més coneguda pel nom de Maria d'Almenara, senyora de Miranda d'Ebre, Almenara i Palazuelos de la Serra, esposa de Lope López de Vizcaya, fill natural del comte Lope Díaz I d'Haro, senyor de Biscaia. Va tenir un fill anomenat Ermengaudo sine terra, nascut abans de 1172 i mort després de 1213-1214 amb descendència. María va rebre sepultura al Monestir de Santa María la Real de Las Huelgas a Burgos.
Vida política
modificaAmb l'ajut de Guerau II de Cabrera, governant real del comtat, i de Ramon Berenguer III de Barcelona es conquerí el 1106 la ciutat de Balaguer, que passà a ser des d'aquell moment la capital del comtat.
Ja adult va col·laborar amb Alfons I d'Aragó en la conquesta de Saraqusta l'any 1118, així com amb Alfons VII de Lleó en la Croada contra al-Mariyya el 1147.
La bona relació amb el casal de Barcelona va portar Ermengol VI a participar en el viatge de Ramon Berenguer IV de Barcelona fins a Provença el 1144 i a col·laborar amb el comte de Barcelona en la Croada contra l'emirat de Larida i la repoblació de la ciutat el 1149.
Títols i successors
modifica
Ermengol VI d'Urgell Naixement: Valladolid, 1096 Mort: Castella, 1154
| ||
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ermengol V (pare) |
Comte d'Urgell (Llista de comtes d'Urgell) (1102-1154) |
Succeït per: Ermengol VII (fill) |
Referències
modifica- ↑ Fontana i Lázaro, Josep. La formació d'una identitat. Una història de Catalunya (paper). 4a ed.. Vic: Eumo (Universitat de Vic), 2014, p. 24. ISBN 978-84-9766-526-1 [Consulta: 15 gener 2015].