Bad Vöslau

municipi d'Àustria

Bad Vöslau és una ciutat balneari de la Baixa Àustria, Àustria. També coneguda com el bressol austríac del vi negre.

Plantilla:Infotaula indretBad Vöslau
Imatge
Tipuslocalitat amb balneari
municipi d'Àustria
lloc amb drets i privilegis Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaBaden District (Àustria) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 47° 58′ 01″ N, 16° 12′ 52″ E / 47.9669°N,16.2144°E / 47.9669; 16.2144
Limita ambAlland
Baden bei Wien
Sooß
Kottingbrunn
Weissenbach an der Triesting
Pottenstein
Berndorf
Leobersdorf Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud276 m Modifica el valor a Wikidata
Superfície38,75 km²
39,11 km² Modifica el valor a Wikidata

Lloc webbadvoeslau.at Modifica el valor a Wikidata
Panoràmica de Bad Vöslau

Geografia

modifica

Bad Vöslau està situada als vessants dels boscos de Viena (Wienerwald) a uns 35 km de Viena i a quasi 5 km de Baden bei Wien. S´hi troben dins del municipi diverses fonts termals. La població té 12.062 habitants (1 de gener de 2019).

Història

modifica

S´han trobat restes d´assentaments humans en Bad Vöslau des del període Neolític. En temps de l´Imperi Romà les aigües termals ja s´utilitzaven. Vöslau fou mencionat per primer cop en 1136 en el Salbuch del monestir de Klosterneuburg, on es menciona un Adoldus de Veselove. En aquell moment, Vöslau només consistia d´un castell i un fossar. El castell de Vöslau fou saquejat i enderrocat per Matthias Corvinus en 1483. En 1770, el comte de Fries propietari de les vinyars situats al voltant de Bad Vöslau, fou el pioner d´aquesta regió en la producció a gran escala de vi negre. El vi negre i el vi escumós procedents de Bad Vöslau foren famosos mundialment gràcies a Robert Schlumberger. El 26 d´agost de 1867, el Tractat de Vöslau va ser signat entre el Regne de Grècia i el Principat de Sèrbia. L´any 1954, Bad Vöslau esdevingué ciutat i així nasqué la marca "Vöslauer Stadtsiegel".

 
Castell de Vöslau

Religions

modifica

En el cens de 2001, el 60,1% de la població és de confessió catòlica romana, el 9,9% evangèlica. La tercera comunitat més gran amb el 8.0% és la musulmana, seguida per les esglésies ortodoxes amb un 3,9%. Altres confessions religioses són per sota del 1% cadascuna. El 15,3% de la població no pertany a cap religió.

Enllaços externs

modifica