Antoni Nomen Xatruc
| Aquest article o secció tracta sobre una persona morta recentment. |
 |
Antoni Nomen Xatruc (signava la seva obra com Antoni Nomen) va ser un poeta català, nascut a Reus el 28 d'agost de 1953 i mort en aquesta ciutat el 2 de desembre de 2024.[1]
 (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1953 Reus (Baix Camp) |
| Mort | 2 desembre 2024 (71 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | poeta |
| Premis | |
Llicenciat en física i interessat en la didàctica de les ciències,[2] va exercir com a professor de secundària. Molt actiu culturalment en els anys setanta,[3] després escriptor intermitent, va participar en diverses activitats literàries,[4] entre les quals l’organització de múltiples lectures de poesia, de 2015 a 2022 en una entitat que porta el nom de «Terrabastall Poètic» a Reus, i a partir de 2022 dins «La rosa de ningú». D’ençà de 2014 mantenia un blog, La pólvora del temps.
Amb Esquerpes o bucòliques va guanyar el 2022 a Santanyí el Premi de poesia Vidal i Tomàs.[5]
Obra en prosa
modifica
Ha publicat contes i articles a diferents mitjans (per exemple a Tele/eXpres, la Revista del Centre de Lectura i a Serra d'Or). Estudiós de l’obra dels escriptors Xavier Amorós i Miquel Escudero, ha dedicat al primer un llibre relatiu als seus recursos narratius i és editor de l’obra del segon.
Obra en vers
modificaLa seva poesia primera, dispersa en llocs com ara Ajoblanco[6] i Èpsilon,[7]s’inscriu dins el corrent de l’experimentació formal. A punt per ser imprès, l'editor va retirar el primer llibre, Cairat amb antifaç, el 1976. El seu segon llibre, Mapa mut, premi Ciutat de Reus 1980, tampoc no va veure la llum, en aquest cas a petició pròpia. Així, va tenir la fortuna que la seva proposta lírica d’aquests anys desaparegués sense rastre. No del tot:[8] en va publicar una mostra a On gosi aturar-me l'any 2004.[9]
D’ençà del 2021 va publicar part de la seva producció recent, la qual, segons Magí Sunyer, combina l'ortodòxia formal amb imatges i associacions mentals «que tenen la virtut de sorprendre i fer reflexionar, lògicament i estèticament, el lector».[10] Jordi Llavina considera que «no hi ha res que sigui evident» en la poesia de Nomen, perquè «afronta el buit amb una actitud que no fa més fosca la gravetat, ben al contrari».[11]
Publicacions
modifica- On gosi aturar-me. Reus: Papers de la Font del Lleó, 2004 (Premi Martí Queixalós 2003) ISBN 84-690-0218-X.
- Xavier Amorós o el temps recuperat. Reus: Centre de Lectura, 2017, ISBN 978-84-945335-7-0.
- Si això ha de durar. Valls: Cossetània, 2022 (Premi Decàlia 2021+1) ISBN 978-84-1356-152-3.
- Ja no és avui i encara no és demà. La Pobla Llarga: Edicions 96, 2022 (Premi Ventura Gassol 2014) ISBN 978-84-17213-90-9.
- Esquerpes o bucòliques. Calonge: adiA, 2022 (Premi Vidal i Tomàs 2022) ISBN 978-84-124298-8-6.
- Escudero, Miquel. Terres de llum (edició d'A. Nomen). Benicarló: Onada Edicions, 2023, ISBN 978-84-19606-35-8.
Referències
modifica- ↑ «Mor l'escriptor reusenc Antoni Nomen». reusdigital.cat. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Balsells, Casas i Nomen. IX Encuentros de Didáctica de las Ciencias Experimentales. Tarragona: AEQT, 1989, p. 22.1-22.5.
- ↑ Gavaldà, Antoni. Història general de Reus, 5. Reus: Ajuntament, 2003, p. 192.
- ↑ Olesti, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs 2. Reus: Ajuntament, 1992, p. 485-486.
- ↑ «Marta Barceló, Antoni Nomen i Joan Deusa, guanyadors dels premis de teatre, poesia i narrativa de Santanyí de 2022». dBalears, 23-04-2022 [Consulta: 22 juny 2022].
- ↑ Ajoblanco, 6, 1975, pàg. 8.
- ↑ Èpsilon, quaderns de poesia, 1977, pàg. 43-44.
- ↑ Besora, Quim «Tres poetes discrets». Revista del Centre de Lectura, 8, 2003, pàg. 30-31.
- ↑ «On gosi aturar-me». catàleg Argus. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 2 desembre 2024].
- ↑ Sunyer, Magí «Presentació de Si això ha de durar, d’Antoni Nomen». Quaderns de Vilaniu, 81, 2022, pàg. 57-64.
- ↑ Llavina, Jordi «Som si som temps». La República, 02-04-2022, pàg. 39.