Dennis Quaid

Dennis Quaid
	(2020)
Biografia
Naixement	9 abril 1954 (70 anys); Houston (Texas)
Religió	Església Baptista
Formació	Universitat de Houston ; Bellaire High School ; Pershing Middle School
Activitat
Ocupació	actor de cinema, actor de televisió, guionista, actor de veu, actor, aviador, compositor
Activitat	1975 -
Partit	candidat independent
Influències	Ronald Reagan
Família
Cònjuge	Kimberly Quaid (2004–2018), divorci; Meg Ryan (1991–2001), divorci; P. J. Soles (1978–1983), divorci
Parella	Shanna Moakler (2001–2001); Meg Ryan (1987–2001)
Fills	Jack Quaid; () Meg Ryan
Germans	Randy Quaid
Premis
	estrella al Passeig de la Fama de Hollywood ;

Dennis Quaid (Houston, Texas, 9 d'abril de 1954)^[1] és un actor estatunidenc de cinema i televisió. És germà del també actor Randy Quaid (L'última projecció, The Choirboys, L'Exprés de Mitjanit, Texasville), i el seu fill Jack ja ha debutat a la pantalla gran amb la pel·lícula Els jocs de la fam (2012).

Biografia

Fill d'un electricista, William Quaid, i d'una agent immobiliària, Nita Quaid.^[2] Va anar a la "Bellaire High School" en Bellaire, Texas. Va estudiar art dramàtic en el col·legi i en l'institut, però va decidir deixar els seus estudis i traslladar-se a Los Angeles, Califòrnia, amb la finalitat de començar una carrera al cinema. El seu germà gran, Randy Quaid, ja era un conegut actor no obstant això, Dennis, va tenir dificultats en els seus inicis per poder trobar treball.^[2]

Després d'una sèrie de petits treballs en cinema i televisió un dels primers papers rellevants de Quaid en cinema va ser amb la comèdia dramàtica Breaking Away (1979). Després, el seu treball va ser constant, va participar al costat del seu germà Randy Quaid, els germans Carradine i els germans Keach en el western The Long Riders (1980) i al costat de Ringo Starr en la comèdia Caveman (1981), entre d'altres films, on va treballar amb actors de la talla de Gene Hackman, Barbra Streisand o Mickey Rooney. Posteriorment vindrien produccions com Tauró 3 (1983) o The Right Stuff (1983), al costat de Ed Harris i Scott Glenn, cinta que va ser candidata a l'Oscar a la millor pel·lícula.^[3]

El 1984 va protagonitzar amb Max Von Sydow el thriller Dreamscape i a l'any següent protagonitzaria el film de ciència-ficció Enemic meu al costat de Louis Gossett Jr. (1985). Dos anys després va compartir cartell amb Meg Ryan i Martin Short en una altra aventura de ciència-ficció barrejada amb comèdia El xip prodigiós (1987). També el 1987 va estrenar el drama judicial Suspect al costat de Cher i Liam Neeson i The Big Easy, un drama criminal al costat de la sensual Ellen Barkin. Després va actuar en Mort en arribar un remake del film de suspens de 1950, treballant de nou amb la seva futura parella Meg Ryan. El 1989 va interpretar la vida del famós cantant Jerry Lee Lewis en Great Balls of Fire! al costat de Winona Ryder.

El 1991 protagonitza el drama bèl·lic Come See the Paradise, on narra les peripècies d'un nord-americà i la seva família japonesa en plena segona guerra mundial, després va protagonitzar la comèdia Undercover Blues 1993 en la qual ell i Kathleen Turner interpretaven a un matrimoni d'espies, aquest mateix any treballa amb James Caan i novament amb Meg Ryan en el drama de suspens Flesh and Bone. Gene Hackman i Kevin Costner van ser els seus companys de repartiment en el western Wyatt Earp (1994) on va interpretar Doc Holliday, i el 1995 va treballar amb Julia Roberts en Something to Talk About. El 1996 va arribar als cinemes la pel·lícula de ciència-ficció dirigida per Rob Cohen, Dragonheart, en la qual compartia pantalla amb un drac. A la fi dels anys 90 va aparèixer en la comèdia familiar The Parent Trap (1998), va formar part del repartiment de la comèdia coral Jugant amb el cor (1998) i va actuar a les ordres d'Oliver Stone en el drama esportiu Any Given Sunday (1999) amb un elenc de luxe: Al Pacino, Cameron Diaz, Jamie Foxx, James Woods, entre altres actors.^[4]

L'any 2000 va guanyar el Premi del Sindicat d'Actors al millor repartiment pel drama Traffic, dirigit per Steven Soderbergh.^[5] També aquest mateix any va interpretar al pare de James Caviezel en Frequency.^[6]

El 2002 va ser candidat al Globus d'Or i al Premi del Sindicat d'Actors -com a millor actor de repartiment- per la seva interpretació d'un homosexual en els anys 50, casat amb el personatge interpretat per Julianne Moore.^[5] Peter Travers va assenyalar a Rolling Stone que: "Moore i Quaid realitzen les millors interpretacions de les seves carreres".^[7] El 2004 va participar en el remake de The Alamo i en l'èxit de taquilla sobre el canvi climàtic dirigit per Roland Emmerich, The Day After Tomorrow, convertint-se, fins avui, en el film més reeixit de la seva carrera amb 544 milions de dòlars recaptats internacionalment.^[8]

Més tard arribarien els remakes del ''vol del Fènix'' (2004) i ''Meus, teus i nostres'' (2005), al costat de Rene Russo i sota la batuta de Tall Gosnell.^[9] El 2008 va rodar a Salamanca Vantage Point, en la qual donava vida a un guardaespatlles del president dels Estats Units. El 2009 va arribar als cinemes la cinta dirigida per Stephen Sommers ''G. I. Joe: The Rise of Cobra''.^[10] Per la seva actuació de Bill Clinton en el telefilm The Special Relationship va ser novament candidat al Globus d'Or i al Premi del Sindicat d'Actors -com a millor actor de minisèrie o telefilm-, i va rebre la seva primera candidatura al Premi Emmy en la mateixa categoria anteriorment.^[5] La premsa cinematogràfica va descriure la producció televisiva com "immensament entretinguda, però la major sorpresa és el Clinton al que dona vida Quaid, va molt més allà de l'encant".^[11] El 2011 van ser estrenats el drama Soul Surfer, amb Helen Hunt, i el remake de Footloose.^[12]

Vida privada

Es va casar amb l'actriu P. J. Soles el 1978, divorciant-se el 1983.

Posteriorment arran del rodatge de Innerspace va iniciar una relació amb l'actriu Meg Ryan el 1987, acabant en matrimoni el 1991. Amb Ryan va tenir un fill, Jack Henry Quaid.^[2] El 2001 es van separar a causa dels rumors, posteriorment confirmats, d'una relació entre Ryan i el seu company de repartiment en Proof of Life, Russell Crowe.^[13] Aquesta situació va sumir a Quaid en la depressió i les addicció a les drogues de la qual es va poder recuperar sota tractaments mèdics.

El 2004 l'actor va iniciar un nou matrimoni amb una corredora de propietats, Kimberly Kathryn Buffington, a qui va conèixer producte de les actuacions de la seva banda i amb qui va ser pare de bessons el 2008.^[14]

Va tenir problemes amb les drogues, sent addicte a la cocaïna des de 1989. Quaid ha declarat en nombroses ocasions que "el tractament i la recuperació van ser molt difícils".^[15] En la dècada dels 90 va tenir un trastorn alimentari (anorèxia), que el va portar a pesar entorn de 40 kg, encara que es va recuperar gràcies a nombrosos tractaments.^[16]

Té llicència de pilot d'aviació, capacitat per pilotar una Cessna Citation, cosa que realitza habitualment fins a la seva residència de Montana.^[2]

Filmografia

La seva filmografia inclou títols com Primera volada (1979), Escollits per a la glòria (1983), The Big Easy (1987), El xip prodigiós (1987), Quan m'enamoro (1988), Great Balls of Fire! (1989), Postals des de Hollywood (1990), Benvinguts al paradís (1990), Wyatt Earp (1994), Alguna cosa de què parlar (1995), Dragonheart (1996), The Parent Trap (1998), Traffic (2000), Lluny del cel (2002), The Alamo (2004), In Good Company (2004), American Dreamz (2006), Smart People (2008), Vantage Point (2008) i El lladre de paraules (2012).

Cinema

1975: Crazy Mama de Jonathan Demme
1977: I Never Promised You a Rose Garden d'Anthony Page
1978: Our Winning Season de Joseph Ruben
1978: The Seniors de Rodney Amateau
1979: Primera volada (Breaking Away) de Peter Yates
1980: The Long Riders de Walter Hill
1980: Gorp de Joseph Ruben
1981: All Night Long de Jean-Claude Tramont
1981: Cavernícola (Caveman) de Carl Gottlieb
1981: The Night the Lights Went Out in Georgia de Ronald F. Maxwell
1983: Tough Enough de Richard Fleischer
1983: Jaws 3-D de Joe Alves
1983: Escollits per a la glòria (The Right Stuff), de Philip Kaufman
1984: Dreamscape de Joseph Ruben
1985: Enemic meu (Enemy Mine) de Wolfgang Petersen
1987: The Big Easy de Jim McBride
1987: El xip prodigiós (Innerspace) de Joe Dante
1987: Sospitós (Suspect) de Peter Yates
1988: Mort en arribar (D.O.A.) d'Annabel Jankel i Rocky Morton
1988: Everybody's All-American de Taylor Hackford
1989: Gran bola de foc (Great Balls of Fire!) de Jim McBride
1990: Come See the Paradise d'Alan Parker
1990: Postcards from the Edge de Mike Nichols
1993: Foc salvatge (Wilder Napalm) de Glenn Gordon Caron
1993: Compte amb la família Blue (Undercover Blues) de Herbert Ross
1993: Flesh and Bone de Steven Kloves
1994: Wyatt Earp de Lawrence Kasdan
1995: Something to Talk About de Lasse Hallström
1996: Dragonheart de Rob Cohen
1997: L'ombra dels culpables (Gang Related) de Jim Kouf
1997: El segrest (Switchback) de Jeb Stuart
1998: Savior de Predrag Antonijevic
1998: The Parent Trap de Nancy Meyers
1998: Playing by Heart de Willard Carroll
1999: Any Given Sunday d'Oliver Stone
2000: Frequency de Gregory Hoblit
2000: Traffic de Steven Soderbergh
2001: Dinner with Friends de Norman Jewison
2002: The Rookie de John Lee Hancock
2002: Far from Heaven de Todd Haynes
2003: Cold Creek Manor de Mike Figgis
2004: Alamo de John Lee Hancock
2004: The Day After Tomorrow de Roland Emmerich
2004: In Good Company de Paul Weitz
2004: El vol del Fènix (Flight of the Phoenix) de John Moore
2005: Teus, meus i nostres (Yours, Mine and Ours) de Raja Gosnell
2006: American Dreamz de Paul Weitz
2008: Vantage Point de Pete Travis
2008: Smart People de Noam Murro
2008: The Express de Gary Fleder
2008: Horsemen de Jonas Åkerlund
2009: Pandorum de Christian Alvart
2010: Legion de Scott Stewart
2011: Soul Surfer de Sean McNamara
2011: Footloose de Craig Brewer
2011: Beneath the Darkness de Martin Guigui
2012: Love Coach de Gabriele Muccino
2012: The Words de Brian Klugman i Lee Sternthal
2012: At Any Price de Ramin Bahrani
2013: My Movie Project de Peter Farrelly
2015: La veritat (Truth) de James Vanderbilt
2017: A Dog's Purpose de Lasse Hallström
2018: I Can Only Imagine de Erwin Brothers
2018: Kin de Jonathan i Josh Baker
2018: The Intruder de Deon Taylor

Televisió

Telefilms

1978 : Are You in the House Alone?, de Walter Grauman
1979 : Amateur Night at the Dixie Bar and Grill, de Joel Schumacher
1981 : Bill, d'Anthony Page
1982: Johnny Belinda, d'Anthony Page
1983 : Bill: On His Own, d'Anthony Page
1998 : Everything That Rises, de Dennis Quaid
2010 : The Special Relationship, de Richard Loncraine

Sèries TV

2012 - 2013 : Vegas, de James Mangold
2015 : The Art of More: Samuel Brukner

Nominacions

2003: Globus d'Or al millor actor secundari per Lluny del cel
2010: Primetime Emmy al millor actor en minisèrie o telefilm per The Special Relationship
2011: Globus d'Or al millor actor en minisèrie o telefilm per The Special Relationship

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dennis Quaid

↑ Welsh, James Michael; Whaley, Donald M. The Oliver Stone Encyclopedia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2012, p. 194. ISBN 081088352X.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Biography for Dennis Quaid» (en anglés). IMDb.
↑ «Awards for The Right Stuff» (en anglès). IMDb.
↑ Vilathgamuwa, Arshni. «About Dennis Quaid's acting in The Parent Trap» (en anglès). Reelz, 24-05-2010. Arxivat de l'original el 2012-01-21. [Consulta: 12 juny 2016].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 «Awards for Dennis Quaid» (en anglès). IMDb.
↑ Ascher-Walls, Rebecca. «Dennis Quaid's High Frequency» (en anglès). Entertainment Weekly, 12-05-2000. Arxivat de l'original el 2010-05-07. [Consulta: 12 juny 2016].
↑ Travers, Peter. «Far from Heaven Review» (en anglès). Rolling Stone, 25-10-2002.
↑ «The Day After Tomorrow a Box Office Mojo» (en anglès). Box Office Mojo.
↑ Wray, James. «Dennis Quaid Cast in Yours, Mine and Ours» (en anglès). Monsters and Critics, 21-01-2005.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Cullin, Liam. «Dennis Quaid Joins G.I. Joe» (en anglès). Empire Movies, 29-01-2008.^{[Enllaç no actiu]}
↑ Byrnes, Paul. «The Special Relationship Review» (en anglès). Sidney Morning Herald, 07-08-2010.
↑ Barr, Jason. «First Image of Dennis Quaid in FOOTLOOSE» (en anglès). Collider, 08-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-24. [Consulta: 12 juny 2016].
↑ EFE. «El amor de Russell Crowe por Meg Ryan» (en espanyol). El País, 17-10-2001.
↑ Hilton, Beth. «Dennis Quaid becomes father to twins» (en anglès). Digital Spy, 10-11-2007.
↑ «Dennis Quaid: "La cocaína entraba en los presupuestos de las películas"» (en espanyol). Europa Press, 04-11-2011.
↑ Peterson, Todd. «Dennis Quaid: I Battled Anorexia» (en anglès). People, 10-03-2006. Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 12 juny 2016].

[1] Welsh, James Michael; Whaley, Donald M. The Oliver Stone Encyclopedia (en anglès). Rowman & Littlefield, 2012, p. 194. ISBN 081088352X.

[biografía-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Biography for Dennis Quaid» (en anglés). IMDb.

[3] «Awards for The Right Stuff» (en anglès). IMDb.

[4] Vilathgamuwa, Arshni. «About Dennis Quaid's acting in The Parent Trap» (en anglès). Reelz, 24-05-2010. Arxivat de l'original el 2012-01-21. [Consulta: 12 juny 2016].

[premios-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 «Awards for Dennis Quaid» (en anglès). IMDb.

[6] Ascher-Walls, Rebecca. «Dennis Quaid's High Frequency» (en anglès). Entertainment Weekly, 12-05-2000. Arxivat de l'original el 2010-05-07. [Consulta: 12 juny 2016].

[7] Travers, Peter. «Far from Heaven Review» (en anglès). Rolling Stone, 25-10-2002.

[8] «The Day After Tomorrow a Box Office Mojo» (en anglès). Box Office Mojo.

[9] Wray, James. «Dennis Quaid Cast in Yours, Mine and Ours» (en anglès). Monsters and Critics, 21-01-2005.^{[Enllaç no actiu]}

[10] Cullin, Liam. «Dennis Quaid Joins G.I. Joe» (en anglès). Empire Movies, 29-01-2008.^{[Enllaç no actiu]}

[11] Byrnes, Paul. «The Special Relationship Review» (en anglès). Sidney Morning Herald, 07-08-2010.

[12] Barr, Jason. «First Image of Dennis Quaid in FOOTLOOSE» (en anglès). Collider, 08-01-2011. Arxivat de l'original el 2011-11-24. [Consulta: 12 juny 2016].

[13] EFE. «El amor de Russell Crowe por Meg Ryan» (en espanyol). El País, 17-10-2001.

[padre-14] Hilton, Beth. «Dennis Quaid becomes father to twins» (en anglès). Digital Spy, 10-11-2007.

[15] «Dennis Quaid: "La cocaína entraba en los presupuestos de las películas"» (en espanyol). Europa Press, 04-11-2011.

[16] Peterson, Todd. «Dennis Quaid: I Battled Anorexia» (en anglès). People, 10-03-2006. Arxivat de l'original el 2012-02-13. [Consulta: 12 juny 2016].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[10]

[11]

[12]

[13]

[14]

[15]

[16]