Emilia Calé y Torres
Emilia Calé Torres (La Corunya, 12 de febrer de 1837 - Madrid, 18 de setembre de 1908) va ser una escriptora espanyola.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 12 febrer 1837 la Corunya (Espanya) |
| Mort | 18 setembre 1908 (71 anys) Madrid |
| Sepultura | cementiri de l'Almudena |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora, autora, periodista, poetessa |
| Membre de | |
| Gènere | Poesia |
| Família | |
| Cònjuge | Lorenzo Gómez Quintero |
| Fills | Emilia Quintero Calé |
Signatura  | |
Era l'única filla de Francisco Calé de Orihuela i d'Inocencia Torres, que morí molt aviat; el seu pare es casà novament i li donà cinc germans. Va començar col·laborant en periòdics gallecs amb la publicació de poemes. El seu matrimoni amb el periodista i funcionari portorriqueny Lorenzo Quintero, el 1862, va fer que hagués de mudar sovint de residència. El 1871 es va establir a Madrid, on va desplegar una àmplia activitat cultural i va col·laborar en diaris espanyols i americans.[1][2]
A casa seva, al carrer de l'Estrella, es reunia la intel·lectualitat gallega resident a Madrid i hi feia les seves reunions la societat Galícia Literària, de la qual fou fundadora juntament amb el seu cosí Teodosio Vesteiro Torres i Manuel Curros Enríquez, a la qual pertanyien periodistes, juristes, metges i escriptors gallecs com Francisco Añón, Luis Taboada, Victorino i José Novo García, Jesús i Andrés Muruáis, Arturo Vázquez Núñez, Manuel de la Peña Rucabado, entre d'altres, molts dels quals serien promotors del Rexurdimento gallec. El 1875 va tornar a la Corunya.[1][2]
Va col·laborar amb les publicacions La Familia, El Amigo del Hogar, El Oriente de Asturias, de Llanes, El Progreso de Pontevedra o El Eco de Galicia, entre d'altres. El 1906 va ser nomenada membre corresponent de la Reial Acadèmia Gallega.[1]
Va tenir cinc fills, la més jove dels quals fou la pianista Emilia Quintero i Calé.[2]
Bibliografia
modifica- Poesia
- Horas de inspiración (1867)
- Crepusculares (1894)
- Prosa
- Cuadros sociales o pequeñas novelas (1878)
- Escenas de la vida (1890)
- Teatre
- Lazos rotos (1884)
- De la cima al abismo (1894)
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Simón Palmer, Carmen. «Emilia Calé y Torres de Quintero». Real Academia de la Historia. [Consulta: 11 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Otero Pereira, Sonia «La otra Doña Emilia: Aproximación a la figura de Emilia Calé Torres de Quintero (1837 – 1908)». Lectura y signo, 10. Universidad de Vigo, 2015, pp. 33-44.
