Dalian
Dalian — 大連 en xinès, Dàlián en pinyin, Дальний en rus, Dairen en japonès— és una gran ciutat, el port més important de la província de Liaoning, situat al sud de la península de Liaodong, i el segon més important de la República Popular de la Xina després del de Xangai.[1] Població (2007), 6.080.000 habitants, incloent-hi una població flotant d'uns 4 milions de persones.
| 大連 (zh-hant) 大连 (zh-hans)  | |||||
| |||||
| Tipus | ciutat-província, gran ciutat, ciutat-prefectura i city specifically designated in the state plan (en)  | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | República Popular de la Xina | ||||
| Província | Liaoning | ||||
| Capital de | |||||
| Capital | Xigang District (en) | ||||
| Conté la subdivisió | Changhai County (en) Ganjingzi District (en) Jinzhou District (en) Port Arthur Pulandian District (en) Shahekou District (en) Wafangdian (en) Xigang District (en) Zhongshan District (en) Zhuanghe (en) | ||||
| Població humana | |||||
| Població | 6.690.432 (2010) (490,84 hab./km²) | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 13.630,44 km² | ||||
| Altitud | 29 m-33 m | ||||
| Dades històriques | |||||
| Anterior | |||||
| Creació | 1904 | ||||
| Organització política | |||||
| Membre de | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 116000 | ||||
| Fus horari | |||||
| Altres | |||||
| Agermanament amb | |||||
| Lloc web | dl.gov.cn | ||||
.png)
Està situada en la part més estreta de la península, envoltada de muntanyes, banyada a l'oest per la Mar de Bohai i a l'est per la Mar Groga.[2] Està integrada per deu districtes i comtats, inclosa la històrica ciutat portuària de Lüshun, una important base naval, i diverses zones franques i obertes al desenvolupament tecnològic, comercial i turístic.
L'àrea urbana té un total de 1.906 km de costa, abasta una superfície de 12.574 km² i la seva posició estratègica ha fet que serveixi de port a dues importants ciutats interiors del país: Pequín (Pequín) i Tianjin, i és el major port comercial de l'industrialitzat nord-est de la Xina.
Dalian és una de les ciutats més actives de la Xina: constitueix un punt clau per a l'exportació dels pous de petroli de Daqing (província de Heilongjiang), ja que al port poden atracar grans petroliers i disposa d'àmplies drassanes. En aquesta ciutat portuària també floreixen el comerç, la indústria i el turisme, a més de ser el centre agrícola (pomes, préssecs, cireres, raïms, flors i altres vegetals), financer i pesquer de la zona (marisc i productes d'aqüicultura).
Entre les indústries destaquen les següents: petroquímica, electrònica, tèxtil, maquinària i equips de transport, metal·lúrgica, processament d'aliments, farmacèutica i de la construcció. Són abundants la pedra calcària i les reserves de diamant. Des de 1988 se celebra a la ciutat un Festival Internacional de Confeccions i Moda, de gran fama dins del país.[3]
Les seves connexions ferroviàries s'estenen fins al nord-oest i el nord de la Xina, i el 1990 es va concloure la construcció d'una autopista de 375 km que connecta la ciutat amb Shenyang, la capital i ciutat més important de la província de Liaoning.
Història
modificaVa formar part de l'estat de Yan durant el període de Primaveres i Tardors.[4] Durant el període de Weijing (220-420) la zona de Dalian s'anomenava "les tres muntanyes ", sota la dinastia Tang (618-907) es va anomenar "boca del riu de tres muntanyes", i sota les dinasties Ming i Qing es deia "el port de tres muntanyes " o "el port de fang blau". En temps dels Qing va esdevenir ciutat. Es van construir diversos ponts i plataformes per a canons. El nom oficial de Dalian el va rebre el 1899.[5]
La història de Dalian ha estat molt relacionada amb la de Lüshun,[6] ciutat situada al sud-oest de Dalian, igualment en la costa, a uns 30 km de distància, que era un port important ja el segle VI: els anglesos el van ocupar el 1858[7] i els xinesos el van fortificar com a base naval en la dècada de 1880; els japonesos el van atacar i va passar a estar sota el seu control el 1895.
A conseqüència del tractat de Liaodong, la zona va passar a mans russes, junt amb altres regions limítrofes de la península; durant el domini de Rússia (1898-1905), Lüshun va passar a dir-se Port Arthur; els russos van considerar la regió com un punt estratègic en oferir accés a l'oceà Pacífic durant tot l'any, i va ser àmpliament refortificat per a ús naval.[8] En aquesta època, Dalian va passar en cas de ser un petit port pesquer a un modern port comercial que els russos van denominar Dalny (Дальний), localitzat al sud de la línia ferroviària de Manxúria.
Mitjançant el tractat de Portsmouth, que va posar fi a la Guerra russo-japonesa, el territori de la península de Liaodong va passar a control japonès i va canviar el seu nom pel de Guangdong. Alhora, els japonesos van rebatejar Dalian com Dairen, i la ciutat va ser ampliada i modernitzada; el 1937 va substituir Lüshun com la capital de Guangdong i durant la dècada de 1930 i principis de la de 1940 va esdevenir el principal port de la zona de Manxúria controlada pels japonesos.
A partir de la derrota del Japó en la II Guerra Mundial, ambdós ports van passar a estar sota el control conjunt xinès-soviètic el 1945. El 1950, Dalian va ser rebatejada com a ciutat de Lüda (o Lü-ta), contracció de les primeres síl·labes de "Dalian" i de la zona portuària veïna coneguda com a "Lǚshùnkǒu". El 1981, va recobrar el nom original de Dalian.
La Xina va recuperar la plena sobirania el 1955. Lüshunkou va tornar a ser una base naval xinesa i Dalian va passar a ser una important zona industrial a finals de la dècada de 1950 i durant la dècada de 1960. En la dècada de 1970, Dalian va esdevenir el port petrolier més important de la Xina i, el 1985, va ser designada per dur a terme un pla preferencial de desenvolupament econòmic. Avui és també una important destinació turística dins de la Xina a causa del seu aspecte net i ordenat i densitat de població a la baixa: compta amb moderns hotels, instal·lacions recreatives, platges i parcs pròxims.
Personatges il·lustres
modifica- Li Zhensheng (xinès: 李振盛) (1940 - 2020) va ser un fotoperiodista que va capturar algunes de les imatges més rellevants de la Revolució Cultural de la Xina.
Clima
modificaLa ciutat gaudeix d'un clima continental humit influït pel monsó (Classificació de clima Köppen Dwa), caracteritzat per estius humits a causa del monsó asiàtic de l'Est, i fred, ventós, amb hiverns secs que reflecteixen la influència de l'anticicló siberià. Les temperatures mitjanes mínimes el gener estan al voltant de -6 °C, mentre les temperatures mitjanes màximes el juliol estan al voltant de 27 °C.
| Mes | Gen | Feb | Mar | Abr | Mai | Jun | Jul | Ago | Sep | Oct | Nov | Dec | |
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Mitja temperatures màximes °C | 0 | 2 | 7 | 15 | 20 | 24 | 27 | 27 | 24 | 18 | 10 | 3 | |
| Mitja temperatures mínimes °C | -6 | -4 | 1 | 7 | 13 | 18 | 21 | 22 | 18 | 11 | 3 | -3 | |
| Font: MSN Weather[Enllaç no actiu] | |||||||||||||
Referències
modifica- ↑ «Dalian». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 4 juny 2023].
- ↑ Sciences, Chinese Academy of; Engineering, Chinese Academy of; Council, National Research; Engineering, National Academy of; Affairs, Policy and Global. Energy Futures and Urban Air Pollution: Challenges for China and the United States (en anglès). National Academies Press, 2008-02-22, p. 301. ISBN 978-0-309-11140-9.
- ↑ Finnane, Antonia «china on the catwalk: between economic success and nationalist anxiety» (en anglès). The China Quarterly, 183, 9-2005, pàg. 587–608. DOI: 10.1017/S0305741005000378. ISSN: 1468-2648.
- ↑ Shao, Wenguang. China’s Foreign Policy and Practice: A Survey (en anglès). Taylor & Francis, 2022-12-21. ISBN 978-1-000-78747-4.
- ↑ Fong, Vanessa L. Only Hope: Coming of Age Under China’s One-Child Policy (en anglès). Stanford University Press, 2004, p. 10. ISBN 978-0-8047-5330-2.
- ↑ Winstanley-Chesters, Robert. Fish, Fishing and Community in North Korea and Neighbours: Vibrant Matter(s) (en anglès). Springer Nature, 2019-10-02, p. 17. ISBN 978-981-15-0042-8.
- ↑ «Living in a changing Chinese urban landscape: The Dalian case study» (en anglès). Urbani izziv, 23, 2, 2012, pàg. 93–102. ISSN: 0353-6483.
- ↑ Telep, Garron. «A passive aggressive power: the U.S. confronts Russia over Manchuria, 1898-1905» (en anglès). [Consulta: 4 juny 2023].
Enllaços externs
modifica
- Descobrir Dalian Arxivat 2021-12-01 a Wayback Machine.